ESTALVIAR

arreplegar la cendra i escampar la farina SCoord, estalviar coses que no valen i malgastar les que valen / estalviar coses petites i gastar-ne inútilment de grosses (Fr, A-M)

La meva germana és de les persones que arrepleguen la cendra i escampen la farina, sembla que no conegui el valor de les coses / Fa servir les pomes més maques per a fer suc i deixa les més macades; replega la cendra i escampa la farina (També s’usa amb el verb replegar)

escampar la farina i arreplegar la cendra (v.f.), arreplegador de segó i escampador de farina (p.ext.)

[Cast., Val. (A-M)]

estrènyer-se el cinturó SV, estalviar / guardar una part del diner de què hom disposa (R-M, *)

Si volem comprar un pis, cal que siguem capaços d’estrènyer-nos el cinturó i de reduir les despeses

estrènyer-se els cordons, estrènyer-se la corretja, estrènyer-se la cintura, treure els biaixos

estrènyer-se els cordons SV, guardar una part del diner de què hom disposa

Hem comprat una casa i per a pagar la hipoteca ens haurem d’estrènyer els cordons

estrènyer-se el cinturó, estrènyer-se la bossa, estrènyer-se la corretja

afluixar els cordons (ant.)

estrènyer-se la bossa SV, estalviar / guardar una part del diner de què hom disposa (R-M, *)

Quan hi ha crisi econòmica ens cal estrènyer la bossa i prescindir de compres supèrflues (R-M)

estrènyer-se els cordons, estrènyer-se la corretja, treure els biaixos

afluixar la bossa (ant.), gratar-se la bossa (ant.)

estrènyer-se la cintura SV, estalviar / guardar una part del diner de què hom disposa (R-M, *)

Fas massa despeses; si no t’estrenys la cintura tindràs feina a arribar a cap de mes (R-M)

estrènyer-se la corretja, estrènyer-se el cinturó, treure els biaixos

estrènyer-se la corretja SV, estalviar / guardar una part del diner de què hom disposa (R-M)

Si et vols canviar el cotxe, t’hauràs d’estrènyer la corretja

estrènyer-se la cintura, estrènyer-se la bossa, estrènyer-se els cordons, estrènyer-se el cinturó

fer bossa SV, reunir diners a un fi determinat (IEC)

No vol despeses de cap mena; fa bossa per casar-se / No gasta gens perquè fa bossa per comprar-se una moto (R-M)

fer un racó, fer guardiola, fer casa

viure al dia (ant.), tenir un racó (p.ext.), guardar una poma per a la set (p.ext.), tenir un bon racó (p.ext.)

fer ca seva SV, fer diners, guanyar-se bé la vida i estalviar / prosperar, fer doblers, fer carrera (A-M, R)

Aquesta gent ha fet ca seva, ja se poden retirar

fer casa

[Mall. (A-M)]

fer casa SV, guanyar diners i estalviar (R-M)

Sempre mira de fer casa; només pensa a recollir diners (R-M)

fer bossa

fer ca seva (Mall.)

fer equilibris SV, intentar mantenir la condició, el nivell, la qualitat, etc., d’una cosa (IEC)

Estic cansat de tenir un sou miserable i haver de fer equilibris cada mes / Amb aquest sou s’han de fer molts equilibris per a arribar a final de mes (També s’usa amb el quantificador molt en posició prenominal) (*, IEC)

fer cent nuus a un dobler (p.ext.), treure els biaixos (p.ext.)

fer guardiola SV, guardar diners (R-M)

No va al cine per fer guardiola; vol comprar-se uns llibres d’art que són molt cars (R-M)

fer bossa, fer un racó

guardar una poma per a la set (p.ext.)

fer pot comú SV, estalviar entre tots per poder comprar alguna cosa

Si vols que comprem un aparell de música nou, haurem de fer pot comú, perquè fa una temporada que no anem gaire bé de diners

fer un racó SV, estalviar moneda (A-M)

Estalviem una mica: fem un racó per a quan serem vells (També s’usa amb la forma fer racó) (EC)

fer bossa, fer guardiola

viure al dia (ant.), tenir un bon racó (p.ext.), tenir un racó (p.ext.), estalviador com una formiga (p.ext.)

guardar una poma per a la set SV, no despendre, consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura / fer una petita reserva de diners per a un cas de necessitat (EC)

És molt mesurat en les despeses; sempre es guarda una poma per a la set; no deixa mai el seu compte al descobert / Mai no el trobaràs desprevingut en res; és dels qui guarden una poma per a les set (R-M)

fer un racó

tenir un racó (p.ext.), fer guardiola (p.ext.)

treure els biaixos SV, cercar economies, estalviar (IEC)

Tot s’apuja tant, que quan anem a comprar ja cal que mirem de treure els biaixos i suprimir allò que és superflu (R-M)

estrènyer-se la bossa, estrènyer-se la cintura, estrènyer-se el cinturó

fer equilibris (p.ext.)

ANT

viure al dia SV, gastar tot el que hom guanya sense estalviar res (EC)

Amb tan pocs diners com guanyen viuen al dia i no poden estalviar

eixugar el vent tant com en plou, tirar de veta

fer un racó (ant.), fer bossa (ant.), gastar amb compàs (p.ext.)