ENUIG
ai mare SN, expressió usada per a manifestar enuig (EC)
Ai mare! Mira que ets maldestre: ja has tornat a fer malbé el televisor
com s'entén O, expressió d'enuig causat per una afirmació inesperada / interrogació que denota sorpresa i enuig per allò que hom veu, sent, etc. / es diu per a expressar admiració mesclada amb indignació o disgust (R-M, EC, A-M)
Ara em dius que no ho pots fer? Com s'entén? Si m'ho havies promès! / En Jaume ha sortit elegit president de la comissió. Com s'entén? (R-M, *)
■ de què vas O, expressió usada per a indicar enuig o indignació envers alguna cosa que algú acaba de dir o fer
Escolta, tu de què vas? Si tens alguna cosa a dir-me, me la dius a la cara / De què va, aquest mitja merda, fent-me retrets, si amb prou feines el conec? (També s'usa en tercera persona)
del diable SP, qualificació que denota enuig, menyspreu, etc. (EC)
Aquest afer del diable! (EC)
■ la mare que el va matricular SD, exclamació que s'usa per a indicar enuig, sorpresa, etc.
La mare que el va matricular, ja m'ha tornat a estafar! / La mare que l'ha matriculat, ja torna a fer tard!
→la mare que el va parir, maleït siga, la mare del Tano quan era gitano, la puta d'oros
■ la mare que el va parir SD, exclamació que s'usa per a indicar enuig, sorpresa, etc.
La mare que el va parir! Una altra vegada m'ha punxat les rodes del cotxe! / La mare que l'ha parit! No es pot confiar en ell / La mare que el va fotre, ja veurà quan l'enganxi! (També s'usa amb amb el verb fotre i amb la forma qui el va parir)
→la mare que el va matricular, maleït siga, la mare del Tano quan era gitano
■ la puta d'oros SD, exclamació d'impotència
La puta d'oros! M'he descuidat totes les anotacions que tenia sobre el discurs que haig de fer
■ llamps i trons SCoord, expressió usada per a manifestar enuig
Llamps i trons! On he deixat les claus del cotxe?
mal viatge SN, expressió usada per a denotar el sentiment que ens causa un fet enutjós / expressió per a maleir algú o alguna cosa (DIEC1, A-M)
Quan s'ha enrampat només ha exclamat «mal viatge!»
maleït siga O, exclamació d'impaciència, d'enuig davant una contrarietat (EC)
Maleït siga! Ara m'adono que he perdut el rellotge! / Maleït siga! M'he deixat les claus de casa al despatx / Maleït sia, m'ha robat la cartera! (També s'usa amb les formes verbals sia i sigui) (R-M, R-M, *)
→la mare que el va parir, la mare que el va matricular, vatua l'olla, no et fot, la mare del Tano quan era gitano, mal caigui mort, llamps i trons, es cobrombos, mal te toqui gota coral
■ no et fot O, expressió usada per a manifestar enuig
Ara que li hem comprat les entrades m'ha trucat i diu que no vindrà perquè està cansat! No et fot! / Sempre arriba tard, no et fum! (També s'usa amb el verb fúmer)
→per aquí no hi passo, ai mare, maleït siga, què s'ha cregut, què s'ha pensat
on s'és vist O, expressió de sorpresa per un inaudit (R-M)
On s'és vist que comencin la feina sense haver-se fet un pla de treball? Així no saben on van! / Encara no sap què es posarà demà per al casament? On s'és vist! És una calamitat! (R-M, *)
→i ara, com hi ha Déu, com s'entén, què s'ha pensat, què dius
pic de corb SN, exclamació antiga d'enuig (A-M)
Pic de corb! y com va dreta e mal vestida! (A-M)
què dius O, expressió que indica enuig davant el que un altre afirma o nega
Què dius! Que no has anat a buscar feina encara? / Què em dius! Qui t'ha pegat?
què s'ha cregut O, expressió emprada per a mostrar enuig per alguna cosa que s'ha dit o fet / lleva importància a una persona (*, R-M)
Volia passar abans que els altres? Què s'ha cregut? Tots tenim tanta pressa com ell, i ens esperem / No em diguis com he de tractar la meva família. Què t'has cregut? (R-M, *)
■ què s'ha pensat O, expressió emprada per a mostrar enuig per alguna cosa que s'ha dit o fet
Què s'ha pensat? Mira que parlar així al seu avi! / Te n'has anat sense pagar, què t'has pensat?
■ té collons (alguna cosa) O, expressió usada per a manifestar enuig, disgust, irritació, etc.
Té collons aquesta història! Sembla que no vulguin arribar mai a un acord (Només s'usa amb expressions que denoten un fet, un esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s'usa en condicional)
→té pebrots (alguna cosa), té ous (alguna cosa), té nassos (alguna cosa)
■ té nassos (alguna cosa) O, expressió usada per a manifestar enuig, disgust, irritació, etc.
Li toca la loteria i es mor al cap de dos dies sense poder-ne gaudir. Té nassos la cosa, eh! (Només s'usa amb expressions que denoten un fet, un esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s'usa en condicional)
→té pebrots (alguna cosa), té collons (alguna cosa), té ous (alguna cosa)
■ té ous (alguna cosa) O, expressió usada per a manifestar enuig, disgust, irritació, etc.
Té ous! Primer em posen una multa i ara em tallen el gas (Només s'usa amb expressions que denoten un fet, un esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s'usa en condicional)
→té nassos (alguna cosa), té collons (alguna cosa), té pebrots (alguna cosa)
■ té pebrots (alguna cosa) O, expressió usada per a manifestar enuig, disgust, irritació, etc.
Té pebrots la cosa! Cobra tots els diners i marxa al Brasil (Només s'usa amb expressions que denoten un fet, un esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s'usa en condicional)
→té nassos (alguna cosa), té collons (alguna cosa), té ous (alguna cosa)
vatua déna SN, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)
He perdut les claus de casa. Vatua déna, ara no puc entrar-hi!
→vatua Déu, vatua l'olla, mal viatge, llamps i trons, pic de corb
[déna: mot no registrat al DIEC1]
vatua Déu SN, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)
Vatua Déu, m'han tornat malament el canvi, al forn de pa!
vatua l'olla SD, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)
Vatua l'olla! M'han pres la bossa!
→vatua Déu, vatua déna, maleït siga, llamps i trons, pic de corb