estar cloc-piu SV, es diu de les persones malaltisses / malaltejar / malaltussejar (IEC, *, R-M)

Duu una temporada que està cloc-piu i els metges no saben quina pot ésser-ne la causa (També s’usa amb el verb anar) (R-M)

→ no estar de filis, no estar llatí, no estar catòlic, no anar fi

• estar cop-piu (Mall., Men.)

no estar catòlic SV, no trobar-se bé (EC)

No sé què tinc, però avui no estic catòlic; potser he agafat fred / Avui no estic ben catòlic, crec que m’està sortint una grip / Van passar per la carretera vella i, quan arribaren, en Joan no estava gaire catòlic (També s’usa amb el modificador ben o els quantificadors gaire, gens, etc. en posició preadjectival, i amb la forma no estar del tot catòlic) (R-M, *, *)

→ no estar llatí, no anar fi, no estar de filis, estar cloc-piu, tou com una figa, no estar de son prou

▷ estar bo (ant.), estar de gana (ant.), estar fort (ant.)

no estar de filis SV, estar indisposat / no trobar-se bé (Fr, *)

Ahir el Jaume no estava de filis: se li havia posat malament el sopar / Avui no estic gaire de filis, no em trobo gaire bé. (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal) (*, Fr)

→ no estar catòlic, no estar llatí, no anar fi, estar cloc-piu, tou com una figa, no estar de son prou

▷ estar bo (ant.), estar de gana (ant.), estar fort (ant.)