■ anar sobrat SV, lloar-se un mateix en gran manera

Sempre que li preguntes alguna cosa, va sobrat; diu que en sap més que ningú

→ pensar-se que és qui sap qui, no tenir àvia

▷ anar de sobrat (v.f.), tenir molta boca (p.ext.)

■ no necessitar padrins SV, lloar-se algú ell mateix en gran manera

En Pere no necessita padrins: sempre presumeix de ser el millor en tot

→ no tenir àvia

▷ tenir molta boca (p.ext.)

no tenir àvia SV, lloar-se algú ell mateix en gran manera (EC)

En Joan no té àvia: és un cregut

→ no necessitar padrins, pensar-se que és qui sap qui, anar sobrat, tenir fums

pensar-se que és qui sap qui SV, lloar-se un mateix en gran manera

Té un bon cotxe i es pensa que és qui sap qui / Encara que siguem rics no hem de pensar que som qui sap qui / Abans creia que era qui sap qui, però ara ha canviat (També s’usa amb el verb creure i amb la forma pensar-se que és qui sap què)

→ no tenir àvia, anar sobrat, anar de guais, ésser un pet bufat

▷ ésser un Tartarí (p.ext.), fer-se l’interessant (p.ext.)