demanar la lluna SV, demanar una cosa que no es pot donar / expressió usada per a indicar que algú demana una cosa molt difícil o impossible d’obtenir (IEC, EC)

Sap que el seu treball és necessari i a l’hora de passar comptes és capaç de demanar la lluna (R-M)

→ voler tocar el cel amb la mà, voler agafar la lluna amb les dents, picar alt

▷ fer veure la lluna en un cove (a algú) (p.ext.), la quadratura del cercle (p.ext.)

fer veure la lluna al mig del dia (a algú) SV, voler fer veure una cosa increïble (IEC)

Em volia enganyar, em volia fer veure la lluna al mig del dia

→ fer veure la lluna en un cove (a algú)

▷ pintar-li (alguna cosa) de color de rosa (a algú) (p.ext.)

fer veure la lluna en un cove (a algú) SV, voler fer veure coses increïbles (IEC)

No te’l creguis que et vol fer veure la lluna en un cove (També s’usa amb la forma fer veure la lluna dins un cove (a algú))

→ fer veure la lluna al mig del dia (a algú)

▷ demanar la lluna (p.ext.)

la quadratura del cercle SD, cosa impossible / cosa d’impossible solució (IEC, EC)

No puc entendre que sigui tan difícil posar tothom d’acord: no cerquem pas la quadratura del cercle, només una mica de col·laboració / Que es faci milionari és tan probable com la quadratura del cercle

▷ demanar la lluna (p.ext.), materialment impossible (p.ext.)

manxar i tocar l’orgue SCoord, fer dues coses de profit al mateix temps (A-M)

Tu vols manxar i tocar l’orgue i això no pot ser: hauràs de triar si vols treballar al matí o a la tarda

→ no poder tocar les campanes i anar a la processó, nedar i guardar la roba

▷ no ésser igual manxar que tocar l’orgue (p.ext.)

materialment impossible SA, impossible de fet (IEC)

Si ara són les cinc menys deu, has de ser a les cinc a la feina i hi ha mitja hora de viatge, és materialment impossible que hi arribis puntual

▷ la quadratura del cercle (p.ext.)

nedar i guardar la roba SCoord, impossible / voler fer dues coses alhora que no es poden realitzar simultàniament (Fr, *)

Cal que decideixis d’una vegada si et vols casar o no. No pots nedar i guardar la roba tota la vida

→ no poder tocar les campanes i anar a la processó, manxar i tocar l’orgue

■ ni amb calçador SConj, ni emprant tots els recursos possibles

No entén les coses ni amb calçador, no cal que t’hi amoïnis (S’usa en contextos negatius)

→ ni amb fum de sabatots, ni que el matin

ni amb fum de sabatots SConj, de cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics / de cap manera, per res del món / no aconseguir que se’n vagi ni donant-li totes les molèsties possibles (IEC, EC, A-M)

Es va instal·lar al saló i no l’en pogueren treure ni amb fum de sabatots; per culpa d’ell aquella tarda no van poder sortir / No el van poder fer sortir ni amb fum de sabatots (S’usa en contextos negatius) (R-M, EC)

→ ni amb calçador

▷ ni a fum de sabatots (v.f.), ni amb fums de sabatot (v.f.)

ni en somnis SConj, impossible / expressió usada per a indicar que és lluny o impossible la realització o consecució d’alguna cosa (Fr, *)

Ni en somnis no hauria imaginat el que li estava passant! (S’usa en contextos negatius)

→ ni per pensament, ni remotament, ni per miracle, ni que el matin

▷ de cap manera (p.ext.)

ni per miracle SConj, impossible / indica que la cosa de què hom parla és molt lluny d’ésser realitat (Fr, *)

Aquest cotxe no te’l podràs vendre ni per miracle: el tens mig desballestat / No aconseguirà fer-ho ni per miracle (S’usa en contextos negatius)

→ ni per pensament, ni que el matin, ni en somnis, ni remotament, de cap manera

ni per pensament SConj, sense cap probabilitat / indica que la cosa de què hom parla és molt lluny d’ésser realitat (R-M, EC)

No esperis, ni per pensament, que els teus pares et deixin anar amb aquella colla (S’usa en contextos negatius) (R-M)

→ ni en somnis, ni per miracle, ni remotament, ni que el matin, ni ganes, de cap manera

ni remotament SConj, impossible / expressió usada per a indicar que és lluny o impossible la realització o consecució d’alguna cosa (Fr, *)

No hauria fet el que deia ni remotament (S’usa en contextos negatius)

→ ni en somnis, ni per miracle, ni per pensament, ni que el matin, de cap manera

no haver-hi forma de SV, ésser impossible (IEC)

No hi havia forma de convèncer-lo (IEC)

→ no haver-hi manera de, no tenir manera de

no haver-hi manera de SV, ésser impossible / expressió amb què hom pondera la impossibilitat d’allò que pretén (IEC, EC)

No hi ha manera de fer-lo arribar a l’hora / Voldria que se’n desavesés, però no hi ha manera (IEC, EC)

→ no haver-hi forma de, no tenir manera de

no poder tocar les campanes i anar a la processó SV, impossible / voler fer dues coses alhora que no es poden realitzar simultàniament (Fr, *)

No pots tocar les campanes i anar a la processó: si vas al teatre, no pots anar al cine

→ manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba

no tenir manera de SV, no tenir la possibilitat (IEC)

No tenia manera de saber-ho si no m’ho explicàveu abans

→ no haver-hi manera de, no haver-hi forma de

tan cert com ara plouen figues SA, expressió per a denotar que una cosa que s’assegura no és o bé és del tot impossible / es diu per a indicar que es considera impossible o improbable allò que un altre diu (IEC, A-M)

Això que dius és tan cert com ara plouen figues / —M’ha dit que ha comprat la finca. —I què més! Ara plouen figues! Vinga, home! (També s’usa amb les formes com ara plouen figues i ara plouen figues)

→ ara li fan el mànec, com ara plouen naps

voler fer entrar el clau per la cabota SV, emprar un procediment equivocat / entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent (R-M, IEC)

Exigir de la manera que ell ho fa, és voler fer entrar el clau per la cabota; no és bon sistema voler forçar les decisions dels altres; cal esperar que ho vegin clar (R-M)

→ començar la casa per la teulada, passar l’arada davant dels bous

▷ voler tocar el cel amb la mà (p.ext.)

voler tocar el cel amb la mà SV, pretendre coses impossibles (IEC)

Vol tocar el cel amb la mà: hauria de començar per les coses més senzilles i anar avançant

→ voler agafar la lluna amb les dents, demanar la lluna

▷ menjar poc i pair bé (ant.), voler fer entrar el clau per la cabota (p.ext.)