caure el dia O, fosquejar / el sol, ocultar-se o estar a punt d’ocultar-se darrere l’horitzó (R-M, *)

No vàrem emprendre el camí vers el cim perquè ja queia el dia; gairebé no s’hi veia / L’aniré a veure quan caigui el dia / Afanya’t a lligar els enciams que et queden, que cau la tarda i aviat ja no t’hi veuràs (També s’usa amb el nom tarda) (R-M, *, *)

→ tombar el dia, caure la nit

▷ al caient de (p.ext.)

caure la nit O, (la nit) arribar, venir, com davallant (IEC)

Vam arribar-hi quan queia la nit

→ caure el dia, fer-se de nit

fer-se de nit SV, extingir-se la claror de dia després de la posta del sol, començar la nit (EC)

Quan es feia de nit, sortia a passejar el gos

→ caure la nit, fer-se fosc

▷ fer-se nit (v.f.), fer-se de dia (ant.), fer-se vespre (p.ext.), ésser fosc (p.ext.)