caure-li al damunt (a algú) SV, escometre / atacar, venir abrivadament, hostilment damunt algú (R-M, *)

Li van caure al damunt dos subjectes i el van robar / A ple dia li caigueren al damunt dos delinqüents, que l’apallissaren (R-M)

→ caure sobre l’enemic, tirar-se-li a sobre (a algú)

caure sobre l’enemic SV, escometre l’enemic (EC)

El seu exèrcit va caure sobre l’enemic i el va vèncer

→ caure-li al damunt (a algú), tirar-se-li a sobre (a algú)