FALLIR

fer figa SV, fallir / fallar, sortir malament, no donar el resultat que calia esperar / flaquejar, fer falla súbita per manca de força, per un moviment fals, etc. (DIEC1A-MA-M)

La seva memòria ha fet figa en el moment menys oportú / L'escopeta m'ha fet figa / Armen atra brega, atan terrible, que si no hagueren fet figa alguns trabuchs, s'agueren mort com a mosques / Les cames me fan figa / Ses balladores, que no són de bronzo, senten ses cametes que les fan figa (*A-MA-MA-MA-M)

fer llufa, fer cuec, fer s'arròs per sa trompa