■ a l’igual SP, expressió que indica negació o incredulitat

Que ell estudiarà per a l’examen? A l’igual! Això no t’ho creus ni tu / A l’igual demà em llevo d’hora, amb la son que tinc…

→ creu-t’ho, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico

■ aigua fresca SN, expressió usada per a indicar que hom no es creu una afirmació feta per algú

Això que dius? Aigua fresca, no m’ho crec pas

→ botifarra de pagès

altra feina hi ha O, expressió d’incredulitat, o disconformitat (R-M)

Diu que demà vindrà? Altra feina hi ha! No es deixarà pas perdre l’entrada que té per al teatre / Quan ens ho concediran sense dificultats? Altra feina hi ha!; que poc que els coneixes (R-M)

→ creu-t’ho

ara li fan el mànec O, expressa incredulitat o disconformitat a fer quelcom / expressió que significa que no s’espera que es faci una cosa / expressió que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què hom parla (R-M, IEC, EC)

Ens vol fer creure que ha acabat la carrera! Sí! Ara li fan el mànec! Jo sé que té dues assignatures suspeses (R-M)

→ creu-t’ho, tan cert com ara plouen figues

▷ a mi m’ho explicaràs (p.ext.)

aviat és dit O, tenir més dificultat del que sembla / expressió per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d’enunciar-la (R-M, EC)

Li va prometre que buscaria feina ràpidament i que viuria al seu poble, però això aviat és dit / Dius que he de negar-me a fer-ho? És molt aviat dit, això; que no coneixes l’encarregat? / Aviat és dit que seràs sincer! Però no m’ho creuré fins que no m’ho demostris (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadverbial) (*, R-M, *)

→ una cosa és dir i l’altra és fer, es diu aviat

■ botifarra de pagès SN, expressió usada per a denotar incredulitat

Apa! Home! Botifarra de pagès; jo no em crec això que m’expliques

→ creu-t’ho, i un be negre amb potes rosses, puja aquí dalt, aigua fresca

ca, barret SN, expressió de refutació / variant intensiva de «ca» (R-M, IEC)

Ell assegura que ho farà? Ca, barret! Jo sé que no n’és capaç / Creus que ho farà? Ca, barret! (R-M, *)

→ ni de noves, i ca

com ara plouen naps SAdv, incredulitat / expressió usada per a indicar que una cosa no pot ésser (A-M, *)

Es pensa que enllestirà de seguida, com ara plouen naps! En aquelles oficines hi perdrà tot el matí

→ tan cert com ara plouen figues

▷ somiar truites (p.ext.)

[Val. (A-M)]

creu-t’ho O, expressió d’incredulitat o de refús (R-M)

Diu que t’ajudarà? Creu-t’ho!, és incapaç de fer un favor (R-M)

→ ara li fan el mànec, ja t’ho diran de misses, i jo que et crec, puja aquí dalt, i un be negre amb potes rosses, demà m’afaitaràs, planta-me-la al clatell, a l’igual, botifarra de pagès, altra feina hi ha

demà m’afaitaràs O, dit per a significar que no creiem algú que ens vol enredar (R-M)

Que ho vas fer tu tot sol? Sí!, demà m’afaitaràs! (R-M)

→ puja aquí dalt i balla, planta-me-la al clatell, creu-t’ho, i jo que et crec, ja ho contaràs a ta tia

▷ què vols dir amb això (p.ext.)

es diu aviat O, expressió emprada per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d’enunciar-la (EC)

Es diu aviat que ell se n’encarregarà, però ja veuràs com trigarà a solucionar-ho

→ aviat és dit, una cosa és dir i l’altra és fer

fer-ne la cara SV, no estar disposat a fer quelcom / exclamació que indica que no s’està disposat a fer quelcom (R-M)

Diu que anirà a Montserrat a peu? En fa la cara! Si mai no li ha agradat caminar! / Diu que l’haig d’ajudar a preparar-ho tot. En faig la cara! La darrera vegada que el vaig ajudar va rondinar-me sense parar (S’usa normalment en present d’indicatiu) (R-M)

▷ fer cara de (p.ext.)

i jo que et crec SConj, expressió que s’usa per a manifestar incredulitat

Sí, i jo que et crec. Com vols que m’empassi que la Maria va fer un striptease a la festa essent tan tímida com és?

→ creu-t’ho, puja aquí dalt i balla, demà m’afaitaràs, ja ho contaràs a ta tia, planta-me-la al clatell

▷ no et fot (p.ext.), i ca (p.ext.)

i un be negre amb potes rosses SConj, expressió de negació desmentint (R-M)

I un be negre amb potes rosses! Això que dius no és cert / —Diu que t’ho donarà? —I un be! No cal pas que hi confiïs (Alternativament s’usa amb les formes i un be negre i també i un be) (*, R-M)

→ i ca, planta-me-la al clatell, creu-t’ho, i un colló de mico, i un ou, a l’igual, botifarra de pagès

▷ un be negre amb potes rosses (v.f.)

i un colló de mico SConj, expressió que indica negació o incredulitat (R-M)

I un colló de mico! Tu em vas dir que l’avió marxava a les tres i ara resulta que l’he perdut / Que t’ho farà desinteressadament? Un colló de mico! Bon egoista està fet per regalar favors! (*, R-M)

→ i un colló, i un ou, i ca, i un be negre amb potes rosses, planta-me-la al clatell, a l’igual

▷ un colló de mico (v.f.)

■ i un ou SConj, expressió que indica negació o incredulitat

—Diu que es comprarà la casa de 50 milions. —I un ou! / I un ou que se n’anirà a viure a París durant un any!

→ i un colló, i un colló de mico, i un be negre amb potes rosses, planta-me-la al clatell

ja ho contaràs a ta tia O, es diu per a indicar que no creu allò que un altre diu (A-M)

Dius que vindràs? Ja ho contaràs a ta tia. No m’ho crec

→ i jo que et crec, demà m’afaitaràs

ja m’ho diràs demà O, expressió usada per a manifestar incredulitat

Que no veus clar que t’enganya? Ja m’ho diràs demà

→ ja t’ho diran de misses

ja t’ho diran de misses O, expressió per a desmentir l’afirmació d’algú, significant que va errat (R-M)

Et penses que acceptaran el que proposes? Ja t’ho diran de misses! (R-M)

→ creu-t’ho, ja m’ho diràs demà

planta-me-la al clatell O, expressió d’incredulitat (R-M)

Que has traduït tot això en tres dies? Planta-me-la al clatell! Aquí hi ha feina per a tres setmanes (R-M)

→ i un be negre amb potes rosses, demà m’afaitaràs, puja aquí dalt i balla, creu-t’ho, i jo que et crec, i un colló de mico, i un ou

pots comptar (alguna cosa) O, expressió usada per a demostrar incredulitat

Ets molt bonica! Ja pots comptar! / Pot comptar els sopars de duro que deu explicar! (Només s’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu. Sovint s’usa precedida de l’adverbi ja. El complement es pot ometre) (EC,*)

→ pots pensar (alguna cosa)

▷ tu diràs (p.ext.), tu mateix (p.ext.), no serà tant (p.ext.)

pots pensar (alguna cosa) O, expressió que desvirtua una afirmació (R-M)

Pots pensar que farà aquest viatge! / Que jo guanyo molt, dius? Pots pensar! Et conformaries amb la meva paga? (Només s’usa en les segones i en les terceres persones del present d’indicatiu. Sovint s’usa precedida de l’adverbi ja. El complement és opcional) (*, R-M)

→ pots comptar (alguna cosa)

▷ tu diràs (p.ext.), tu mateix (p.ext.), no serà tant (p.ext.)

puja aquí dalt O, expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer quelcom (R-M)

Que ho has fet tot tu sol? Puja aquí dalt!

→ creu-t’ho, puja aquí dalt i balla, botifarra de pagès

• puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila (Tarr.)

una cosa és dir i l’altra és fer SCoord, expressió emprada per a demostrar incredulitat envers quelcom que s’acaba d’afirmar

Va dir que aquesta vegada seria puntual, però una cosa és dir i l’altra és fer, ja veurem a quina hora arriba

→ aviat és dit, es diu aviat

▷ una cosa és dir i l’altra, fer (v.f.)