HUMILIAR-SE
arrossegar-se als peus (d’algú) SV, humiliar-se vilment davant d’algú (IEC)
Aquell miserable se li arrossegava als peus demanant clemència; ningú no va creure, però, en el seu penediment / A l’hora de la veritat, la por féu que s’arrossegués als peus del tribunal per demanar el perdó (R-M)
→ doblegar l’esquena, arrossegar-se com un cuc, besar els peus (a algú), corbar el cos, corbar l’esquena, vinclar l’esquena, portar la lliurea (d’algú), llançar-se als peus (d’algú), llepar el cul (a algú), caure als peus (a algú)
arrossegar-se com un cuc SV, comportar-se algú d’una manera abjectament servil (EC)
Va marxar voluntàriament de casa i al cap de tres anys hi va tornar arrossegant-se com un cuc
→ vinclar l’esquena, doblegar l’esquena, besar els peus (a algú), corbar el cos, corbar l’esquena, portar la lliurea (d’algú), arrossegar-se als peus (d’algú), llepar el cul (a algú)
▷ com un llangardaix (p.ext.)
besar els peus (a algú) SV, donar mostres de submissió / humiliar-se davant d’algú (R-M, EC)
Besava els peus al gerent cada vegada que el veia / Es creu poderós i que tots anirem a besar-li els peus, però s’equivoca, no ens dominarà (*, R-M)
→ llepar el cul (a algú), besar el cul (a algú), arrossegar-se com un cuc, corbar el cos, corbar l’esquena, vinclar l’esquena, portar la lliurea (d’algú), arrossegar-se als peus (d’algú), caure als peus (a algú), llançar-se als peus (d’algú)
corbar el cos SV, humiliar-se / mostrar-se servil (IEC, *)
No sóc un esclau, no vull corbar el cos
→ corbar l’esquena, doblegar l’esquena, arrossegar-se com un cuc, besar els peus (a algú), vinclar l’esquena, portar la lliurea (d’algú), arrossegar-se als peus (d’algú), llepar el cul (a algú)
corbar l’esquena SV, humiliar-se / mostrar-se servil (IEC, *)
El seu pare va corbar l’esquena davant els seus amos, així el van mantenir a la feina
→ corbar el cos, doblegar l’esquena, arrossegar-se com un cuc, besar els peus (a algú), vinclar l’esquena, portar la lliurea (d’algú), arrossegar-se als peus (d’algú), llepar el cul (a algú)
doblegar l’esquena SV, llagotejar algú / adular, mostrar-se servil (IEC, EC)
Sempre ha de doblegar l’esquena per aconseguir favors / Volia que l’ascendissin a la feina i per això doblegava l’esquena davant de l’amo cada vegada que el veia / Doblegaven l’esquena davant de la repressió dictatorial
→ llepar el cul (a algú), besar el cul (a algú), arrossegar-se com un cuc, corbar el cos, corbar l’esquena, vinclar l’esquena, portar la lliurea (d’algú), arrossegar-se als peus (d’algú), fer el cul gros (a algú)
▷ passar la mà per l’esquena (a algú) (p.ext.)
ficar els genolls en terra SV, humiliar-se / mostrar-se servil (R-M, *)
Van ficar els genolls en terra davant del vencedor, demanant-li que tingués clemència
▷ ajuntar les mans (p.ext.), de genolls (p.ext.)
llepar el cul (a algú) SV, mostrar-se baixament servil envers algú (IEC)
Després de llepar el cul a l’encarregat, el van tornar a admetre a la feina
→ besar el cul (a algú), doblegar l’esquena, portar la lliurea (d’algú), arrossegar-se com un cuc, besar els peus (a algú), corbar el cos, corbar l’esquena, vinclar l’esquena
▷ passar la mà per l’esquena (a algú) (p.ext.)
vinclar l’esquena SV, humiliar-se / comportar-se algú d’una manera abjectament servil (Fr, *)
Vinclar l’esquena davant els poderosos
→ corbar el cos, corbar l’esquena, doblegar l’esquena, arrossegar-se com un cuc, besar els peus (a algú), portar la lliurea (d’algú), arrossegar-se als peus (d’algú), llepar el cul (a algú)