GUANYAR

afanyar-se la vida SV, guanyar / guanyar per a viure (Fr, *)

Sort n’hi ha que sap afanyar-se la vida

guanyar-se la vida, basquejar-se la vida

anar a la part SV, treballar amb altres tenint dret a una part del guany (A-M)

En aquest negoci tots anem a la part: tenim la mateixa quantitat de beneficis

a parts iguals (p.ext.)

basquejar-se la vida SV, obtenir, guanyar, amb l’esforç propi (IEC)

Ja té edat de no dependre dels pares; hauria de començar a basquejar-se la vida

guanyar-se la vida, afanyar-se la vida, campar-se-la

donar capot SV, en certs jocs de cartes, un jugador, guanyar totes les bases (o un nombre determinat de bases al final del joc) (R-M)

Sempre que juga a aquest joc de cartes dóna capot: té molta sort

fer capot

fer net (p.ext.), guanyar (alguna cosa) per mà (p.ext.)

donar-li quinze i falta (a algú) SV, guanyar a algú en alguna cosa després de donar-li avantatge (A-M)

Li vaig donar quinze i falta, però encara va perdre

donar peixet (a algú) (p.ext.), de quinze i falta (p.ext.)

dur les de guanyar SV, tenir probabilitats de guanyar (R-M)

En aquesta qüestió ell duu les de guanyar; té tothom al seu favor / Juga a l’equip que porta les de guanyar (També s’usa amb el verb portar i amb la forma dur totes les de guanyar) (R-M, *)

tenir les de guanyar, tenir tots els trumfos

dur les de perdre (ant.), tenir (alguna cosa) a la butxaca (p.ext.), amb els trumfos a la mà (p.ext.)

fer bullir l’olla SV, guanyar prou per viure / guanyar prou per a alimentar-se (A-M, EC)

Faig feina per fer bullir l’olla / Aquí a casa no ens sobren els diners, però almenys podem fer bullir l’olla (A-M, *)

fer per l’olla, treure faves d’olla, tenir per a fer bullir l’olla

fer calaix (p.ext.)

fer calaix SV, tenir bons ingressos (R-M)

Per Reis fem calaix, però la resta de l’any fem molt poc / Avui no farem calaix; plou molt i la gent no surt a comprar (R-M)

fer l’agost, treure faves d’olla, fer senes, fer s’esclafit

fer bullir l’olla (p.ext.), fer fortuna (p.ext.)

fer capot SV, en certs jocs de cartes, un jugador, guanyar totes les bases (o un nombre determinat de bases al final del joc) (R-M)

Per segona vegada vaig fer capot i això que no conec gaire el joc (R-M)

donar capot

fer net (p.ext.), guanyar (alguna cosa) per mà (p.ext.)

fer dòmino SV, vèncer en (el joc del dòmino) (IEC)

El més gran de tots va fer dòmino tres vegades ahir al vespre

fer l’agost SV, en un negoci, guanyar-hi molt (EC)

A la fira, els venedors han fet l’agost / Si ho ven de seguida farà el seu agost perquè aquest material ara es paga molt bé / Amb les rebaixes els comerciants fan un bon agost (També s’usa amb les formes fer el seu agost i fer un bon agost) (*, R-M, *)

treure faves d’olla, fer senes, fer calaix, fer s’esclafit

fer negoci (p.ext.)

fer negoci SV, obtenir guanys d’alguna cosa (IEC)

¿Has fet negoci amb les mongetes que vas portar al mercat del Ram de Vic?

fer forrolla (p.ext.), fer l’agost (p.ext.), bon negoci (p.ext.), negoci rodó (p.ext.), encendre la candela (p.ext.), fer oli amb dues bigues (p.ext.), la gallina dels ous d’or (p.ext.), fer s’esclafit (p.ext.)

fer net SV, en certs jocs de cartes, tirar-ne una que s’endugui totes les que hi ha damunt la taula (EC)

Jugant al quinze vaig fer net / L’altre dia jugant a cartes vaig fer dos nets (També s’usa amb numerals en posició preadjectival)

fer capot (p.ext.), donar capot (p.ext.)

fer per l’olla SV, guanyar prou per a alimentar-se o per a alimentar la família (A-M)

L’ideal seria que tothom pogués fer per l’olla, però no és fàcil trobar una feina ben pagada

fer bullir l’olla, treure faves d’olla, tenir per a fer bullir l’olla

fer s’esclafit SV, guanyar molts diners

Aquests han fet s’esclafit amb aquest negoci

fer calaix, fer l’agost

fer negoci (p.ext.)

[Mall.]

fer saltar la banca SV, guanyar tot el diner que constitueix la banca / arruïnar-la d’un cop (IEC, EC)

Aquesta operació ha fet saltar la banca i ell s’ha endut tots els beneficis

deixar (algú) a l’escapça (p.ext.)

fer-se els seus SV, guanyar molt (A-M)

Jugant a cartes s’hi ha fet els seus / En el joc m’hi he fet els meus (També s’usa amb les altres formes del possessiu) (*, A-M)

[Vallès, Penedès, Camp de Tarr. (A-M)]

fer senes SV, fer un bon negoci o guany (F)

En aquesta fira hi ha qui ha fet senes venent coses inútils als badocs (R-M)

treure faves d’olla, fer l’agost, fer calaix

guanyar (alguna cosa) per mà SV, en certs jocs de cartes o de fitxes, guanyar perquè hom té la mà o és més a la vora del qui és mà (IEC)

Ha guanyat la partida per mà / En Joan guanyarà per mà perquè és el primer de tirar

fer capot (p.ext.), donar capot (p.ext.), ésser mà (p.ext.), tenir la mà (p.ext.)

guanyar punts SV, adquirir mèrits (R-M)

Pel fet d’haver renunciat al privilegi que li atorgaven ha guanyat punts en l’estima dels seus companys (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M)

fer mèrits

guanyar terreny (p.ext.)

tirar un aglà per agafar un porc senglar SV, donar o deixar perdre una cosa petita per aconseguir-ne una de grossa o valuosa (A-M)

Donar aquell cotxe vell per un de més nou va ser tirar un aglà per agafar un porc senglar: vam sortir guanyant amb el canvi (També s’usa amb el nom gla)

canviar pets amb merda (ant.)

treure diners de sota les pedres SV, aconseguir diners amb una gran facilitat

No sé com s’ho fa, però treu diners de sota les pedres; quan no troba una feina, li toquen diners a la rifa

treure faves d’olla (p.ext.)

treure el suc (d’alguna cosa) SV, explotar alguna cosa / treure’n algun guany, algun profit (R-M, *)

Cal saber treure el suc de tot, així sempre surten bé les coses (També s’usa amb el quantificador tot en posició postverbal i amb la forma treure-li el suc (a alguna cosa))

treure estella (d’alguna cosa), treure partit (d’alguna cosa), munyir la vaca

treure suc (d’alguna cosa) (v.f.), treure-li el suc (a algú) (p.ext.), traure suc de les pedres (p.ext.)

ANT

restar sabater SV, fer una partida sabatera (IEC)

No ha guanyat cap punt, ha restat sabater (També s’usa amb el verb quedar)

partida sabatera (p.ext.)