de l’altre món SP, estrany, extraordinari (IEC)

Hèrcules va fer coses de l’altre món / A tu et sembla una cosa de l’altre món i, en realitat, no té res d’estrany / M’ho ha dit entusiasmat com si fos una cosa de l’altre món. I total, és el sistema més corrent de fer-ho (IEC, Fr, R-M)

▷ no res de l’altre món (ant.)

és prou que O, és molt estrany (A-M)

Sí que és prou que la mare no hagi vingut / Ja és prou! (També s’usa ometent el complement) (A-M)

→ fer estrany

■ fora del seu ambient SAdv, dit per a referir-se a algú que no està gens ambientat, que s’ha traslladat a una situació que no s’adapta gens als seus gustos, a les seves inclinacions, a les seves aptituds, etc.

No hi vol anar perquè té por de trobar-se fora del seu ambient (S’usa amb les altres formes del possessiu. Es fa servir normalment amb els verbs estar, trobar, viure, etc.)

→ com un pop en un garatge, com una gallina en un garatge

▷ en el seu ambient (ant.)

fora del seu element SAdv, estar algú no gens ambientat, traslladar-se en una situació que no s’adapta gens als seus gustos, les seves inclinacions, les seves aptituds, etc. (EC)

Es va avorrir a la festa perquè estava fora del seu element (S’usa amb les altres formes del possessiu. Es fa servir normalment amb els verbs estar, trobar, viure, etc.)

→ com un pop en un garatge, com una gallina en un garatge

▷ en el seu element (ant.)

tenir coses SV, presentar estranyeses de caràcter / tenir estranyeses, genialitats, etc. (R-M, IEC)

És molt bona persona, però a vegades té coses; reacciona incomprensiblement / Tothom té les seves coses (També s’usa amb la forma tenir les seves coses) (R-M, *)

▷ tenir llunes (algú) (p.ext.)