pujar-li els colors a la cara (a algú) O, enrojolar-se / ruboritzar-se, tornar-se vermell per efecte de la vergonya (IEC, *)

És tan tímid que qualsevol cosa que li diguis li fa pujar els colors a la cara (També s’usa amb la forma pujar-li els colors (a algú)) (R-M)

→ tornar-se de mil colors, posar-se vermell, tornar-se de tots colors

▷ pujar-li els colors de la cara (a algú) (v.f.), tenir les galtes enceses (p.ext.), tenir les galtes vermelles (p.ext.), vermell com un pebrot (p.ext.)

tornar-se de mil colors SV, envermellir-se molt i tornar a perdre i recobrar la color per una impressió forta / enrojolar-se o empal·lidir successivament a causa d’una emoció violenta (A-M, EC)

Quan li va tocar fer l’exposició oral a classe es va tornar de mil colors (També s’usa amb el verb posar i amb el numeral cent mil)

→ tornar-se de tots colors, pujar-li els colors a la cara (a algú), posar-se vermell, treure els colors

▷ tenir les galtes vermelles (p.ext.), tenir les galtes enceses (p.ext.)

treure els colors SV, envermellir-se de cara, per vergonya, cansament, calor, etc. (A-M)

Quan vaig sentir el meu nom en veu alta, vaig treure els colors / Em va fer treure els colors dient-me aquelles coses tan boniques

→ tornar-se de mil colors, encendre’s com un lluquet

▷ treure les colors (v.f.)