treure (algú) de compàs SV, treure de l’estat tranquil i serè, fer perdre l’equilibri (A-M)

Els gossos aconsegueixen treure’l de compàs: els té una por terrible (Només s’usa amb el complement en forma pronominal)

→ treure-li els pixats del ventre (a algú)

▷ perdre el compàs (inv.), posar els pèls de punta (a algú) (p.ext.), treure (algú) de polleguera (p.ext.)