INCREDULITAT
■ a l'igual SP, expressió que indica negació o incredulitat
Que ell estudiarà per a l'examen? A l'igual! Això no t'ho creus ni tu / A l'igual demà em llevo d'hora, amb la son que tinc…
→creu-t'ho, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico
■ aigua fresca SN, expressió usada per a indicar que hom no es creu una afirmació feta per algú
Això que dius? Aigua fresca, no m'ho crec pas
altra feina hi ha O, expressió d'incredulitat, o disconformitat (R-M)
Diu que demà vindrà? Altra feina hi ha! No es deixarà pas perdre l'entrada que té per al teatre / Quan ens ho concediran sense dificultats? Altra feina hi ha!; que poc que els coneixes (R-M)
ara li fan el mànec O, expressa incredulitat o disconformitat a fer quelcom / expressió que significa que no s'espera que es faci una cosa / expressió que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d'alguna cosa de què hom parla (R-M, DIEC1, EC)
Ens vol fer creure que ha acabat la carrera! Sí! Ara li fan el mànec! Jo sé que té dues assignatures suspeses (R-M)
→creu-t'ho, tan cert com ara plouen figues, serà massa dejorn
aviat és dit O, tenir més dificultat del que sembla / expressió per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la (R-M, EC)
Li va prometre que buscaria feina ràpidament i que viuria al seu poble, però això aviat és dit / Dius que he de negar-me a fer-ho? És molt aviat dit, això; que no coneixes l'encarregat? / Aviat és dit que seràs sincer! Però no m'ho creuré fins que no m'ho demostris (També s'usa amb el quantificador molt en posició preadverbial) (*, R-M, *)
■ botifarra de pagès SN, expressió usada per a denotar incredulitat
Apa! Home! Botifarra de pagès; jo no em crec això que m'expliques
→creu-t'ho, i un be negre amb potes rosses, puja aquí dalt, aigua fresca, serà massa dejorn
ca, barret SN, expressió de refutació / variant intensiva de «ca» / ho diuen per a negar fe o assentiment a una cosa (R-M, DIEC1, A-M)
Ell assegura que ho farà? Ca, barret! Jo sé que no n'és capaç / Creus que ho farà? Ca, barret! (R-M, *)
→ni de noves, i ca, serà massa dejorn, ja me'n guardaràs un ou, com un llop bona bèstia, altra feina hi ha
com ara plouen naps SAdv, incredulitat / expressió usada per a indicar que una cosa no pot ésser (A-M, *)
Es pensa que enllestirà de seguida, com ara plouen naps! En aquelles oficines hi perdrà tot el matí
→tan cert com ara plouen figues, com ara plouen gínjols
[Val. (A-M)]
com un llop bona bèstia SAdv, es diu replicant a algú que fa elogis de persona o cosa que sabem que és dolenta (A-M)
Sembla un xaiet, però ves alerta amb ell. És tan bo com un llop bona bèstia
creu-t'ho O, expressió d'incredulitat o de refús (R-M)
Diu que t'ajudarà? Creu-t'ho!, és incapaç de fer un favor (R-M)
→ara li fan el mànec, ja t'ho diran de misses, i jo que et crec, puja aquí dalt, i un be negre amb potes rosses, demà m'afaitaràs, planta-me-la al clatell, a l'igual, botifarra de pagès, altra feina hi ha
demà m'afaitaràs O, dit per a significar que no creiem algú que ens vol enredar (R-M)
Que ho vas fer tu tot sol? Sí!, demà m'afaitaràs! (R-M)
→puja aquí dalt i balla, planta-me-la al clatell, creu-t'ho, i jo que et crec, ja ho contaràs a ta tia, ja ho contaràs a sa padrina, serà massa dejorn, com un llop bona bèstia
▷què vols dir amb això (p.ext.), ja ho duràs a estampar a Lluc (p.ext.)
es diu aviat O, expressió emprada per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la (EC)
Es diu aviat que ell se n'encarregarà, però ja veuràs com trigarà a solucionar-ho
fer-ne la cara SV, no estar disposat a fer quelcom / exclamació que indica que no s'està disposat a fer quelcom (R-M)
Diu que anirà a Montserrat a peu? En fa la cara! Si mai no li ha agradat caminar! / Diu que l'haig d'ajudar a preparar-ho tot. En faig la cara! La darrera vegada que el vaig ajudar va rondinar-me sense parar (S'usa normalment en present d'indicatiu) (R-M)
guarda't d'errar O, exclamació que serveix per a indicar incredulitat respecte a allò que s'ha dit o que es diu després (A-M)
Però tu et penses que et deixarà 1000 euros? Guarda't d'errar! (També s'usa amb la forma guarda't)
i jo que et crec SConj, expressió que s'usa per a manifestar incredulitat
Sí, i jo que et crec. Com vols que m'empassi que la Maria va fer un striptease a la festa essent tan tímida com és?
→creu-t'ho, puja aquí dalt i balla, demà m'afaitaràs, ja ho contaràs a ta tia, planta-me-la al clatell, ja ho contaràs a sa padrina
i un be negre amb potes rosses SConj, expressió de negació desmentint (R-M)
I un be negre amb potes rosses! Això que dius no és cert / —Diu que t'ho donarà? —I un be! No cal pas que hi confiïs (Alternativament s'usa amb les formes i un be negre i també i un be) (*, R-M)
→i ca, planta-me-la al clatell, creu-t'ho, i un colló de mico, i un ou, a l'igual, botifarra de pagès, pel colze, no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones
▷un be negre amb potes rosses (v.f.)
i un colló de mico SConj, expressió que indica negació o incredulitat (R-M)
I un colló de mico! Tu em vas dir que l'avió marxava a les tres i ara resulta que l'he perdut / Que t'ho farà desinteressadament? Un colló de mico! Bon egoista està fet per regalar favors! (*, R-M)
→i un colló, i un ou, i ca, i un be negre amb potes rosses, planta-me-la al clatell, a l'igual, pel colze, no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones
▷un colló de mico (v.f.)
■ i un ou SConj, expressió que indica negació o incredulitat
—Diu que es comprarà la casa de 50 milions. —I un ou! / I un ou que se n'anirà a viure a París durant un any!
→i un colló, i un colló de mico, i un be negre amb potes rosses, planta-me-la al clatell, pel colze, ja me'n guardaràs un ou
ja ho contaràs a sa padrina O, ho diu el qui no creu allò que un altre li conta (A-M)
Si me deixes fer una festa a casa ho faré tot ben net. —Ja ho contaràs a sa padrina!
→i jo que et crec, demà m'afaitaràs, ja ho contaràs a ta tia
▷ja ho duràs a estampar a Lluc (p.ext.)
[Mall.]
ja ho contaràs a ta tia O, es diu per a indicar que no creu allò que un altre diu (A-M)
Dius que vindràs? Ja ho contaràs a ta tia. No m'ho crec
→i jo que et crec, demà m'afaitaràs, ja ho contaràs a sa padrina, no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones
▷ves a contar-ho a ta tia (v.f.)
[Cat., Val. (A-M)]
ja m'ho diràs demà O, expressió usada per a manifestar incredulitat
Que no veus clar que t'enganya? Ja m'ho diràs demà
→ja t'ho diran de misses, no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones
ja me'n guardaràs un ou O, es diu per a indicar incredulitat respecte a allò que s'acaba de dir (A-M)
Què dius ara! Ja me'n guardaràs un ou!
ja t'ho diran de misses O, expressió per a desmentir l'afirmació d'algú, significant que va errat (R-M)
Et penses que acceptaran el que proposes? Ja t'ho diran de misses! (R-M)
no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones SV, es diu per a expressar completa incredulitat respecte d'una cosa (A-M)
M'intentes fer creure que ja has acabat la feina? No m'ho creuria maldament ho predicassin dalt set trones
→i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico, ja m'ho diràs demà, ja ho contaràs a ta tia
[Mall. (A-M)]
[maldament: mot no registrat al DIEC1 (vg. baldament)]
no ho crec, pare, que vós sigueu Déu O, es diu per a negar el crèdit a allò que altri diu (A-M)
No em vulguis fer creure que els bancs ballen, perquè no ho crec, pare, que vós sigueu Déu
→no ho crec, pare, que vós sigueu frare
[Mall. (A-M)]
no ho crec, pare, que vós sigueu frare O, es diu per a negar el crèdit a allò que altri diu (A-M)
Na Pilar i na Rosa s'han casat només dos mesos després d'haver-se conegut. —Què dius? No ho crec, pare, que vós sigueu frare
→no ho crec, pare, que vós sigueu Déu
[Mall. (A-M)]
planta-me-la al clatell O, expressió d'incredulitat (R-M)
Que has traduït tot això en tres dies? Planta-me-la al clatell! Aquí hi ha feina per a tres setmanes (R-M)
→i un be negre amb potes rosses, demà m'afaitaràs, puja aquí dalt i balla, creu-t'ho, i jo que et crec, i un colló de mico, i un ou, guarda't d'errar
pots comptar (alguna cosa) O, expressió usada per a demostrar incredulitat
Ets molt bonica! Ja pots comptar! / Pot comptar els sopars de duro que deu explicar! (Només s'usa en les segones i en les terceres persones del present d'indicatiu. Sovint s'usa precedida de l'adverbi ja. El complement es pot ometre) (EC, *)
→pots pensar (alguna cosa), guarda't d'errar
▷tu diràs (p.ext.), tu mateix (p.ext.), no serà tant (p.ext.)
pots pensar (alguna cosa) O, expressió que desvirtua una afirmació (R-M)
Pots pensar que farà aquest viatge! / Que jo guanyo molt, dius? Pots pensar! Et conformaries amb la meva paga? (Només s'usa en les segones i en les terceres persones del present d'indicatiu. Sovint s'usa precedida de l'adverbi ja. El complement és opcional) (*, R-M)
▷tu diràs (p.ext.), tu mateix (p.ext.), no serà tant (p.ext.)
puja aquí dalt O, expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer quelcom (R-M)
Que ho has fet tot tu sol? Puja aquí dalt!
→creu-t'ho, puja aquí dalt i balla, botifarra de pagès
•puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila (Tarr.)
serà massa dejorn SV, es diu per a manifestar incredulitat envers d'allò que un altre diu que succeirà (A-M)
¿Que no veus que t'agafaran?—¿A mi agafarme? Serà massa dejorn! (A-M)
→ca, barret; ara li fan el mànec; demà m'afaitaràs; botifarra de pagès
[Mall. (A-M)]
una cosa és dir i l'altra és fer SCoord, expressió emprada per a demostrar incredulitat envers quelcom que s'acaba d'afirmar
Va dir que aquesta vegada seria puntual, però una cosa és dir i l'altra és fer, ja veurem a quina hora arriba
▷una cosa és dir i l'altra fer (v.f.)