FESTA
ast i olla SCoord, festa grossa, de menjar bo i abundant (A-M)
Hi hagué un ast y olla de lo més alt de punt (A-M)
▷tirar la casa per la finestra (p.ext.), haver-hi cambra (p.ext.), tirar el burro per la finestra (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
cap de setmana SN, temps de lleure entre el dia que acaba la setmana de treball i el de reprendre'l, generalment dissabte i diumenge / darrers dies de la setmana, dedicats al descans (DIEC1, EC)
Aquest cap de setmana de quatre dies anirem a Puigcerdà / Estem de cap de setmana a Centelles i pujarem el Tagamanent / On aniràs de cap de setmana? (S'usa normalment amb els verbs anar, estar, sortir, etc.)
▷dia festiu (p.ext.), dia de festa (p.ext.), dia de gala (p.ext.), dia de xeremies (p.ext.)
casament de Cap d'Any SN, en algunes contrades catalanes, festa tradicional de celebració del Cap d'Any consistent a aparellar a la sort els fadrins i els vidus del poble amb les fadrines i les vídues (DIEC1)
Es van enamorar en el casament de Cap d'Any
■ córrer aigua SN, joc de carrer en què la multitud corre per esquivar l'aigua que la gent tira des de balcons i llocs elevats
Al córrer aigua de Manresa va quedar ben xop, però s'ho va passar d'allò més
■ córrer bous SN, joc de carrer que consisteix a fer córrer bous, esquivant llurs envestides
Els ecologistes no han pogut impedir que se celebri el córrer bous a la festa major de Cardona (També s'usa amb el nom compost correbou)
▷córrer bou (v.f.), correguda de bous (p.ext.)
dia de gala SN, dia de festa grossa, d'ostentació festosa / dia de gran festa (A-M)
Avui és dia de gala. Ens trobarem a la Plaça Major i acompanyarem el cercavila
▷cap de setmana (p.ext.), haver-hi altar fumat i missa de tres (p.ext.), festa major (p.ext.), dia assenyalat (p.ext.)
dia de missa SN, dia festiu en què l'Església té manat que els fidels vagin a missa i té prohibit treballar en feines servils / diumenge i altres dies que l'Església commemora alguna solemnitat litúrgica prou important per a demanar dels fidels l'assistència a missa (A-M, EC)
Muda't, que avui és dia de missa i després anirem a passejar
dia de precepte SN, diumenge i altres dies que l'Església commemora alguna solemnitat litúrgica prou important per a demanar dels fidels l'assistència a missa / dia festiu en què l'Església té manat que els feels vagin a missa i té prohibit treballar en feines servils (EC, A-M)
El dia de precepte ens trobarem tots a l'església del poble
dia de xeremies SN, dia de festa grossa, d'ostentació festosa (A-M)
Avui és dia de xeremies, no passa res si gastam molts de doblers
▷cap de setmana (p.ext.), haver-hi altar fumat i missa de tres (p.ext.), festa major (p.ext.), dia assenyalat (p.ext.)
dia onomàstic (d'algú) SN, el dia del sant d'algú (DIEC1)
El dia onomàstic de la seva mare és el 15 d'agost, es diu Maria
dissabte bord SN, dia anterior a una festa que no és diumenge (EC)
Ens trobàvem en dissabte bord, la vigília de la Mercè
en festes SP, expressió usada per a indicar que una població celebra una festa per a commemorar un fet important de la seva història o tradició
Ciutat en festes / Aquesta setmana a Sabadell estem en festes (EC, *)
festa colenda SN, festa en què és manat oir missa i no fer feines servils / diada en què l'Església mana assistir a missa i prohibeix treballar en feines servils (A-M)
Demà és festa colenda / Avuy es dia de festa colenda y gran (A-M, A-M)
→festa de precepte, festa de manada, festa de tenir, dia de missa, dia de precepte
[Mall., Men. (A-M)]
festa de guardar SN, festa preceptiva de l'Església / festa en la qual l'Església demana dels fidels l'assistència a missa / diada en què l'Església mana assistir a missa i prohibeix treballar en feines servils (R-M, EC, A-M)
Dijous que ve és festa de guardar: Tots Sants / La festa de demà no és festa de guardar (R-M)
festa de manada SN, festa en la qual l'Església demana dels fidels l'assistència a missa / diada en què l'Església mana assistir a missa i prohibeix treballar en feines servils (EC, A-M)
Diumenge de Pasqua és festa de manada. Cal anar a missa
→festa de precepte, festa de guardar, festa colenda, festa de tenir
▷festa manada (v.f.)
festa de precepte SN, festa preceptiva de l'Església (R-M)
Dilluns de Pasqua no és festa de precepte, però a Catalunya és tradicional (R-M)
→festa de guardar, festa de manada, festa colenda, dia de precepte, festa de tenir
festa de tenir SN, diada en què l'Església mana assistir a missa i prohibeix treballar en feines servils (A-M)
Del toquar a festes de tenir, encara que sien dobles, no's toque sino un toch (A-M)
festa major SN, conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició (EC)
Aquest any hem anat a totes les festes majors de la comarca
▷dia de gala (p.ext.), dia de xeremies (p.ext.), dia assenyalat (p.ext.)
festa onomàstica (d'algú) SN, festa del sant del nom (EC)
En David celebra la seva festa onomàstica el vint-i-nou de desembre
haver-hi altar fumat i missa de tres SV, haver-hi una gran festa o solemnitat / iròn., haver-hi molt de rebumbori, baralla o altra feta sorollosa (A-M)
Preparant el casori, en aquesta casa hi ha altar fumat i missa de tres
▷festa major (p.ext.), tirar la casa per la finestra (p.ext.), dia de gala (p.ext.), dia de xeremies (p.ext.)
haver-hi cambra SV, haver-hi un lloc on es pot anar a beure de franc, per la festa major (A-M)
Aneu a can Peyu, que hi ha cambra
[Pallars (A-M)]
moros i cristians SCoord, festa que se celebra a diversos indrets del País Valencià i en la qual diferents comparses escenifiquen la victòria dels cristians (DIEC1)
Vam anar a veure la festa de moros i cristians que se celebra a Alcoi el 23 d'abril
tirar el burro per la finestra SV, fer gran festa sense reparar en despeses (A-M)
Quan faci trenta anys tiraré el burro per la finestra. Faré una festa que pugui recordar molts anys
→tirar la casa per la finestra
[Val. (A-M)]
tirar la casa per la finestra SV, fer una festa costosa i abundant / despendre molt en una festa, en una celebració, fent demostracions excessives d'alegria / fer gran festa sense reparar en despeses (Fr, EC, A-M)
El dia del casament vol tirar la casa per la finestra, té la intenció de convidar tota la família i tots els amics i coneguts (També s'usa amb el verb llançar)