sens par SP, [ésser] únic en la seva classe o en un aspecte determinat; no tenir ningú igual o semblant (A-M)

És un personatge sens par

→ sense parió, sense parell, sens igual

▷ no tenir punt de comparació amb (p.ext.), no tenir comparació amb (p.ext.), per excel·lència (p.ext.)

sense parell SP, que no hi ha res o ningú amb què o amb qui es pugui comparar (EC)

És un noi sense parell, no en trobaràs gaires així (També s’usa amb la forma sens parell)

→ sens igual, sense parió, sens par

▷ no tenir punt de comparació amb (p.ext.), no tenir comparació amb (p.ext.), per excel·lència (p.ext.)