INSOLENTAR-SE
aixecar la veu SV, parlar a algú, replicar-li, sense el respecte que es mereix (DIEC1)
No sap tractar els seus subordinats i quan s'hi adreça els aixeca la veu (També s'usa amb el verb alçar)
alçar la cresta SV, agafar coratge (EC)
Els oprimits van alçar la cresta i es van encarar al govern dictatorial
▷abaixar la cresta (ant.), fer un conhort (ant.), plantar cara (a algú) (p.ext.), alçar-se cobrador (p.ext.)
alçar-se cobrador SV, alçar-se de gall, insolentar-se (A-M)
Com més fan que l'avorresca, ell més s'alça cobrador (A-M)
▷abaixar la cresta (ant.), alçar la cresta (p.ext.)
[Mall.]
faltar al respecte (a algú) SV, tractar algú sense consideració / no guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca (R-M, EC)
En dir aquelles paraules va faltar al respecte als seus pares / Ja sabem que té mal caràcter, però en atenció que és vell, no li faltis al respecte (*, R-M)
→trencar-li el respecte (a algú), pujar-li a l'esquena (a algú), treure els peus de l'alforja
trencar-li el respecte (a algú) SV, no guardar a algú aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca (A-M)
Des que em va trencar el respecte, no li dirigeixo la paraula
treure els peus de l'alforja SV, perdre tota consideració o respecte (A-M)
Han acabat cridant i alçant-se les mans. Dissortadament, han tret els peus de l'alforja
→faltar al respecte (a algú), trencar-li el respecte (a algú)