EXTREMAR
arribar (alguna cosa) a s'enfront SV, portar alguna cosa fins a les seves darreres conseqüències (A-M)
Tu sempre voldries, y ab rahó, arribar les coses fins a l'enfront (També s'usa amb el verb dur) (A-M)
→portar (alguna cosa) a l'últim extrem
[Mall. (A-M)]
embocar els vuits i els nous SV, recórrer a un mitjà extrem (A-M)
El Pare... s'encenia com una trompa, y es possava a pique de embocar els uits y els nous (A-M)
→portar (alguna cosa) a l'últim extrem, vessar la mesura, passar de la ratlla
portar (alguna cosa) a l'últim extrem SV, passar bruscament d'una actitud, una opinió, etc., a la contrària (EC)
Sempre porta els seus arguments a l'últim extrem / Porta les seves idees a l'extrem / Durà la seva opinió a l'extrem (També s'usa amb la forma portar (alguna cosa) al darrer extrem, amb el verb dur i ometent l'adjectiu)
→vessar la mesura, passar de la ratlla, embocar els vuits i els nous, arribar (alguna cosa) a s'enfront