cap de setmana SN, temps de lleure entre el dia que acaba la setmana de treball i el de reprendre’l, generalment dissabte i diumenge / darrers dies de la setmana, dedicats al descans (IEC, EC)

Aquest cap de setmana de quatre dies anirem a Puigcerdà / Estem de cap de setmana a Centelles i pujarem el Tagamanent / On aniràs de cap de setmana? (S’usa normalment amb els verbs anar, estar, sortir, etc.)

▷ dia festiu (p.ext.), dia de festa (p.ext.)

casament de Cap d’Any SN, en algunes contrades catalanes, festa tradicional de celebració del Cap d’Any consistent a aparellar a la sort els fadrins i els vidus del poble amb les fadrines i les vídues (IEC)

Es van enamorar en el casament de Cap d’Any

▷ Cap d’Any (p.ext.)

correguda de bous SN, espectacle públic en què una persona toreja un brau fins a donar-li mort, d’acord amb les convencions de la tauromàquia (IEC)

Per la festa major fan una correguda de bous per tot el poble

→ correguda de toros

▷ córrer bous (p.ext.)

■ córrer aigua SN, joc de carrer en què la multitud corre per esquivar l’aigua que la gent tira des de balcons i llocs elevats

Al córrer aigua de Manresa va quedar ben xop, però es va divertir d’allò més

■ córrer bous SN, joc de carrer que consisteix a fer córrer bous, esquivant llurs envestides

Els ecologistes no han pogut impedir que se celebri el córrer bous a la festa major de Cardona (També s’usa amb el nom compost correbou)

▷ córrer bou (v.f.), correguda de bous (p.ext.)

dia onomàstic (d’algú) SN, el dia del sant d’algú (IEC)

El dia onomàstic de la seva mare és el 15 d’agost, es diu Maria

→ festa onomàstica (d’algú)

dissabte bord SN, dia anterior a una festa que no és diumenge (EC)

Ens trobàvem en dissabte bord, la vigília de la Mercè

en festes SP, expressió usada per a indicar que una població celebra una festa per a commemorar un fet important de la seva història o tradició

Ciutat en festes / Aquesta setmana a Sabadell estem en festes (EC, *)

→ festa major

fer dilluns SV, fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc. (EC)

No sé si aquest sabater fa dilluns, vés-hi dimarts i segur que trobes obert

▷ fer el dilluns (v.f.), fer festa (p.ext.), fer diumenge (p.ext.)

fer pont SV, fer extensiva la festa al dia de treball que s’escau entre dos dies festius / no treballar un dia que cau entre dues festes (R-M, Fr)

Dimarts és festa; així, farem pont dilluns i fins dimecres no anirem a treballar / Si el degà ho troba bé, divendres farem pont i tindrem festa de dijous a diumenge (R-M, *)

▷ fer el pont (v.f.), fer festa (p.ext.), dia rodó (p.ext.)

festa de colenda SN, diada en què l’Església mana assistir a missa i prohibeix treballar en feines servils (A-M)

Nadal és una festa de colenda

→ festa de precepte, festa de manada

▷ festa colenda (v.f.)

festa de guardar SN, festa preceptiva de l’Església / festa en la qual l’Església demana dels fidels l’assistència a missa (R-M, EC)

Dijous que ve és festa de guardar: Tots Sants / La festa de demà no és festa de guardar (R-M)

→ festa de manada, festa de precepte

▷ guardar les festes (p.ext.)

festa de manada SN, festa en la qual l’Església demana dels fidels l’assistència a missa (EC)

Diumenge de Pasqua és festa de manada, haurem d’anar a missa

→ festa de precepte, festa de guardar, festa de colenda

▷ festa manada (v.f.)

festa de precepte SN, festa preceptiva de l’Església (R-M)

Dilluns de Pasqua no és festa de precepte, però a Catalunya és tradicional (R-M)

→ festa de guardar, festa de manada, festa de colenda, dia de precepte

festa major SN, conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició (EC)

Aquest any hem anat a totes les festes majors de la comarca

→ en festes

festa onomàstica (d’algú) SN, festa del sant del nom (EC)

En David celebra la seva festa onomàstica el vint-i-nou de desembre

→ dia onomàstic (d’algú)

moros i cristians SCoord, festa que se celebra a diversos indrets del País Valencià i en la qual diferents comparses escenifiquen la victòria dels cristians (IEC)

Vam anar a veure la festa de moros i cristians que se celebra a Alcoi el 23 d’abril

tirar la casa per la finestra SV, fer una festa costosa i abundant / despendre molt en una festa, en una celebració, fent demostracions excessives d’alegria (Fr, EC)

El dia del casament vol tirar la casa per la finestra, té la intenció de convidar tota la família i tots els amics i coneguts (També s’usa amb el verb llançar)