IGNORAR
baixar de l'hort SV, ignorar una notícia coneguda de tothom (EC)
Aquest sembla que baixi de l'hort: mai no s'assabenta de res
→venir de l'hort, baixar de la figuera, baixar d'Arbeca, dormir d'un bon so, ara es lleva, venir de ses Erasses
■ baixar de la figuera SV, no saber alguna cosa
Noi, sembla que baixis de la figuera! T'he explicat tot el procés vint vegades
→venir de l'hort, venir de la lluna, viure als llimbs, baixar de l'hort, baixar d'Arbeca, dormir d'un bon so, venir de ses Erasses
dormir d'un bon so SV, no saber una cosa que caldria saber i que tothom sap (A-M)
Tothom sap que la boda és dissabte i tu pensaves que era diumenge. Sí que dorms d'un bon so!
→jeure a la palla, dormir a la palla, baixar de l'hort, venir de l'hort, baixar de la figuera, baixar d'Arbeca, estar a la lluna, venir de ses Erasses
▷no jeure en es sostre (ant.), no jeure a sa palla (ant.), no saber camí ni carrera (p.ext.), ara es lleva (p.ext.)
[Tarr. (A-M)]
jeure a la palla SV, ignorar / no tenir la menor sospita d'un mal que ens afecta, d'un perill que ens amenaça (R-M, *)
Podia exigir una indemnització, però jeia a la palla (R-M)
no entendre-hi futil·la SV, no entendre-hi absolutament res / no entendre res, ni una lletra, ni un mot (EC, A-M)
En això no hi entén futil·la / Començaren per la Catedral y no varen entendre-hi fotil·la (A-M)
→no entendre-hi un borrall, no saber-ne futil·la, no entendre-hi pilota, no saber en quina parròquia
[Barc. (A-M)]
no entendre-hi pilota SV, no entendre-hi gens, no saber-ne res (A-M)
No em preguntis res de trigonometria, perquè no hi entenc pilota
no entendre-hi un borrall SV, no entendre-hi gens / no entendre-hi mica (R-M, DIEC1)
No vulguis tenir raó, que en això no hi entens un borrall; de primer informa't / No hi entén un borrall, en mecànica (R-M, *)
→no saber-ne ni un borrall, no entendre-hi futil·la, no saber-ne ni les beceroles, no entendre-hi pilota
▷entendre-hi (ant.), saber (alguna cosa) pel cap dels dits (ant.), tenir (alguna cosa) pel cap dels dits (ant.), tenir (alguna cosa) per la punta dels dits (ant.)
no saber en quina parròquia SV, saber una cosa a mitges, tenir-ne una notícia vaga (A-M)
Opinen sobre els candidats però no saben en quina parròquia rauen
→no entendre-hi futil·la, saber el vent i no saber el torrent
[Men. (A-M)]
■ no tenir ni folla (d'alguna cosa) SV, desconèixer totalment alguna cosa
No tens ni folla del que ha passat, així que millor que tanquis la boca / No té ni folla d'anglès
→no saber de què va (alguna cosa), no saber-ne ni un borrall
▷saber (alguna cosa) pel cap dels dits (ant.), tenir (alguna cosa) pel cap dels dits (ant.), tenir (alguna cosa) per la punta dels dits (ant.)
[folla: mot no registrat al DIEC1]
saber el vent i no saber el torrent SCoord, desconèixer part de la qüestió / ignorar una part essencial o important d'una cosa (R-M, Fr)
Ell sap el vent i no sap el torrent; per això no comprèn que en Pere hagi reaccionat així; tu que saps què va passar, explica-li-ho / Podien intuir el que havia passat, però no ho sabien del cert; sabien el vent i no sabien el torrent (R-M, *)
→no saber de la missa la meitat, sentir tocar campanes i no saber on, sentir el vent i no saber de quin torrent, no saber en quina parròquia
sentir el vent i no saber de quin torrent SCoord, tenir notícies vagues (R-M)
Aquest ha sentit el vent i no sap de quin torrent; val més que li ho expliquis tot des del començament de la qüestió / Si en vols parlar, informa-te'n, que sents el vent i no saps de quin torrent / Quant a això, sentia el vent i no sabia de quin torrent (R-M, *, *)
→sentir tocar campanes i no saber on, saber el vent i no saber el torrent
sentir tocar campanes i no saber on SCoord, tenir notícies vagues / saber una cosa a mitges, tenir-ne una notícia vaga (R-M, A-M)
Havia sentit tocar campanes i no sabia on, però aviat va descobrir tota la veritat del cas / D'ell, només en vam sentir tocar campanes, res més (També s'usa amb les formes sentir campanes i no saber d'on i sentir tocar campanes) (R-M, *)
→sentir el vent i no saber de quin torrent, no saber de la missa la meitat, sentir parlar (d'alguna cosa), saber el vent i no saber el torrent
▷sentir tocar campanes i no saber d'on (v.f.)
tancar les portes (a alguna cosa) SV, no fer cas d'alguna cosa
Tancar les portes als mals pensaments / Va tancar les portes a tota aquella pluja d'ofertes de treball (EC, *)
▷tancar la porta (a alguna cosa) (v.f.)
venir de l'hort SV, ignorar una notícia coneguda de tothom / no saber de què es tracta (DIEC1, R-M)
Sempre sembla que vingui de l'hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho (R-M)
→baixar de l'hort, ara es lleva, baixar de la figuera, venir de la lluna, baixar d'Arbeca, dormir d'un bon so, venir de ses Erasses
venir de la lluna SV, estar en dejú o ignorant d'allò que els altres saben sense dificultat (A-M)
Mai no sap de què parlem, sembla que vingui de la lluna
→estar a la lluna, baixar de la figuera, venir de l'hort, venir de ses Erasses
venir de ses Erasses SV, estar embambat o ignorar allò que tothom sap o que caldria saber (A-M)
Que veniu de les Arasses, germanet? Tan enrera d'osques vos trobau, que no sabeu que... / O quin homo tan bobià! Y vós sou mercader!... o veniu de Ses Arasses? (A-M)
→baixar de l'hort, venir de l'hort, baixar de la figuera, baixar d'Arbeca, dormir d'un bon so, ara es lleva, venir de la lluna, viure als llimbs
[Mall. (A-M)]