IMPASSIBLE

com aquell qui ho sap tot SAdv, es diu d'aquells individus que no escolten o senten les coses sense fer-ne cas

Quan li expliques les coses sempre fa com aquell qui ho sap tot, es queda impassible / No s'immuta mai per cap sorpresa, reacciona com aquell que ho sap tot (També s'usa amb la forma com aquell que ho sap tot i com qui ho sap tot)

→com qui sent ploure, com si res, com si sentís ploure

com aquell qui res SAdv, impassible / sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit (R-M, *)

S'havia fet una bona ferida a la cama, però va continuar caminant com aquell qui res, sense ni una queixa / El van avisar que, si no canviava d'actitud, el farien fora de la feina, però ell com qui res, ni se'ls va escoltar (També s'usa amb les formes com aquell que res i com qui res) (R-M, *)

→com si tal cosa, com si res, com qui no n'és res, com si li diguessis Llúcia

▷quedar tan ample (p.ext.)

com qui no n'és res SAdv, fingint indiferència (A-M)

I jo, com qui no n'és res, me vaig girar per veure aquell gomboi (A-M)

→com si res, com aquell qui res, com si tal cosa

[Mall. (A-M)]

com qui sent ploure SAdv, expressió emprada a indicar indiferència respecte a allò que es diu a algú, que se sent, etc. / no escoltar (alguna cosa) o sentir-la sense fer-ne cas (*, A-M)

Ho escoltava com qui sent ploure; no va fer cas de res del que dèiem / Sempre fa com qui sent ploure (R-M, *)

→com si tal cosa, com aquell qui ho sap tot, com si res, com si sentís ploure, com si li diguessis Llúcia, fer l'orni, fer el paper de met

▷estar a la cominal (p.ext.), fa un vent que no se sent res (p.ext.)

com si li diguessis Llúcia SAdv, expressió emprada per a indicar indiferència respecte a allò que es diu a algú, que se sent, etc. / tant se li'n dóna (*, R-M)

Prou que sempre l'avises, però ell, com si li diguessin Llúcia, no fa res per esmenar-se (R-M)

→com aquell qui no hi sent, com aquell qui res, com qui sent ploure

com si res SAdv, sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit, impassible (DIEC1)

Li van pujar tres homes al damunt, i el faquir, com si res, estès damunt de la fusta de claus, ni es va moure / Ja pots cridar, que ell com si res (R-M, EC)

→com si tal cosa, com aquell qui res, com qui no n'és res, com aquell qui ho sap tot, com qui sent ploure, com si sentís ploure, jugant jugant

com si tal cosa SAdv, impassible / sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit (R-M, *)

Ens va sorprendre trobar-lo com si tal cosa, després d'haver-se calat foc a casa seva; no estava gens exaltat (R-M)

→com aquell qui res, com si res, fred com el gel, com qui sent ploure, com qui no n'és res, com si sentís ploure

ésser un fresc SV, que no s'immuta fàcilment (EC)

Ets un fresc: no et prens res seriosament / Ets molt fresc, tu: tot t'ho prens a broma! (També s'usa amb la forma ésser molt fresc) (*, EC)

→prendre's (alguna cosa) a la fresca, ésser còmode (algú)

fred com el gel SA, impertorbable / expressió per a referir-se a algú insensible, que no reacciona davant els esdeveniments favorables o adversos (R-M, *)

Prou que li ho van suplicar, però ell es va mantenir fred com el gel; no es va commoure gens ni mica / Sembla que no tingui sentiments: és fred com el glaç (També s'usa amb el nom glaç) (R-M, *)

→més fred que el glaç, dur de pell, tenir el cor de pedra, com si tal cosa

▷fort com una roca (p.ext.)

no tenir pedres al fetge SV, impassible / no preocupar-se ni tenir disgustos per res (Fr, *)

No tindrà mai pedres al fetge, s'ho pren tot amb filosofia

→tenir el fetge gros, tenir un fetge de rajada, tenir la sang de peix, tenir més fetge que una rajada, tenir molt de cuiro, tenir es cuiro d'ase, jugar a tant se me'n fot

▷no posar-se cap pedra al fetge (p.ext.), prendre's (alguna cosa) a la fresca (p.ext.), tenir fetge (p.ext.), prendre's (alguna cosa) amb filosofia (p.ext.)

quedar fred SV, romandre aturat davant una cosa espantosa o inesperada (A-M)

Va quedar fred davant d'aquella mala notícia. Sembla que no tingui cor / Na Maria quedà freda quant va sentir axò (*, A-M)

▷deixar fred (algú) (inv.), quedar de pedra (p.ext.), quedar tan ample (p.ext.)

tenir el fetge gros SV, no preocupar-se / suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc. / tenir molta calma o ésser molt despreocupat, no perdre la tranquil·litat (R-M, EC, A-M)

Aquest sí que té el fetge gros; està ben tranquil; un altre, al seu lloc, es desesperaria (R-M)

→tenir la sang de peix, tenir més fetge que una rajada, no tenir pedres al fetge, tenir un fetge de rajada, tenir molt de fetge, tenir un fetge com una romeguera, tenir fetge de bou

▷prendre's (alguna cosa) a la fresca (p.ext.), no posar-se cap pedra al fetge (p.ext.), tenir fetge (p.ext.), tenir un ventrell que tot ho paeix (p.ext.)

tenir fetge de bou SV, tenir molta calma o ésser molt despreocupat, no perdre la tranquil·litat (A-M)

No m'agrada gens ésser tan nerviosa. Viuria més tranquil·la si tengués fetge de bou

→tenir molt de fetge, tenir el fetge gros, tenir un fetge de rajada, tenir la sang de peix, tenir més fetge que una rajada, tenir molt de cuiro, tenir es cuiro d'ase, tenir un fetge com una romeguera

tenir la sang de peix SV, ésser molt fred, difícilment irritable (A-M)

Té la sang de peix, no s'altera mai per res

→tenir el fetge gros, no tenir pedres al fetge, tenir un fetge de rajada, tenir més fetge que una rajada, tenir molt de fetge, tenir un fetge com una romeguera, tenir fetge de bou

▷tenir sang de peix (v.f.), no posar-se cap pedra al fetge (p.ext.), prendre's (alguna cosa) a la fresca (p.ext.), tenir fetge (p.ext.), no sentir pena ni glòria (p.ext.)

tenir molt de fetge SV, tenir molta calma o ésser molt despreocupat, no perdre la tranquil·litat (A-M)

En Pere té molt de fetge. Com que sap que ja ho fan tot els altres no es preocupa de res (També s'usa amb la forma tenir bon fetge)

→tenir el fetge gros, tenir un fetge de rajada, tenir la sang de peix, tenir més fetge que una rajada, tenir molt de cuiro, tenir es cuiro d'ase, tenir un fetge com una romeguera, tenir fetge de bou

tenir un fetge com una romeguera SV, tenir molta calma o ésser molt despreocupat, no perdre la tranquil·litat (A-M)

En Climent té un fetge com una romeguera. Quan el seu fill cau, ni li demana ni si s'ha fet mal

→tenir molt de fetge, tenir el fetge gros, tenir un fetge de rajada, tenir la sang de peix, tenir més fetge que una rajada, tenir molt de cuiro, tenir es cuiro d'ase, tenir fetge de bou

tenir un fetge de rajada SV, no preocupar-se / suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc. (R-M, EC)

Per més que li ho diguis quaranta mil vegades, ni s'immuta. Té un fetge de rajada (També s'usa amb la forma tenir el fetge de rajada)

→tenir el fetge gros, tenir més fetge que una rajada, no tenir pedres al fetge, tenir la sang de peix, tenir molt de fetge, tenir un fetge com una romeguera, tenir fetge de bou

▷prendre's (alguna cosa) a la fresca (p.ext.), no posar-se cap pedra al fetge (p.ext.), tenir fetge (p.ext.)