ENTENDRE

collir les paraules SV, prestar molta atenció a les paraules, adonar-se bé de llur sentit (A-M)

El president no ha explicat de manera explícita les decisions que ha pres, però els periodistes ja han collit les paraules

estar a les escoltes (p.ext.)

estar a la raó SV, voler entendre la veritat o reconèixer la justícia d’una cosa (A-M)

Sempre vol estar a la raó per ser just en les seves decisions

treure l’entrellat (d’alguna cosa) (p.ext.)

estar al cas (d’alguna cosa) SV, veure clara alguna cosa (R-M)

Demostres que estàs al cas de les noves orientacions / Semblava que no se l’escoltava, però ha estat al cas de tot el que deia (El complement és opcional) (R-M, *)

al corrent (d’alguna cosa), fer-se càrrec (d’alguna cosa)

tenir les orelles a cal ferrer (ant.)

fer-se capaç (d’alguna cosa) SV, assabentar-se (R-M)

Li ha explicat moltes vegades com ha de comportar-se, però ell no se n’ha fet capaç i sempre comet incorreccions (R-M)

fer-se càrrec de

no estar-ne capaç (d’alguna cosa) (ant.), prendre consciència (d’alguna cosa) (p.ext.)

fer-se càrrec (d’alguna cosa) SV, comprendre, ésser conscient, formar-se una idea clara (d’alguna cosa) (IEC)

No sap fer-se càrrec que els infants són enjogassats / Em faig càrrec que és un problema difícil (R-M, EC)

estar al cas (d’alguna cosa), prendre esment (d’alguna cosa), fer-se capaç (d’alguna cosa)

fer-se el càrrec (d’alguna cosa) (v.f.)

fer-se una composició de lloc SV, (fer un) examen i consideració de la situació en què hom es troba, de les circumstàncies que l’envolten, etc., per orientar-se i actuar en conseqüència (EC)

Abans d’actuar, millor que facis una composició de lloc i analitzis bé la situació / Els tècnics no donaran el seu parer fins que no s’hagin fet una composició de lloc

posar-se en el cas (d’algú) SV, fer-se càrrec de la situació d’un altre (IEC)

Poseu-vos en el meu cas i em donareu la raó / Posa’t en el seu cas i li donaràs la raó (IEC, EC)

posar-se al lloc (d’algú)

posar-se al cas (d’algú) (v.f.)

tenir una idea (d’alguna cosa) SV, entendre / tenir una noció d’alguna cosa (Fr, *)

Tinc una idea d’aquest tema, però no el domino / Només tenen una lleugera idea de la qüestió que es debatrà a la reunió

tenir un bany (d’alguna cosa)

restar a les fosques (ant.), quedar a l’escapça (ant.), fer-se una idea (d’alguna cosa) (p.ext.)

treure l’aigua neta (d’alguna cosa) SV, fer entenedor, evident (R-M)

Potser ja ha tret l’aigua neta d’aquest assumpte i, per això, ha deixat d’investigar / Ja sé que m’has explicat tot el que en saps, d’aquest assumpte, però no aconsegueixo treure’n l’aigua neta

treure l’aigua clara (d’alguna cosa), treure (alguna cosa) en clar

treure l’entrellat (d’alguna cosa) SV, desxifrar l’enigma, adquirir coneixença clara, resoldre un misteri / arribar a conèixer una cosa complicada (A-M, Fr)

Per molt que intento treure l’entrellat d’aquest poema de Carles Riba, no me’n surto

treure (alguna cosa) en clar, treure l’aigua clara (d’alguna cosa)

estar a la raó (p.ext.), al fons de (p.ext.)

valgui l’expressió O, fórmula emprada per a demanar comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com hom expressa alguna cosa (IEC)

Quan va dir «És un aturat, valgui l’expressió», es referia al fet que no tenia prou picardia / El que va proposar era una mica inútil, valgui el mot, no feia prou servei (També s’usa amb la forma valgui el mot)

per dir-ho així (p.ext.), valgui la comparació (p.ext.), per dir-ho d’alguna manera (p.ext.)

valgui la comparació O, fórmula emprada per a demanar comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com hom expressa alguna cosa (IEC)

Escriu amb la meticulositat d’Espriu, valgui la comparació / És una mena de Balzac, valgui la comparació (IEC, EC)

valgui l’expressió (p.ext.)

veure clar SV, percebre clarament (R-M)

No et preocupis, ja veig clar què em vols dir / No acabo de veure clar aquesta qüestió. Em cal assessorar-me / Veu molt clar què vol l’Ester (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, gaire, molt, etc. en posició preadverbial) (*, R-M, *)

ANT

quedar a l’escapça SV, no entendre res del que hom tracta d’aprendre o de saber / romandre burlat, o sense obtenir allò que es desitjava, o sense entendre allò que calia (IEC, A-M)

Tot i que els ho ha explicat més d’una vegada, s’han quedat a l’escapça / No van venir a classe quan ho explicava el professor i ara resulta que estan a l’escapça. No sabran com resoldre-ho (També s’usa amb els verbs estar, restar, etc.) (*, R-M)

restar a les fosques, com si li diguessis Llúcia

tenir una idea (d’alguna cosa) (ant.), estar a la lluna (p.ext.)

ANT

restar a les fosques SV, (restar) sense entendre res / sense informació o intel·ligència d’alguna cosa (R-M, EC)

Semblava una bona pel·lícula, però com que no vaig veure la primera part es pot dir que m’he quedat a les fosques / Eren qüestions molt abstruses: he restat a les fosques (S’usa amb els verbs estar, quedar, etc.) (R-M, EC)

quedar en blanc, quedar a l’escapça

tenir una idea (d’alguna cosa) (ant.), quedar amb un pam de nas (p.ext.)

ANT

tenir les orelles a cal ferrer SV, entendre o sentir malament allò que s’ha dit (IEC)

—M’ho pots repetir? —Tenia les orelles a cal ferrer i no t’he entès prou bé

estar al cas (d’alguna cosa) (ant.)