fer botifarra (a algú) SV, fer escarni a algú doblegant un braç mentre amb l’altra mà es pica el séc interior del colze / fer un gest, d’origen obscè, alçant el braç i plegant-lo, per indicar oposició, refús, rèplica, menyspreu, etc. (R-M, EC)

L’àrbitre va expulsar el jugador per fer botifarra al públic / És un groller, i per tota contesta va fer botifarra (R-M)

→ fer la figa (a algú)

fer la figa (a algú) SV, fer escarn a algú mostrant-li el puny clos amb la punta del dit gros sortint entre el dit índex i el del mig (IEC)

De sobte, va aixecar-se, es va dirigir a la porta de la sala i abans de sortir va fer figa a tots els que estaven reunits / Es burlaven del drapaire fent-li la figa i fugien corrent (*, R-M)

→ fer botifarra (a algú)

fer servir (algú) de ninot SV, fer servir algú d’objecte de burla / ésser utilitzat (algú) públicament a profit d’altri (F, R-M)

Feien servir en Miquel de ninot sense que ell se n’adonés / Fins aleshores no va adonar-se que l’havien fet servir de ninot i s’havien aprofitat de la seva bona fe / Al pobre Joan el fan servir de ninot: tothom se’n burla cruelment (*, R-M, *)

→ penjar la llufa (a algú), penjar un bon floc (a algú)

▷ fer el pallasso (p.ext.), fer el ninot (p.ext.)

penjar la llufa (a algú) SV, fer objecte d’escarni (R-M)

Ha penjat la llufa als qui pensen d’una manera diferent a la seva / Li volien penjar la llufa, però amb dues paraules els ha deixat a tots amb un pam de llengua (També s’usa amb la forma penjar una bona llufa (a algú)) (*, R-M)

→ penjar un bon floc (a algú), fer servir (algú) de ninot

penjar un bon floc (a algú) SV, fer objecte de burla (R-M)

En aquell programa de televisió, penjaven un bon floc als protagonistes de les revistes del cor / Ahir li van penjar un bon floc; tothom es va riure de la seva manera de ballar després d’haver-l’hi obligat amb falses lloances (*, R-M)

→ penjar la llufa (a algú), fer servir (algú) de ninot