ESTRANYAR-SE
caure de cul SV, sorprendre's en gran manera (R-M)
Quan us ho digui caureu de cul, tan increïble és (R-M)
fer-se creus (d'alguna cosa) SV, admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d'insòlit, d'extraordinari, d'increïble / estar-ne molt admirat, considerar-ho quasi inversemblant (DIEC1, A-M)
Tothom es feia creus de tant d'atreviment / Quan ho sabrà se'n farà creus / Quan ho vaig veure pels meus propis ulls jo me'n vaig fer creus / Jo me'n faig creus y per més que rumio no arribo a endevinar (R-M, EC, A-M, A-M)
→no poder-se acabar (alguna cosa), quedar de pedra, no saber avenir-se (d'alguna cosa), rapar-se ses celles
no cabre-li a la barretina (a algú) SV, no poder comprendre, estranyar-se / no saber-se avenir d'alguna cosa (R-M, DIEC1)
No em cap a la barretina que ell tot sol ho hagi pogut fer (R-M)
→no saber-se acabar (alguna cosa), no cabre-li al cap (a algú), no poder-se acabar (alguna cosa)
no cabre-li al cap (a algú) SV, no poder comprendre que una cosa sigui, esdevingui / no poder comprendre, estranyar-se (DIEC1, R-M)
No li cap al cap que jo vulgui deixar la col·locació per treballar pel meu compte / No li cabia dins el cap que li hagués tocat la loteria (També s'usa amb la forma no cabre-li dins el cap (a algú)) (R-M, *)
→no poder-se acabar (alguna cosa), no cabre-li a la barretina (a algú)
▷fer-li cabre (alguna cosa) al cap (a algú) (p.ext.); semblar mentida (p.ext.); ésser fort (p.ext.); quin misteri, sense creu (p.ext.)
no poder-se acabar (alguna cosa) SV, no saber-se avenir d'alguna cosa (DIEC1)
No em puc acabar que t'hagin expulsat de l'escola: és inconcebible
→no saber-se acabar (alguna cosa), fer-se creus (d'alguna cosa), no cabre-li a la barretina (a algú), no cabre-li al cap (a algú), no saber avenir-se (d'alguna cosa), rapar-se ses celles
no saber avenir-se (d'alguna cosa) SV, estranyar-se granment d'alguna cosa (DIEC1)
No se sap avenir que l'hagi tractat com ho ha fet, el creia amb més tacte
→no saber-se acabar (alguna cosa), fer-se creus (d'alguna cosa), no poder-se acabar (alguna cosa), rapar-se ses celles
▷venir de nou (a algú) (p.ext.); caure-li les ales del cor (a algú) (p.ext.); quin misteri, sense creu (p.ext.)
no saber-se acabar (alguna cosa) SV, no saber-se avenir d'alguna cosa (DIEC1)
No em sé acabar que li hagin ofert una feina al Joan: si és un incompetent! / No se sabia acabar que li hagués tocat la loteria / Aquell tema em va disgustar molt i no m'ho sabia acabar
→fer-se creus (d'alguna cosa), no saber avenir-se (d'alguna cosa), no poder-se acabar (alguna cosa), no cabre-li a la barretina (alguna cosa)
rapar-se ses celles SV, fer-se creus d'una cosa, no poder-se'n avenir, trobar-la estranya de tot (A-M)
No me puc creure que na Maria se casi. Quasi m'he rapat ses celles amb aquesta notícia
→fer-se creus (d'alguna cosa), no poder-se acabar (alguna cosa), quedar de pedra, no saber avenir-se (d'alguna cosa)
▷venir de nou (a algú) (p.ext.)
[Mall. (A-M)]