INDIFERENT
afarta'm i digue'm moro SCoord, expressió per a indicar que no importa altra cosa que el propi benefici / ho diuen del qui no fa cas de reprensions ni avisos, sinó que fa el seu cap avant (R-M, A-M)
Ja sap que tothom el critica per usurer, però ell, afarta'm i digue'm moro! L'única cosa que l'interessa és fer-se ric (R-M)
→fica-m'ho aquí, que no tinc butxaques; tant se li'n dona (a algú)
arronsar les espatlles SV, demostrar ignorància, indiferència / fer amb les espatlles un moviment per expressar indiferència / alçar-les en senyal d'ignorància, indiferència, menyspreu, etc. / encollir les espatlles en senyal d'indiferència, resignació, etc. (EC, A-M, A-M, A-M)
És un alumne poc atent: sempre arronsa les espatlles quan li pregunten alguna cosa a classe / No va contestar i va encongir les espatlles (També s'usa amb els verbs arrufar i encongir i amb el nom muscles)
caure-li tot bé (a algú) O, ésser tot indiferent a algú (EC)
No t'amoïnis a parlar-li massa honoríficament, que tot li cau bé a l'alcalde
com aquell qui no diu res SAdv, no donant importància (a alguna cosa) / expressió amb què hom pondera la magnitud d'allò que dirà o acaba de dir / expressió per a fer fixar l'atenció en la importància de la quantitat, categoria, etc., que acabam de manifestar (R-M, EC, A-M)
Li han donat dos milions de pessetes, com aquell qui no diu res! / Com qui no diu res! Vol que convidem tots els seus amics a dinar; són una cinquantena / S'ha mort el seu pare i fa com aquell que no diu res, ningú no ho entén / Ha guanyat tres-centes mil pessetes, com qui no diu res / Han assistit a la festa el bisbe i el governador, com qui no diu res (També s'usa amb les formes com aquell que no diu res i com qui no diu res) (EC, R-M, *, A-M, A-M)
com qui sent ploure SAdv, [obrar] sense fer cas del que es diu / no voler atendre (DIEC1, R-M)
Ja li han advertit moltes vegades que no molesti el veïnat fent tant de soroll les nits, però ell fa com qui sent ploure; continua de la mateixa manera / La seva mare el va esbroncar perquè no es va canviar els pantalons, però ell com qui sent ploure (R-M, *)
→com si sentís ploure, com si tal cosa, com si res, com aquell qui ho sap tot, fer l'orni, fer el sord
com si sentís ploure SAdv, expressió emprada a indicar indiferència respecte a allò que se sent, etc.
Li vaig preguntar si vindria i ell, com si sentís ploure, no em va respondre
→com qui sent ploure, com aquell qui ho sap tot, com si res, com si tal cosa
deixar fred (algú) SV, no produir cap impressió (R-M)
Totes les seves promeses em deixen fred; no crec pas que es realitzin (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal i també amb el modificador ben en posició preadjectival) (R-M)
→tant se li'n fot (a algú), ni li va ni li ve (a algú), no fer fred ni calor (a algú)
▷fer cop (ant.), fer forat (ant.), deixar empremta (ant.), quedar fred (inv.)
ésser igual SV, expressió que contraresta quelcom de negatiu / ésser indiferent o no tenir importància (R-M, EC)
Si no pots venir, és igual; ja mirarem de fer-ho entre tots / Tot li era igual / Els altres em són igual, només m'interesses tu (R-M, EC, *)
→tant se val…com, tant se li'n dona (a algú), no hi fa res, què hi fa, tant li fa, tant se li'n fot (a algú), estar a la cominal, tant m'és com no m'és
ésser tot u SV, tot és una mateixa cosa, tant se val / ésser tant una cosa com l'altra (A-M, EC)
A en Pere, quedar-se de vacances a Sabadell o anar a Menorca li és tot u; tant li fa una cosa com una altra / Per córrer a la batalla, tot és u, llança o rastell (*, A-M)
estar a la cominal SV, estar indiferent, imparcial (A-M)
Com veyen que Tirant axí jugaua ab la senyora, totes stauen a la cominal, però com ell li posaua la mà dejús la falda, totes eren en sa ajuda (A-M)
→ésser igual, no fer-li res (a algú), no li hi va ni li hi ve res (a algú)
[cominal: mot no registrat al DIEC1]
■ estar-li tot bé (a algú) O, a algú, ésser-li tot indiferent
No et preocupis, a ell tot li està bé, segur que et respondrà que sí
estimar-se tant si cau com si penja SV, sentir indiferència envers de qualcú o de qualque cosa, no preocupar-se'n (A-M)
Jo ja no vull dir res més; tant m'estim si cau com si penja (A-M)
→tant li és buit com carregat (a algú), tant si són naps com cols
[Mall., Men. (A-M)]
fica-m'ho aquí, que no tinc butxaques O, expressió que indica despreocupació (R-M)
Li han advertit moltes vegades que no deixés el motor en marxa, però ell, «fica-m'ho aquí, que no tinc butxaques», ni tan sols en fa cas (R-M)
fúmer-se'n de la virolla SV, no fer cas de res (R-M)
L'han amenaçat de despatxar-lo, però com que té suficient per a viure, se'n fum de la virolla / Va a la seva i se'n fot de la virolla (També s'usa amb el verb fotre) (R-M, *)
→tant se li'n dona (a algú), posar-se el món per barret, riure's del mort i de qui el vetlla, riure's de la virolla
mirar-se (alguna cosa) del terrat enfora SV, mirar alguna cosa amb indiferència, no fer-ne cas (A-M)
Sempre es mira els partits de futbol del terrat enfora, perquè no li interessa gaire aquest esport
■ ni li va ni li ve (a algú) SCoord, alguna cosa, deixar indiferent algú
A ell, aquest tema ni li va ni li ve / Mira, a mi no m'hi fiquis, perquè aquest assumpte ni em va ni em ve (També s'usa amb la forma no li va ni li ve (a algú))
→no dir-li res (a algú), no fer-li res (a algú), no fer fred ni calor (a algú), deixar fred (algú), no li hi va ni li hi ve res, no sentir pena ni glòria
no dir-li res (a algú) SV, no produir cap impressió (R-M)
És una mena de peix que no em diu res; per car que sigui, no el prefereixo pas a la sardina ben fresca (R-M)
→tant se li'n dona (a algú), no fer fred ni calor (a algú), ni li va ni li ve (a algú), no fer-li res (a algú), no sentir pena ni glòria, no li hi va ni li hi ve res (a algú), no passar fred ni calor (per alguna cosa)
no entendre's de romanços SV, algú, actuar sense escoltar consells ni avisos, anar dret als seus propòsits sense escoltar ningú / obrar sense escoltar consells ni avisos, sense consideració a res (DIEC1, A-M)
Si està entossudit a comprar-se la casa del mig del bosc, no s'entendrà de romanços i, per més que li digueu que estarà aïllat, no us farà cas / Quin home! en sent hora, no s'entén de romansos: vol la vianda a taula (*, A-M)
→no entendre's de raons, no estar per brocs, no escoltar raons, no admetre raons, no estar per comèdies, no voler entrar a gabelles
no fer fred ni calor (a algú) SV, ésser indiferent / no causar cap impressió, no interessar (R-M, A-M)
L'argument de l'obra no fa fred ni calor; és un tema que no interessa, massa convencional / Aquella noia no li feia ni fred ni calor i ho va deixar córrer (R-M, *)
→no dir-li res (a algú), tant se li'n dona (a algú), ni li va ni li ve (a algú), no fer-li res (a algú), tant se li'n fot (a algú), deixar fred (algú), no sentir pena ni glòria, no li hi va ni li hi ve res (a algú), no passar fred ni calor (per alguna cosa)
no fer-li res (a algú) SV, no importar alguna cosa a algú
No em fa res que vingui el teu cunyat a sopar / ¿Et fa res que convidi uns quants amics meus a la teva festa?
→no venir d'aquí, no dir-li res (a algú), ni li va ni li ve (a algú), no fer fred ni calor (a algú), no li hi va ni li hi ve res (a algú), estar a la cominal, no passar fred ni calor (per alguna cosa)
no li hi va ni li hi ve res (a algú) SCoord, no tenir cap interès ni intervenció en alguna cosa / estar (una cosa) en l'alternativa de perdre's o guanyar-se (R-M, A-M)
No m'hi va ni m'hi ve res, en tot això / En aquest afer no m'hi va ni m'hi ve res; per això no vull opinar (A-M, R-M)
→ni li va ni li ve (a algú), no dir-li res (a algú), no fer-li res (a algú), no fer fred ni calor (a algú), estar a la cominal
no passar fred ni calor (per alguna cosa) SV, estar indiferent (A-M)
Ella no passa fred ni calor per les notes. Tanmateix, sap que ho aprova sempre tot
→no dir-li res (a algú), no fer-li res (a algú), no sentir pena ni glòria, no fer fred ni calor (a algú)
no venir d'aquí SV, no importar (R-M)
Si és més car, no ve d'aquí; ho necessito i ho compraré / Encara que sigui dos centímetres més llarg no ve d'aquí (R-M)
→no venir d'un pam, no venir a un raig, no fer-li res (a algú), tant se li'n dona (a algú), tant se li'n fot (a algú), no venir-li a un pa de llesques
no venir d'un pam SV, no ésser necessari de mesurar alguna cosa exactament, de mirar-hi prim (DIEC1)
Per no explicar tot el parentiu, que és complicat, li he dit que tu i jo som cosins; no ve d'un pam (R-M)
què hi fa O, expressió que contraresta una objecció (R-M)
Sí; demà és festa, però, què hi fa! Si cal, treballaré tot el dia per enllestir aquest encàrrec (R-M)
→tant és…com, tant se val…com, no hi fa res, tant li fa, tal dia farà l'any, ésser igual
tal és Ali com Camali O, tan dolent és un com l'altre (A-M)
Se'n anava pel descuit sense sentirso, perque tal es Ali com Camali, y Deu los cria y ells s'ajunten (A-M)
▷tant li és blanc com negre (p.ext.), tant li fa (p.ext.)
[Val. (A-M)]
tant és que diguis «santa» com «salva» O, es diu a algú per significar-li que tant si fa una cosa com una altra, no resoldrà res (A-M)
Que no veus que no t'escolta? Sempre va a la seva. Quan parles amb ell tant és que diguis «santa» com «salva»
tant és saltar com córrer O, es diu per a indicar que una cosa serà de tal o tal manera, tant si es pren una actitud com una altra (A-M)
No cal que t'hi encaparris, tant és saltar com córrer; serà el que serà
→tant és…com, tant li és blanc com negre, tant fer cuit com cru
tant és…com O, és igual, indiferent, el mateix / expressió que contraresta una objecció (EC, *)
Tant és que el renyis com que no el renyis / Tant és, si demà no pots venir; ja ho acabaràs un altre dia (El segon terme de la comparació és opcional. S'usa normalment en present o en imperfet d'indicatiu) (EC, R-M)
→tant se val…com, què hi fa, ni mai, tant és saltar com córrer, tant fer cuit com cru
tant fer cuit com cru O, interessar tant una cosa com una altra, ésser igual (A-M)
—T'estimes més venir avui o demà? —Tant fa cuit com cru
→tant és saltar com córrer, tant és…com, tant li és blanc com negre (a algú), tant se val…com
■ tant li és (a algú) O, ésser, quelcom, indiferent
El color del pijama tant li és mentre sigui còmode / Tant m'és que vinguis com que no vinguis (S'usa normalment en present o imperfet d'indicatiu)
→tant se li'n dona (a algú), tant se li'n dona blanc com negre (a algú), tant li fa naps com cols (a algú), tant se li'n fot (a algú)
tant li és blanc com negre (a algú) O, es diu d'algú a qui una cosa és del tot indiferent (A-M)
A ell, tant li és blanc com negre, qualsevol regal li agradarà / Vaig triar jo el menú del sopar perquè a ell tant li era blanc com negre (S'usa normalment en present o imperfet d'indicatiu)
→tant se li'n dona blanc com negre (a algú), tant és saltar com córrer, tant fer cuit com cru
tant li és buit com carregat (a algú) O, tant fa una cosa com l'altra a algú; li és indiferent (A-M)
Tant m'és buit com carregat: tal és es meu proceir des que una dona em va dir: tan vell i no t'has casat? Qualque treball deus tenir (Cançó pop. Mallorca). (S'usa normalment en present o imperfet d'indicatiu) (A-M)
→tant li fa naps com cols (a algú), tant se li'n dona blanc com negre (a algú), tant se li'n dona naps com cols (a algú), estimar-se tant si cau com si penja, tant és que diguis «santa» com «salva»
tant li fa O, expressió que contraresta una objecció (R-M)
No ho he deixat gaire ben posat, però tant li fa, no és al lloc definitiu / Tant li feia pintar la casa groga com verda (Normalment s'usa en present o imperfet d'indicatiu) (R-M, *)
→què hi fa, tant se li'n dona (a algú), ésser igual, no hi fa res, tant se li'n fot (a algú), tant m'és com no m'és
▷tant hi fa (v.f.), tal és Ali com Camali (p.ext.)
tant li fa naps com cols (a algú) O, ésser tot indiferent (R-M)
A ell tant li fa naps com cols; amb tal que no l'amoïnin, tot ho troba bé / A mi, tant em feia naps com cols i va decidir ell on aniríem a l'estiu (S'usa normalment en present o imperfet d'indicatiu) (R-M, *)
→tant se li'n dona (a algú), tant li és buit com carregat (a algú), tant se li'n dona blanc com negre (a algú), tant se li'n dona naps com cols (a algú), tant se li'n fot (a algú), tant li és (a algú)
tant m'és com no m'és O, m'és igual, indiferent (A-M)
Tant m'és com no m'és, si aproves o suspens
→ésser igual, tant se val…com, tant se li'n dona (a algú), tant li fa, tant se li'n fot (a algú), tant una cosa com l'altra
tant se li'n dona (a algú) O, ésser, quelcom, indiferent (R-M)
Prou que l'han advertit que el poden sancionar, però a ell tant se li'n dóna; és un fresc / Tant se'ns en donava que no t'agradés l'aparador nou, per això el vam decorar al nostre gust (S'usa normalment en present o imperfet d'indicatiu) (R-M, *)
→tant li és (a algú), no venir d'aquí, no fer fred ni calor (a algú), tant li fa, ésser igual, fúmer-se'n de la virolla, tant li fa naps com cols (a algú), tant se li'n fot (a algú), tant se li'n dona naps com cols (a algú), afarta'm i digue'm moro, tant m'és com no m'és
▷entrar-li per una orella i sortir-li per l'altra (p.ext.); parlar a la paret (p.ext.); fica-m'ho aquí, que no tinc butxaques (p.ext.); fer orelles de marxant (p.ext.); pelar-se-la (p.ext.); bufar-se-la (p.ext.); suar-se-la (p.ext.); no hi fa res (p.ext.)
tant se li'n dona blanc com negre (a algú) O, ésser indiferent quelcom (R-M)
A ell, tant se li'n dona blanc com negre, de tot això / Volia que quedés fet avui; si no pot ser, ja tant se me'n dóna blanc com negre; ja no hi tinc cap interès (S'usa normalment en present o imperfet d'indicatiu) (*, R-M)
→tant li és (a algú), tant li és blanc com negre (a algú), tant se li'n dona (a algú), tant se li'n dona naps com cols (a algú), tant li fa naps com cols (a algú), tant li és buit com carregat (a algú), tant se li'n fot (a algú)
tant se li'n dona naps com cols (a algú) O, tant és una cosa com una altra a algú (DIEC1)
Tan combatiu que era, i, ara, tant se li'n dóna naps com cols (S'usa normalment en present o imperfet d'indicatiu) (EC)
→tant se li'n dona (a algú), tant se li'n dona blanc com negre (a algú), tant li fa naps com cols (a algú), tant li és buit com carregat (a algú), tant se li'n fot (a algú)
tant se li'n fot (a algú) O, ésser, quelcom, indiferent
Tant se li'n fot guanyar el concurs o no, el que vol és participar-hi / Si al final no pot venir, se me'n fot / Se us en fum el que li pugui passar? (També s'usa amb la forma se li'n fot (a algú) i amb el verb fúmer)
→tant se li'n dona (a algú), tant li és (a algú), no fer fred ni calor (a algú), tant li fa, ésser igual, no venir d'aquí, tant li fa naps com cols (a algú), tant se li'n dona blanc com negre (algú), deixar fred (a algú), tant m'és com no m'és
tant se val…com O, es diu per a contrarestar una objecció / és igual, indiferent, el mateix (R-M, EC)
Tant se val que m'ho torni com que no / He perdut el portamonedes, però, tant se val, hi duia poca cosa i, a més, ja era molt atrotinat / —No porto els diners per a pagar-te. —Tant se val, ja m'ho pagaràs un altre dia (El segon terme de la comparació és opcional) (EC, R-M, *)
→tant és…com, què hi fa, ni mai, ésser igual, tant fer cuit com cru, tant és que diguis «santa» com «salva», tant m'és com no m'és
▷no s'ho val (p.ext.), no hi fa res (p.ext.), això encara (p.ext.)
tant si són naps com cols SAdv, en qualsevol cas / alguna cosa, ésser indiferent a algú (R-M, *)
No vull saber res dels embolics; tant si són naps com cols, no m'interessen (R-M)
→tant una cosa com l'altra, estimar-se tant si cau com si penja
tant una cosa com l'altra SAdv, indiferent / alguna cosa, ésser indiferent a algú / m'és igual, indiferent (Fr, *, A-M)
Tant una cosa com l'altra, tot li sembla bé (També s'usa amb la forma tant m'és una cosa com l'altra)
tenir es cuiro d'ase SV, tenir poca preocupació del que els altres li diuen o pensen d'ell (A-M)
M'agradaria tenir es cuiro de s'ase, però sempre pas pena que la gent xerri malament de mi
→tenir molt de cuiro, no tenir pedres al fetge, tenir molt de fetge, tenir un fetge com una romeguera, tenir fetge de bou
▷posar-se pedres al fetge (ant.), tirar-se (alguna cosa) a les espatlles (p.ext.), tirar-s'ho tot a l'esquena (p.ext.), prendre's (alguna cosa) a la fresca (p.ext.), no posar-se cap pedra al fetge (p.ext.), posar cuiro (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
tenir molt de cuiro SV, tenir poca preocupació del que els altres li diuen o pensen d'ell (A-M)
És que tu tens molt de cuiro! No t'importa gens el que diuen de tu
→tenir es cuiro d'ase, no tenir pedres al fetge, tenir molt de fetge, tenir un fetge com una romeguera, tenir fetge de bou
▷posar-se pedres al fetge (ant.), tirar-se (alguna cosa) a les espatlles (p.ext.), tirar-s'ho tot a l'esquena (p.ext.), prendre's (alguna cosa) a la fresca (p.ext.), no posar-se cap pedra al fetge (p.ext.), posar cuiro (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
tirar-s'ho tot a l'esquena SV, ésser despreocupat en extrem, no amoïnar-se per res / no preocupar-se gens d'una cosa (EC)
Per molt que li diguis que tenim pressa, no et farà cas: s'ho tira tot a l'esquena
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, tirar-se (alguna cosa) al darrere, tirar-se (alguna cosa) a l'esquena, no cansar-s'hi, posar cuiro
▷tenir molt de cuiro (p.ext.), tenir es cuiro d'ase (p.ext.), com qui no vol la cosa (p.ext.)