ESCOMETENT
a l'encontre SP, [anar, venir, etc., a trobar algú, anar-li] en direcció contrària fins a ajuntar-s'hi / anar vers qualcú i en direcció contrària a la que ell porta, per ajuntar-se amb ell abans que arribi al lloc on estàvem / sortir a camí (EC, A-M, A-M)
No s'atrevien a anar a l'encontre d'un enemic tan poderós / Tantost se féu a l'encontre de Curial, e'l saludà molt amigablement / Ixqueren al encontre al mirar de Leànder los ulls de la graciosa donzella / Recelaua que cercant lo remey no'm sortís la dolor al encontre / Lo rey tramès deu galeres a l'encontre dels genovesos / En Pere surt al encontre del sometent (S'usa normalment amb els verbs anar, ésser, sortir, venir, eixir, etc.) (*, A-M, A-M, A-M, A-M, A-M)