fer aigües SV, algú, flaquejar, començar a dubtar, vacil·lar, en una empresa, una creença, una opinió, etc. (IEC)

Els arguments que dóna fan aigües, el convencerem perquè les nostres idees tenen una base més sòlida / Aquí no se sap qui fa més aigües: si el director, que ha perdut l’empenta, o l’empresa, que té deutes milionaris (També s’usa amb el quantificador més en posició prenominal)

→ anar-se’n a l’aigua, acabar en aigua de figues, anar aigua avall, fer figa

▷ fer aigua (v.f.), anar per terra (p.ext.)

fer-li figa (a algú) SV, flaquejar, fer falla sobtada per manca de força, per un moviment fals / defallir, perdre les energies (A-M, EC)

Està tan cansat que els genolls li fan figa; no s’aguanta dret / Les cames em fan figa (S’usa normalment amb els noms braç, cama, genoll com a subjecte) (R-M, EC)

→ no aguantar-se dret