agafar cagalló SV, agafar por

Amb aquella pel·lícula vaig agafar cagalló

→ agafar cagarines, arronsar-se-li el llombrígol (a algú), cagar-se de por, perdre les rialles

▷ tenir cagalló (p.ext.)

arronsar-se-li el llombrígol (a algú) O, tenir por, acovardir-se / agafar algú molta por (R-M, EC)

Quan va veure que havia de travessar una sala plena de rates, se li va arronsar el llombrígol / Se li arronsava el melic cada vegada que havia de travessar el pati a les fosques (També s’usa amb el nom melic)

→ agafar cagalló, arrugar-se-li el melic (a algú)

arrugar-se-li el melic (a algú) O, esporuguir-se, sentir temor (A-M)

Se li ha arrugat el melic, de tanta por que ha passat / Un metge en cirurgia… si era cridat en ajuda d’alguna partera anguniosa, no se li arrugava el melic (*, A-M)

→ glaçar-se-li el moll dels ossos (a algú), arronsar-se-li el llombrígol (a algú)

cagar-se a les calces SV, desistir, per por, de fer alguna cosa arriscada (IEC)

Semblen molt valents, però quan és hora d’afrontar les adversitats es caguen a les calces (R-M)

→ arronsar-se-li el llombrígol (a algú), tenir cucs, cagar-se de por, tenir el cor com una llentilla, posar-se-li els collons per corbata (a algú)

▷ alçar el cap (ant.), més poruc que una llebre (p.ext.), poruc com una llebre (p.ext.), no tenir-les totes (p.ext.)

cagar-se de por SV, escagarrinar-se, acovardir-se / tenir molta por (R-M, IEC)

Diuen que és molt valent, però quan vam trobar-nos en perill es va cagar de por (R-M)

→ cagar-se a les calces, glaçar-se-li el moll dels ossos (a algú), agafar cagalló

caure d’esquena SV, espantar-se / agafar por a causa d’un ensurt, etc. (EC, *)

Amb aquell ensurt vaig caure d’esquena

→ glaçar-se-li el cor (a algú)

glaçar-se-li el cor (a algú) O, tenir o agafar molta por

Va sentir un soroll molt fort darrere seu i se li va glaçar el cor

→ glaçar-se-li el moll dels ossos (a algú), glaçar-se-li les sangs (a algú), caure d’esquena

glaçar-se-li el moll dels ossos (a algú) O, espantar-se / tenir o agafar molta por (Fr, *)

No em tornis a espantar d’aquesta manera. Se m’ha glaçat el moll dels ossos!

→ cagar-se de por, arrugar-se-li el melic (a algú), glaçar-se-li el cor (a algú), glaçar-se-li les sangs (a algú)

glaçar-se-li la sang a les venes (a algú) O, horroritzar-se / romandre aterrit, colpit d’espant (R-M, EC)

De l’ensurt, se li va glaçar la sang a les venes / Aquells crits esgarrifosos glaçaven la sang a les venes (*, R-M)

→ glaçar-se-li les sangs (a algú), no restar-li una gota de sang a les venes (a algú)

▷ gelar la sang (a algú) (p.ext.)

glaçar-se-li les sangs (a algú) O, tenir o agafar molta por

Quan ha vist entrar per la porta el seu oncle, que creia mort, se li han glaçat les sangs

→ glaçar-se-li el moll dels ossos (a algú), glaçar-se-li el cor (a algú), glaçar-se-li la sang a les venes (a algú)

no tocar-li la roba damunt (a algú) O, estar algú en gran angoixa o temor (A-M)

A en Guillem, no li toca la roba damunt, ha rebut una amenaça i té molta por

→ no tocar-li la roba a l’esquena (a algú)