ésser persona SV, tenir dignitat, formalitat (R-M)

Cal ésser persona per anar correctament pel món / M’estimo més tractar amb el pare, que és més persona que els dos fills / Aquell detectiu, que és molt persona, ha resolt el cas (També s’usa amb els quantificadors més i molt en posició prenominal) (R-M, R-M, *)

→ tenir cara i ulls

▷ saber amb quina mà se senya (p.ext.)

tenir cara i ulls SV, ésser una persona formal, decent, així com cal / ésser com cal, seriós, formal (A-M, EC)

Si el que has fet tingués cara i ulls la gent no malparlaria de tu / És un director amb cara i ulls (També s’usa amb la forma amb cara i ulls)

→ ésser persona, tenir ulls a la cara

▷ tenir paraula (p.ext.)