ESTRANYESA
aquesta és bona i no embafa O, es diu en to admiratiu referint-se a una cosa estranya i poc admissible o tolerable (A-M)
Que no em pagaràs el que em deus? Aquesta és bona i no embafa!
→aquesta sí que és bona, aquesta sí que és fresca, ai cabàs
▷qui ho diria (p.ext.), ves per on (p.ext.), Déu meu (p.ext.), Déu del cel (p.ext.), aquesta sí que és blava (p.ext.), ésser fort (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
aquesta sí que és bona O, expressió per a marcar sorpresa davant un fet inesperat (EC)
Saps que diuen que l'Albert es casa? Aquesta sí que és bona!
→aquesta és bona i no embafa, aquesta sí que és fresca, ai cabàs
▷qui ho diria (p.ext.), ves per on (p.ext.), Déu meu (p.ext.), Déu del cel (p.ext.), aquesta sí que és blava (p.ext.), ésser fort (p.ext.)
aquesta sí que és fresca O, es diu referint-se a una cosa sorprenent, inesperada (A-M)
Dius que el teu germà petit ha de ser pare? Aquesta sí que és fresca! No sabia ni que festejava
→aquesta sí que és bona, aquesta és bona i no embafa, ai cabàs
fins les criatures ho saben O, expressió per a significar l'estranyesa que produeix una persona que ignora una cosa ja pública / es diu al·ludint a una cosa que és sabuda de tothom (DIEC1, A-M)
No ho sabies? Fins les criatures ho saben
no saber quina mosca l'ha picat SV, dit estranyant-se d'una acció poc justificada / expressió amb què hom mostra estranyesa davant un excés d'ira, una rauxa, etc. / ho diuen a un qui es fica en allò que no li importa, o a un qui es mostra irritat sense motiu (R-M, EC, A-M)
No sé quina mosca l'ha picat! / Ja fa dies que no em saluden; voldria saber quina mosca els ha picat / Però, quina mosca et va picar, que et comportessis tan malament? / I ara quina cuca t'ha picat? No entenc per què et poses així (També s'usa amb el nom cuca) (*, R-M, *, *)
qui ho diria O, expressió d'estranyesa davant d'una realitat impensada / exclamació de sorpresa, d'admiració, sovint per l'esdeveniment d'un fet que abans hom judicava impossible o altament improbable / exclamació per a manifestar l'estranyesa que causa una cosa extraordinària (R-M, EC, A-M)
Aquest vellet que fa tentines, de jove, fou campió de natació. Qui ho diria! / Tan baixet que és i tan bon saltador. Qui ho diria! / Mes qui ho diria, al veure-la tan bella! (R-M, R-M, A-M)
▷qui ho havia de dir (p.ext.), qualsevol diria (p.ext.), aquesta sí que és bona (p.ext.), aquesta és bona i no embafa (p.ext.), aquesta sí que és fresca (p.ext.), Déu meu (p.ext.), no t'ho perdis (p.ext.)
qui ho havia de dir O, expressió d'estranyesa davant un fet inesperat / exclamació de sorpresa, d'admiració, sovint per l'esdeveniment d'un fet que abans hom judicava impossible o altament improbable (R-M, EC)
Es van conèixer al Brasil i va resultar que eren fills del mateix poble de l'Aragó. Qui ho havia de dir! Ara són marit i muller (R-M)
→ves per on, mai no ho hauria dit
▷qui ho diria (p.ext.), Déu del cel (p.ext.), no t'ho perdis (p.ext.)
ves per on O, exclamació d'estranyesa (EC)
Ves per on! Ja està de tornada? (EC)
▷aquesta sí que és bona (p.ext.), aquesta és bona i no embafa (p.ext.), aquesta sí que és fresca (p.ext.)
vol dir que O, fórmula per a indicar dubte o incredulitat / expressió de dubte davant d'allò que un altre acaba de dir / interrogació amb què manifestam estranyesa i algun dubte sobre el que un altre acaba de manifestar (DIEC1, EC, A-M)
Voleu dir que per aquí anem bé? El plànol no indica l'existència d'aquest bosc / —T'asseguro que és francès. —Vols dir? Sembla alemany (S'usa en les segones i en les terceres persones del present d'indicatiu) (*, R-M)