cap clar SN, intel·ligent / es diu per a referir-se a una persona intel·ligent (Fr, *)

Per anar per la vida és molt important tenir el cap clar / És un cap clar perquè ha fet resorgir el negoci de les cendres

→ tenir cap

▷ no girar rodó (ant.), cap de suro (ant.), cap d’ase (ant.), tenir el cap ben posat (p.ext.)

ésser un caparràs SV, (ésser) home savi, erudit (EC)

És un caparràs, aquest científic (EC)

→ ésser un Sèneca, ésser una enciclopèdia (algú), ésser un Salomó

més fi que l’or portuguès SA, [ésser] molt viu d’enteniment (Fr)

Passarà les proves perquè s’ha preparat i és més fi que l’or portuguès

→ tenir un enteniment que vola, ficar-se per un cós d’agulla

▷ curt de gambals (ant.), més curt que una màniga d’armilla (ant.)

perdre’s de vista SV, ésser molt llest (R-M)

El germà gran és molt murri, però el petit el guanya; es perd de vista (R-M)

→ pensar-se-les totes, saber-la llarga

saber-la llarga SV, tenir molta experiència i astúcia / ésser astut, sagaç (IEC, EC)

No et preocupis que no l’enganyaran perquè la sap llarga / Em sembla que la sabeu molt llarga, vosaltres. Esteu fets unes bones vespes (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadjectival)

→ saber què hi ha davall terra, ésser un gat vell, tenir molta lletra menuda, perdre’s de vista, saber molta lletra menuda

▷ saber més que l’oli ranci (p.ext.), amb bones paraules (p.ext.)

tenir cap SV, intel·ligent / ésser molt llest, molt viu d’enteniment (Fr, *)

La meva germana té cap i serveix per a estudiar / Té poc cap i li costa d’entendre les coses (També s’usa amb els modificadors bon o mal i amb els quantificadors molt, poc, etc. en posició prenominal)

→ cap clar

▷ no tenir res al cap (ant.), no tenir dos dits de seny (ant.)

tenir les potències ben obertes SV, ésser intel·ligent (R-M)

No ho ha dit impensadament, no, que té les potències ben obertes i ja sap de sobres què fa i què diu (R-M)

→ viu com una centella, tenir un enteniment que vola

▷ pensar-se-les totes (p.ext.)

tenir molta lletra menuda SV, ésser molt sagaç (IEC)

De tot se sap sortir; té molta lletra menuda i sap convèncer la gent (R-M)

→ saber-la llarga, saber molta lletra menuda, saber molt de llatí

▷ pensar-se-les totes (p.ext.)

tenir un enteniment que vola SV, tenir l’enteniment, molt agut, ésser molt intel·ligent (A-M)

Sorprèn a tothom amb les seves sortides, té un enteniment que vola / Per a alabar algú de gran discurs, diuen que té un enteniment que li vola; qui ha vist volar enteniments? (*, A-M)

→ més fi que l’or portuguès, tenir les potències ben obertes

▷ curt d’enteniment (ant.), tenir un enteniment que es pot tallar (ant.)

tocar-hi SV, copsar, entendre, una cosa tal com és (IEC)

Aquest noi hi toca força, sempre sap què vull dir abans d’acabar d’expressar el meu raonament

▷ faltar-li un bull (a algú) (ant.), no calar-hi gaire (ant.)

viu com la tinya SA, [ésser] eixerit, llest, tenir molta vivor (EC)

En Marçal és viu com la tinya: sempre troba una manera de resoldre els problemes / Aquest menut és com la tinya; té més picardia que tots nosaltres (També s’usa ometent l’adjectiu) (*, R-M)

→ viu com una centella, més viu que la tinya, viu com la pólvora, més llest que la tinya