EXIGIR
alçar el diapasó SV, fer més elevades les seves exigències (Fr)
Sense cap motiu, el director va alçar el diapasó i els treballadors van haver d’escarrassar-se més
→ posar el llistó molt alt
cridar (algú) a capítol SV, exigir una explicació davant d’altres (IEC)
El president de l’associació ha cridat un veí a capítol perquè ocasionava molts sorolls a la nit i molestava la resta de veïns / Els dies de reunió general crida a capítol aquells que han comès alguna infracció (*, R-M)
→ demanar compte (d’alguna cosa, a algú)
demanar compte (d’alguna cosa, a algú) SV, exigir l’explicació de les causes, les raons, etc., d’un esdeveniment (EC)
Va demanar compte al seu fill de tot el que havia succeït a casa seva aquella nit
→ cridar (algú) a capítol
▷ retre compte (d’alguna cosa, a algú) (inv.)
fer el favor (de fer alguna cosa) SV, fórmula per a exigir o demanar amb irritació o impaciència alguna cosa (EC)
Voleu fer el favor de callar d’una vegada? / Fes el favor de sortir i trucar abans de tornar a entrar / Fes el fotut favor de sortir ara mateix! (S’usa en infinitiu, després d’un verb modal, i en mode imperatiu. També es troba amb la forma fer el fotut favor (de fer alguna cosa) i amb el verb fotre) (EC, *, *)
▷ si us plau (p.ext.), per favor (p.ext.)
■ fotre canya (a algú) SV, demanar a algú que vagi més enllà de les seves possibilitats
Aquest professor sempre fot canya als seus alumnes: els exigeix més del que els hauria d’exigir / Fum molta canya als seus subordinats (També s’usa amb el verb fúmer i amb els quantificadors força, massa, més, molt, etc. en posició prenominal)
→ picar fort, posar el llistó molt alt
▷ apretar els dogals (a algú) (p.ext.)
picar fort SV, tractar durament un afer (R-M)
Si vols que tothom rutlli has de picar fort; la gent no sap correspondre a un tracte massa condescendent (R-M)
→ fotre canya (a algú)
▷ mà dura (p.ext.)
■ posar el llistó molt alt SV, algú, fer molt elevades les seves exigències
És d’aquells professors que posa el llistó molt alt per aprovar / Després de la seva actuació, l’atleta ha deixat el llistó ben alt (També s’usa amb la forma posar el llistó ben alt i amb el verb deixar)
→ alçar el diapasó, fotre canya (a algú)
prendre (algú) al mot SV, exigir a algú que compleixi allò que ha ofert (A-M)
Jo vos prenc al mot, jo compro allò al preu que vós voleu (També s’usa amb el verb agafar) (A-M)
▷ prendre (algú) del mot (v.f.), prendre-li la paraula (a algú) (p.ext.)