curt de llengua però llarg d’ungles SCoord, ésser poc parlador o aparentment poc viu, però saber-se aprofitar bé de les ocasions (A-M)

No tinguis por que es queixi mai, però procura revenjar-se del que li fan; és curt de llengua però llarg d’ungles (R-M)

• curt de llengua però llarg de dits (Castelló), curt de vista i llarg de mans (Mall.)

[Vinaròs (A-M)]

curt de llengua però llarg de dits SCoord, ésser poc parlador o aparentment poc viu, però saber-se aprofitar bé de les ocasions (A-M)

Sí, sembla molt parat, però no te’n fiïs; és curt de llengua però llarg de dits. Més d’una noia al ball l’ha hagut de deixar per atrevit (R-M)

• curt de llengua però llarg d’ungles (Vinaròs), curt de vista i llarg de mans (Mall.)

[Cast. (A-M)]

curt de vista i llarg de mans SCoord, ésser poc parlador o aparentment poc viu, però saber-se aprofitar bé de les ocasions (A-M)

Pareixia una mosqueta morta, però l’han hagut d’escalivar més d’una vegada per curt de vista i llarg de mans

• curt de llengua però llarg d’ungles (Vinaròs), curt de llengua però llarg de dits (Cast.)

[Mall. (A-M)]

■ ésser molt flamenc SV, dit per a referir-se a una persona d’enteniment viu, despert, deixondit

Aquest vailet és molt flamenc, està molt espavilat per la seva edat

→ ésser salat (algú), ésser un argent viu, més viu que la tinya, viu com un alarb

▷ ésser un passerell (ant.)

ésser salat (algú) SV, que té gràcia o agudesa (EC)

És un noi salat, t’ho passes molt bé al seu costat (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadjectival)

→ ésser molt flamenc, ésser un argent viu, més viu que la tinya, viu com un alarb

▷ ésser un passerell (ant.)

ésser una espurna (algú) SV, (ésser una) persona espavilada (EC)

És una espurna la teva filla, tan petita i tan eixerida!

→ ésser un argent viu, més viu que la tinya, viu com un alarb, ésser un estornell

▷ ésser un passerell (ant.), ésser una aranya (p.ext.)

■ no deixar-ne passar ni una SV, ésser despert, deixondit, d’enteniment viu, no deixar escapar cap oportunitat

Aquest no en deixa passar ni una, de tot en treu algun profit

no saber anar a missa dues vegades SV, ésser molt deixondit, no badar (A-M)

A en Pere no l’enganyaràs pas: no sap anar a missa dues vegades

→ saber què hi ha davall terra, no mocar-se amb la màniga

[Cast. (A-M)]

saber què hi ha davall terra SV, ésser molt deixondit, saber moltes coses (A-M)

La Mireia té resposta per a tot: sempre sap què hi ha davall terra

→ anar davant del vent, no saber anar a missa dues vegades, saber-la llarga, conèixer les mates que fan llentiscle, saber on jeu la llebre, sentir créixer l’herba

no saber on dar-les SV, no saber com resoldre una qüestió (R-M)

No sap on dar-les. Es nota que no té ni idea de com resoldre aquesta situació

→ no saber a quina paret tocar, no saber on anar a fer vores

▷ no saber on dar-la (v.f.)