ESCARMENTAR

clavar una lliçó (a algú) SV, castigar algú perquè escarmenti

Van clavar una lliçó a la nena perquè no tornés a fer cap entremaliadura / Si li claven una lliçó, segur que no ho tornarà a fer

donar una maneta (a algú), picar-li els dits (a algú), donar una lliçó (a algú), deixar (algú) escaldat, deixar (algú) arreglat

deixar (algú) arreglat SV, castigar algú perquè escarmenti

Després de la malifeta, el seu pare el va deixar arreglat (Normalment s’usa amb el complement en forma pronominal i també amb el modificador ben en posició preadjectival)

donar una lliçó (a algú), clavar una lliçó (a algú), picar-li els dits (a algú)

quedar escaldat (inv.), deixar retratat (algú) (p.ext.), clavar crits (a algú) (p.ext.)

deixar (algú) escaldat SV, castigar algú perquè escarmenti

Els companys van deixar escaldat en Pep en tornar-li la mala passada que ell els havia fet el dia abans / Va optar per deixar l’amo ben escaldat (Normalment s’usa amb el complement en forma pronominal i també amb el modificador ben en posició preadjectival)

donar una lliçó (a algú), clavar una lliçó (a algú), picar-li els dits (a algú), traure-li la puça de l’orella (a algú)

quedar escaldat (inv.), deixar retratat (algú) (p.ext.), clavar crits (a algú) (p.ext.), moure un vol (a algú) (p.ext.), armar un vol (a algú) (p.ext.)

donar una lliçó (a algú) SV, escarmentar / castigar o donar una forta reprensió a algú perquè escarmenti (R-M, *)

Amb aquestes mesures, donaran una lliçó als conductors que cometin infraccions greus / S’ha comportat molt malament; hauran de donar-li una lliçó i que no provi de fer-ho més (*, R-M)

donar una maneta (a algú), picar-li els dits (a algú), clavar una lliçó (a algú), deixar (algú) escaldat, deixar (algú) arreglat

fer a miques (algú) SV, amenaça que hom fa a algú quan vol escarmentar-lo o renyar-lo

Si la troben pel carrer, la faran a miques, després de l’ensarronada que els ha fet / Farà a miques els seus veïns, si tornen a fer soroll a altes hores de la nit i l’arriben a despertar

fer xixines (algú), fer (algú) amb arròs

fer (algú) amb arròs SV, amenaça que hom fa a algú quan vol escarmentar-lo o renyar-lo

Mira, quina una que n’has fet! Et faré amb arròs / Si me’n torneu a fer una com aquesta, us faig amb arròs (Només s’usa amb el complement en forma pronominal)

fer xixines (d’algú), fer a miques (algú)

te donaré un sis que pareixerà un dotze (p.ext.); sabràs dos i dos quants fan (p.ext.); si t’agafo, no tindràs fred (p.ext.); ja t’ho diran de misses (p.ext.); menjar-se viu (algú) (p.ext.)

fer xixines (d’algú) SV, amenaça que hom fa a algú quan vol escarmentar-lo o renyar-lo

No continuïs fent disbarats d’aquest estil o et faré xixines

fer (algú) amb arròs, fer a miques (algú)