ESTRANYAR

deixar (algú) de pedra SV, sorprendre en gran manera (R-M)

Amb aquesta reacció tan inesperada, va deixar els seus amics de pedra / Els insults que li ha engaltat m’han deixat de pedra / Hem rebut una carta que ens ha deixat petrificats (També s’usa amb l’adjectiu petrificat) (*, R-M, *)

deixar (algú) d’una peça, deixar (algú) amb la boca oberta, deixar (algú) sense paraula, deixar (algú) blau, deixar fred (algú), deixar mort (algú), deixar (algú) parat, deixar (algú) clavat en terra, deixar (algú) glaçat, deixar (algú) sense resposta

quedar de pedra (inv.)

fer estrany SV, una cosa, causar estranyesa (IEC)

Fa estrany que no siguin aquí; ja passa de l’hora / Quan ha arribat a casa se li ha fet estrany no trobar els llums encesos / Em fa molt estrany que hagi dit això (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M, *, Fr)

és prou que

venir de nou (a algú) SV, sorprendre / (alguna cosa) resultar a algú inacostumada o sorprenent (R-M, EC)

Aquell resultat li va venir de nou / El que ara us diré no ha de venir de nou a ningú / No us ha de venir de nou que aquest home no us saludi; l’altre dia es va ofendre molt del que vau dir-li / Que no ho sabies? Sembla que et vingui de nou? (*, *, R-M, EC)

caure com una bomba (p.ext.), deixar (algú) glaçat (p.ext.), no saber avenir-se (d’alguna cosa) (p.ext.), fer-se creus (d’alguna cosa) (p.ext.), no saber-se acabar (alguna cosa) (p.ext.), caure-li entre cap i coll (a algú) (p.ext.)