ESPAVILAR-SE

ells canten i ballen sols SCoord, dit per a indicar que algú ja s’espavila sol, sense l’ajuda de ningú

No els vulguis fer de mare, ells canten i ballen sols

endegar-se-les SV, trobar la manera d’aconseguir un objectiu, de sortir d’un mal pas, etc. (IEC)

Endega-te-les per arribar puntual

muntar-se-les, arreglar-se-les, combinar-s’ho, compondre-s’ho, enginyar-se-les, apanyar-s’ho, arranjar-s’ho, manegar-s’ho, fer-s’ho venir bé, sortir-se’n

endegar-s’ho (v.f.)

enginyar-se-les SV, trobar la manera d’aconseguir un objectiu, de sortir d’un mal pas, etc., mostrant un enteniment viu, despert, deixondit

No sé pas com se les enginya, però sempre se’n surt / S’ho ha enginyat tan bé, que ha convençut tothom (EC)

muntar-se-les, combinar-s’ho, compondre-s’ho, apanyar-s’ho, arranjar-s’ho, donar-se manya, arreglar-se-les, endegar-se-les, manegar-s’ho, fer-s’ho venir bé, sortir-se’n, fer-s’ho

enginyar-s’ho (v.f.), treure’s (alguna cosa) del cap (p.ext.), traces i manyes (p.ext.)

fer el cap viu SV, espavilar-se / avivar l’enteniment (R-M, *)

Vinga; fes el cap viu, que ja és hora de marxar (R-M)

fer l’ull viu, treure’s la son de les orelles

ja s’ho farà O, expressió emprada per a indicar que algú trobarà els mitjans per aconseguir alguna cosa o per vèncer les dificultats

Si a sobre que li aclareixo els dubtes protesta per la manera que tinc de resoldre’ls, doncs, ja s’ho farà / Així que no vol que l’ajudin? Doncs, ja s’ho farà

posar-s’hi fulles (p.ext.)

muntar-se-les SV, trobar la manera d’aconseguir un objectiu, de sortir d’un mal pas, etc., mostrant un enteniment viu, despert, deixondit

Munta-te-les per tenir el treball fet demà mateix

endegar-se-les, arreglar-se-les, enginyar-se-les, combinar-s’ho, compondre-s’ho, apanyar-s’ho, arranjar-s’ho, manegar-s’ho, fer-s’ho venir bé, sortir-se’n, fer-s’ho

muntar-s’ho (v.f.)

posar-se les piles SV, trobar la manera d’aconseguir un objectiu, de sortir d’un mal pas, etc., mostrant un enteniment viu, despert, deixondit

Ja cal que ens posem les piles, si volem acabar el projecte a temps

donar-se ànsia, donar-se brasa

remenar es galindons SV, caminar aviat, bellugar-se molt per anar a un lloc, per obtenir una cosa, etc. (A-M)

Es criats i criades ja han pitjat darrere es cotxo…, i vos assegur que los hi remenaven ben aviat en es galindons (A-M)

estirar-se es galindons

[Mall. (A-M)]

saber anar pel món SV, poder valer-se sol

Ja ets prou grandet, hauries de saber anar pel món / És un noi que sap anar pel món tot sol; està molt espavilat per l’edat que té

no necessitar caminadors, anar sense caminadors, anar sol

conèixer el món (p.ext.)

treure’s la son de les orelles SV, deixondir-se, espavilar-se (EC)

Si no et treus la son de les orelles no faràs res de bo. Ànim! / Segons on vagi a treballar, ja li trauran la son de les orelles; li convé que se senti obligat (R-M)

fer el cap viu, fer l’ull viu

treure’s les mosques del nas SV, saber deseixir-se / alliberar-se hàbilment dels perills o molèsties (R-M, A-M)

És un noi molt segur de si mateix i que sap treure’s les mosques del nas / No cal patir per ell, que ja sap treure’s les mosques i se’n sortirà bé (També s’usa amb la forma treure’s les mosques) (*, R-M)

saber ventar-se les mosques, ventar el cop, sortir-se’n

treure’s la mosca del nas (v.f.)