ésser un bé de Déu SV, dit per a ponderar l’abundor i l’excel·lència d’alguna cosa (IEC)

Té dues filles que són un bé de Déu; no se sap quina de les dues és més bella / Quin bé de Déu de cireres que té aquest arbre! (R-M, EC)

→ ésser un sol (algú), ésser un tresor (algú), ésser una joia (algú), ésser un cel (algú)