no tenir boca SV, no saber què dir, què respondre, etc. (IEC)

No li diré pas tot el que sé; no tinc boca per a donar-li un disgust tan gran / Amb aquest individu ja no tinc boca: sóc incapaç de fer-li entendre res / No tinc boca amb què contestar-li aquests comentaris / En tornar, no tenia prou boca per a lloar les vostres atencions (També s’usa amb la forma no tenir prou boca) (R-M, *, *, R-M)

→ no trobar paraules, no tenir paraules

▷ tenir cor (de fer alguna cosa) (ant.), bastar-li cor (a algú) (ant.)

no tenir ulls per a veure (alguna cosa) SV, no poder suportar la vista d’una cosa trista, d’una desgràcia, etc. (EC)

No tinc ulls per a veure la tragèdia que els ha passat justament abans del casament / És un espectacle horrorós. No tinc ulls per a mirar-lo (També s’usa amb el quantificador prou en posició prenominal i amb el verb mirar)

▷ tenir cor (de fer alguna cosa) (ant.)