anar amb un pam de llengua fora SV, (anar) molt cansat / expressió emprada per a ponderar la fatiga (R-M, IEC)

No se sap organitzar la feina i sempre ha d’anar amb un pam de llengua fora (També s’usa amb altres verbs de moviment) (R-M)

→ treure un pam de llengua, sense alè, arrossegar els collons per terra, estar fet papilla (algú)

arrossegar els collons per terra SV, estar molt cansat (R-M)

De tant d’esforç que ha fet ara arrossega els collons per terra / Després de la gran cursa arrossego els collons per terra (R-M)

→ anar amb un pam de llengua fora, no poder dir fava

fer ulleres SV, tenir sota les parpelles inferiors dels ulls com una taca moradenca, lívida, a causa d’una grossa fatiga, d’una malaltia (IEC)

Fa tres nits que no dorm; és natural que faci ulleres; si gairebé no pot tenir els ulls oberts! (R-M)

■ no poder amb la seva ànima SV, estar extremament cansat

Avui ha treballat moltíssim i ja no pot amb la seva ànima / Després d’aquest esforç excessiu ja no puc ni amb la meva ànima (També s’usa amb les altres formes del possessiu)

→ no poder dir bufa, no poder dir fava, estar fet pols (algú), estar fet caldo (algú)

■ no poder dir bufa SV, no poder ni parlar de tan fatigat que hom està

Estic tan cansada que no puc dir bufa / Després de córrer dos quilòmetres ja no podia dir ni bufa

→ no poder dir fava, no poder dir pruna, no poder dir guixa, no poder bufar, no poder amb la seva ànima, sense alè

no poder dir fava SV, no poder ni parlar de tan fatigat que hom està / estar extremament abatut, descoratjat, no poder ni parlar de tan fatigat (IEC, EC)

Un cop a casa, després d’haver corregut tot el camí, no podia dir fava / Després de pujar al Tagamanent no podíem dir ni fava

→ no poder dir pruna, no poder dir bufa, no poder dir guixa, no poder amb la seva ànima, arrossegar els collons per terra, sense alè

■ no poder dir guixa SV, no poder ni parlar de tan fatigat que hom està

Estava tan cansada que no podia dir guixa

→ no poder dir fava, no poder dir bufa, no poder dir pruna

no poder dir pruna SV, estar molt cansat (A-M)

Quan arribo a casa a la nit em trobo tan cansat que no puc dir pruna: sopo i me’n vaig a dormir / No el va ajudar perquè havia tingut un dia molt esgotador i no podia dir ni pruna

→ no poder dir fava, no poder dir bufa, no poder dir guixa, treure un pam de llengua, cansat com un ase

no tenir cap os sencer SV, estar capolat, estar molt fatigat (EC)

Després de l’esforç que ha hagut de fer no té cap os sencer / Després d’aquella pujada que va durar dues hores, no teníem os sencer; tot el cos ens feia mal / Després de treballar més de vint-i-quatre hores seguides va quedar sense cap os sencer (També s’usa amb les formes no tenir un os sencer, no tenir os sencer i sense cap os sencer) (*, R-M, *)

→ tenir els ossos mòlts, tenir els ossos capolats

tenir els ossos capolats SV, estar extremadament cansat o molt copejat (A-M)

Plega per avui, que després de traginar capses de llibres amunt i avall deus tenir els ossos capolats

→ tenir els ossos mòlts, no tenir cap os sencer

treure un pam de llengua SV, expressió emprada per a ponderar la fatiga (EC)

Estava tan cansat que treia un pam de llengua

→ anar amb un pam de llengua fora, no poder dir pruna, estar fet caldo (algú)