ESTALVIAR
anar a coto SV, obrar amb parsimònia en les despeses; gastar poc (A-M)
Enguany hem d'anar a coto si l'any que ve volem fer la festa del casament
→mirar prim, portar les coses ben a coto
▷cagar gras (ant.), tenir la mà foradada (ant.), ésser una formigueta (p.ext.)
[Llofriu (A-M)]
[coto: mot no registrat al DIEC1]
aprofitar les engrunes SV, ésser molt estalviador, no deixar perdre res (A-M)
En Xavier no necessita cap compte d'estalvis, ell sol aprofita les engrunes
→defensar la butxaca, estirar es correig, portar les coses ben a coto, cercar els adreços, treure els biaixos
[Emp. (A-M)]
arreplegar la cendra i escampar la farina SCoord, estalviar coses que no valen i malgastar les que valen / estalviar coses petites i gastar-ne inútilment de grosses (Fr, A-M)
La meva germana és de les persones que arrepleguen la cendra i escampen la farina, sembla que no conegui el valor de les coses / Fa servir les pomes més maques per a fer suc i deixa les més macades; replega la cendra i escampa la farina (També s'usa amb el verb replegar)
▷escampar la farina i arreplegar la cendra (v.f.), arreplegador de segó i escampador de farina (p.ext.)
[Cast., Val. (A-M)]
cercar els adreços SV, procurar gastar poc; cercar les economies (A-M)
Trob que no cercá ets adressos per sa bossa des señós, si no és robá(r) del tot, de prop s'hi acosta (A-M)
→treure els biaixos, defensar la butxaca, aprofitar les engrunes
[Mall. (A-M)]
defensar la butxaca SV, procurar no gastar o no deixar de guanyar una cosa que es pot obtenir (A-M)
No ho deym per agrahiment ni defensam sa butxaca (També s'usa amb la forma defensar la pesseta) (A-M)
→portar les coses ben a coto, cercar els adreços, treure els biaixos, aprofitar les engrunes, passar amb llentilla i mitja
[Mall. (A-M)]
estirar es correig SV, disminuir les despeses, fer economies / fer moltes economies, reduir les despeses (A-M)
No podem seguir amb aquest ritme de vida, hem d'estirar es correig o acabarem davall un pont
→estrènyer-se el cinturó, estrènyer-se els cordons, estrènyer-se la bossa, treure els biaixos, aprofitar les engrunes
[Mall. (A-M)]
estrènyer-se el cinturó SV, estalviar / guardar una part del diner de què hom disposa (R-M, *)
Si volem comprar un pis, cal que siguem capaços d'estrènyer-nos el cinturó i de reduir les despeses
→estrènyer-se els cordons, estrènyer-se la corretja, estrènyer-se la cintura, treure els biaixos, estirar es correig, passar amb llentilla i mitja
estrènyer-se els cordons SV, guardar una part del diner de què hom disposa
Hem comprat una casa i per a pagar la hipoteca ens haurem d'estrènyer-nos els cordons
→estrènyer-se el cinturó, estrènyer-se la bossa, estrènyer-se la corretja, estirar es correig
▷afluixar els cordons (ant.), amollar-se de sa cotilla (ant.), fer la contenta (a algú) (ant.), escopir a sa bacina (ant.), escotar-se la butxaca (ant.)
estrènyer-se la bossa SV, estalviar / guardar una part del diner de què hom disposa (R-M, *)
Quan hi ha crisi econòmica ens cal estrènyer la bossa i prescindir de compres supèrflues (R-M)
→estrènyer-se els cordons, estrènyer-se la corretja, treure els biaixos, estirar es correig
▷afluixar la bossa (ant.), gratar-se la bossa (ant.), treure es corbam (ant.)
estrènyer-se la cintura SV, estalviar / guardar una part del diner de què hom disposa (R-M, *)
Fas massa despeses; si no t'estrenys la cintura tindràs feina a arribar a cap de mes (R-M)
→estrènyer-se la corretja, estrènyer-se el cinturó, treure els biaixos
estrènyer-se la corretja SV, estalviar / guardar una part del diner de què hom disposa (R-M)
Si et vols canviar el cotxe, t'hauràs d'estrènyer la corretja
→estrènyer-se la cintura, estrènyer-se la bossa, estrènyer-se els cordons, estrènyer-se el cinturó
fer bossa SV, reunir diners a un fi determinat (DIEC1)
No vol despeses de cap mena; fa bossa per casar-se / No gasta gens perquè fa bossa per comprar-se una moto (R-M)
→fer un racó, fer guardiola, fer casa
▷viure al dia (ant.), tenir un racó (p.ext.), guardar una poma per a la set (p.ext.), tenir un bon racó (p.ext.)
fer ca seva SV, fer diners, guanyar-se bé la vida i estalviar / prosperar, fer doblers, fer carrera (A-M, R)
Aquesta gent ha fet ca seva, ja se poden retirar
[Mall. (A-M)]
fer casa SV, guanyar diners i estalviar (R-M)
Sempre mira de fer casa; només pensa a recollir diners (R-M)
•fer ca seva (Mall.)
fer equilibris SV, intentar mantenir la condició, el nivell, la qualitat, etc., d'una cosa (DIEC1)
Estic cansat de tenir un sou miserable i haver de fer equilibris cada mes / Amb aquest sou s'han de fer molts equilibris per a arribar a final de mes (També s'usa amb el quantificador molt en posició prenominal) (*, DIEC1)
▷fer cent nuus a un dobler (p.ext.), treure els biaixos (p.ext.)
fer guardiola SV, guardar diners (R-M)
No va al cine per fer guardiola; vol comprar-se uns llibres d'art que són molt cars (R-M)
■ fer pot comú SV, estalviar entre tots per poder comprar alguna cosa
Si vols que comprem un aparell de música nou, haurem de fer pot comú, perquè fa una temporada que no anem gaire bé de diners
fer un racó SV, estalviar moneda (A-M)
Estalviem una mica: fem un racó per a quan serem vells (També s'usa amb la forma fer racó) (EC)
▷viure al dia (ant.), tenir un bon racó (p.ext.), tenir un racó (p.ext.), estalviador com una formiga (p.ext.)
guardar una poma per a la set SV, no despendre, consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura / fer una petita reserva de diners per a un cas de necessitat (EC)
És molt mesurat en les despeses; sempre es guarda una poma per a la set; no deixa mai el seu compte al descobert / Mai no el trobaràs desprevingut en res; és dels qui guarden una poma per a les set (R-M)
passar amb llentilla i mitja SV, gastar molt poc, passar amb poca despesa (A-M)
Com que passa amb llentilla i mitja durant tot l'any, a l'estiu es pot permetre de fer un bon viatge
→defensar la butxaca, estrènyer-se el cinturó
[Tarr. (A-M)]
portar les coses ben a coto SV, anar remirat en les despeses, fer economies (A-M)
Hem de portar les coses ben a coto si volem que el dia de demà els nostres fills puguin anar a la universitat
→mirar prim, anar a coto, defensar la butxaca, aprofitar les engrunes
▷cagar gras (ant.), tenir la mà foradada (ant.), ésser una formigueta (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
[coto: mot no registrat al DIEC1]
treure els biaixos SV, cercar economies, estalviar (DIEC1)
Tot s'apuja tant, que quan anem a comprar ja cal que mirem de treure els biaixos i suprimir allò que és superflu (R-M)
→estrènyer-se la bossa, estrènyer-se la cintura, estrènyer-se el cinturó, estirar es correig, cercar els adreços, defensar la butxaca, aprofitar les engrunes
viure al dia SV, gastar tot el que hom guanya sense estalviar res (EC)
Amb tan pocs diners com guanyen viuen al dia i no poden estalviar
→eixugar el vent tant com en plou, tirar de veta
▷fer un racó (ant.), fer bossa (ant.), defensar la butxaca (ant.), gastar amb compàs (p.ext.)