ENTENDRE
collir les paraules SV, prestar molta atenció a les paraules, adonar-se bé de llur sentit (A-M)
El president no ha explicat de manera explícita les decisions que ha pres, però els periodistes ja han collit les paraules
donar (alguna cosa) per entesa SV, respondre congruentment, demostrar haver entès allò que es demana (A-M)
Si tothom hi està d'acord, donarem la matèria per entesa / Que cobraràs per la feina es dona per entès
▷estar al cas (d'alguna cosa) (p.ext.), treure l'entrellat (d'alguna cosa) (p.ext.)
entendre la cúbica SV, entendre allò que es diu amb segona intenció (A-M)
A mi m'ho han d'explicar tot ben clar, perquè si no, em costa d'entendre la cúbica
→treure l'aigua neta (d'alguna cosa), treure l'entrellat (d'alguna cosa)
▷posar es cossi dins s'almud (ant.), restar a les fosques (ant.)
estar a la raó SV, voler entendre la veritat o reconèixer la justícia d'una cosa (A-M)
Sempre vol estar a la raó per ser just en les seves decisions
estar al cas (d'alguna cosa) SV, veure clara alguna cosa (R-M)
Demostres que estàs al cas de les noves orientacions / Semblava que no se l'escoltava, però ha estat al cas de tot el que deia (El complement és opcional) (R-M, *)
→al corrent (d'alguna cosa), fer-se càrrec (d'alguna cosa)
▷tenir les orelles a cal ferrer (ant.), donar (alguna cosa) per entesa (p.ext.)
fer-se capaç (d'alguna cosa) SV, assabentar-se (R-M)
Li ha explicat moltes vegades com ha de comportar-se, però ell no se n'ha fet capaç i sempre comet incorreccions (R-M)
▷no estar-ne capaç (d'alguna cosa) (ant.), prendre consciència (d'alguna cosa) (p.ext.)
fer-se càrrec (d'alguna cosa) SV, comprendre, ésser conscient, formar-se una idea clara (d'alguna cosa) (DIEC1)
No sap fer-se càrrec que els infants són enjogassats / Em faig càrrec que és un problema difícil (R-M, EC)
→estar al cas (d'alguna cosa), prendre esment (d'alguna cosa), fer-se capaç (d'alguna cosa)
▷fer-se el càrrec (d'alguna cosa) (v.f.)
fer-se una composició de lloc SV, (fer un) examen i consideració de la situació en què hom es troba, de les circumstàncies que l'envolten, etc., per orientar-se i actuar en conseqüència / (fer un) examen i consideració de la porció d'espai on es realitza o ha de realitzar-se una acció (EC, A-M)
Abans d'actuar, millor que et facis una composició de lloc i analitzis bé la situació / Els tècnics no donaran el seu parer fins que no s'hagin fet una composició de lloc de les reformes que cal introduir a l'edifici
posar-se en el cas (d'algú) SV, fer-se càrrec de la situació d'un altre (DIEC1)
Poseu-vos en el meu cas i em donareu la raó / Posa't en el seu cas i li donaràs la raó (DIEC1, EC)
▷posar-se al cas (d'algú) (v.f.)
tenir una idea (d'alguna cosa) SV, entendre / tenir una noció d'alguna cosa (Fr, *)
Tinc una idea d'aquest tema, però no el domino / Només tenen una lleugera idea de la qüestió que es debatrà a la reunió
→tenir un bany (d'alguna cosa)
▷restar a les fosques (ant.), quedar a l'escapça (ant.), fer-se una idea (d'alguna cosa) (p.ext.)
treure l'aigua neta (d'alguna cosa) SV, fer entenedor, evident (R-M)
Potser ja ha tret l'aigua neta d'aquest assumpte i, per això, ha deixat d'investigar / Ja sé que m'has explicat tot el que en saps, d'aquest assumpte, però no aconsegueixo treure'n l'aigua neta
→treure l'aigua clara (d'alguna cosa), treure (alguna cosa) en clar, entendre la cúbica
treure l'entrellat (d'alguna cosa) SV, desxifrar l'enigma, adquirir coneixença clara, resoldre un misteri / arribar a conèixer una cosa complicada (A-M, Fr)
Per molt que intento treure l'entrellat d'aquest poema de Carles Riba, no me'n surto
→treure (alguna cosa) en clar, treure l'aigua clara (d'alguna cosa), entendre la cúbica
▷estar a la raó (p.ext.), al fons de (p.ext.), donar (alguna cosa) per entesa (p.ext.), llegir (alguna cosa) entre línies (p.ext.)
valgui l'expressió O, fórmula emprada per a demanar comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com hom expressa alguna cosa (DIEC1)
Quan va dir «És un aturat, valgui l'expressió», es referia al fet que no tenia prou picardia / El que va proposar era una mica inútil, valgui el mot, no feia prou servei (També s'usa amb la forma valgui el mot)
▷per dir-ho així (p.ext.), valgui la comparació (p.ext.), per dir-ho d'alguna manera (p.ext.)
valgui la comparació O, fórmula emprada per a demanar comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com hom expressa alguna cosa (DIEC1)
Escriu amb la meticulositat d'Espriu, valgui la comparació / És una mena de Balzac, valgui la comparació (DIEC1, EC)
veure clar SV, percebre clarament (R-M)
No et preocupis, ja veig clar què em vols dir / No acabo de veure clar aquesta qüestió. Em cal assessorar-me / Veu molt clar què vol l'Ester (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, gaire, molt, etc. en posició preadverbial) (*, R-M, *)
entendre-ho tot com un peix pes cul O, entendre malament les coses, ésser mal entenent (A-M)
T'ho he repetit de totes les maneres possibles, però ho entens tot com un peix pes cul
→tenir les orelles a cal ferrer
▷posar es cossi dins s'almud (p.ext.)
[Men. (A-M)]
llossar les orelles SV, agusar les orelles, procurar que hi sentin millor (A-M)
Fes-te llossar les orelles! (Fórmula que es diu a aquell qui no entén allò que li diuen) (A-M)
→tenir les orelles a cal ferrer
[Vallès, Penedès (A-M)]
posar es cossi dins s'almud SV, interpretar malament una cosa, no endevinar (A-M)
Ha anat tot malament perquè en Joan ha posat es cossi dins s'aumut i ha fet el contrari del que jo li havia encomanat
→tenir les orelles a cal ferrer
▷entendre la cúbica (ant.), entendre-ho tot com un peix pes cul (p.ext.)
[Manacor (A-M)]
quedar a l'escapça SV, no entendre res del que hom tracta d'aprendre o de saber / romandre burlat, o sense obtenir allò que es desitjava, o sense entendre allò que calia (DIEC1, A-M)
Tot i que els ho ha explicat més d'una vegada, s'han quedat a l'escapça / No van venir a classe quan ho explicava el professor i ara resulta que estan a l'escapça. No sabran com resoldre-ho / A la pantalla s'hi descapdellava una pelícola d'aquelles que s'anuncien per mils de metres, dividides en sèries, que qui no ha vist les anteriors se queda a l'escapsa (També s'usa amb els verbs estar, restar, etc.) (*, R-M, A-M)
→restar a les fosques, com si li diguessis Llúcia
▷tenir una idea (d'alguna cosa) (ant.), estar a la lluna (p.ext.)
restar a les fosques SV, (restar) sense entendre res / sense informació o intel·ligència d'alguna cosa (R-M, EC)
Semblava una bona pel·lícula, però com que no vaig veure la primera part es pot dir que m'he quedat a les fosques / Eren qüestions molt abstruses: he restat a les fosques (S'usa amb els verbs estar, quedar, etc.) (R-M, EC)
→quedar en blanc, quedar a l'escapça
▷entendre la cúbica (ant.), tenir una idea (d'alguna cosa) (ant.), quedar amb un pam de nas (p.ext.)
tenir les orelles a cal ferrer SV, entendre o sentir malament allò que s'ha dit (DIEC1)
—M'ho pots repetir? —Tenia les orelles a cal ferrer i no t'he entès prou bé
→posar es cossi dins s'almud, tenir les orelles a adobar, entendre-ho tot com un peix pes cul, llossar les orelles
▷estar al cas (d'alguna cosa) (ant.), prendre cresta per ballesta (p.ext.), entendre la «a» per la «b» (p.ext.), entendre faves per llentilles (p.ext.)