ENGEGAR
anar a l'assut SV, anar a mal viatge (A-M)
Ja estic cansat de sentir-vos. Sabeu què? Aneu a l'assut!
→enviar (algú) a passejar, ves-te'n a fer punyetes
[Val. (A-M)]
besa'm el peu O, ho diuen per engegar algú que amoïna (A-M)
No m'emprenyis més! Besa'm el peu!
→enviar (algú) a passejar, fes-te frare
[Llofriu (A-M)]
bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle SCoord, es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi (A-M)
Que vol marxar de casa? Doncs, bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle
•bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)
[Vinaròs (A-M)]
bon vent i foc al cul SCoord, es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi (A-M)
Mira, saps què penso? Que millor que se'n vagi. Bon vent i foc al cul
•bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle (Vinaròs); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)
[Emp., Garrotxa (A-M)]
bon vent i oratge, i mar per córrer SCoord, es diu quan algú se'n va i no volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi (A-M)
No em sap gens de greu que marxis. Bon vent i oratge, i mar per córrer (També s'usa amb la forma bon vent i oratge)
•bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)
[Men. (A-M)]
busca qui et grati O, es diu per a acomiadar algú que no ens vol escoltar quan l'anconsellam o no vol fer allò que consideram que li convé (A-M)
Saps què? Busca qui et grati!
donar-li ets embàlits (a algú) SV, acomiadar algú sense cerimònies, dir-li que no torni o donar per acabada la discussió (A-M)
Ja li he dats ets embàlits, segur que no tornarà pus
→tancar-li la porta pels nassos (a algú), tirar (algú) escales avall, donar el passaport (a algú), engegar (algú) a fregir raves, engegar (algú) a la fresca, enviar (algú) a filar
[Santanyí (A-M)]
[embàlit: mot no registrat al DIEC1]
encara em faràs tornar llebre O, ho diuen al qui ens molesta demanant amb insistència una cosa (A-M)
No m'atabalis més amb les teves històries. Encara em faràs tornar llebre!
→fes-te frare, ves-te'n a fer punyetes
[Empordà (A-M)]
engegar (algú) a fer piles SV, despatxar de mala manera. Desfer-se d'algú (R-M)
Ell volia intervenir en la discussió, però l'han engegat a fer piles; no l'han volgut escoltar (R-M)
→engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul, engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel sac, que una puta et bufi el cul, enviar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, enviar (algú) a fer la mà, enviar (algú) a fregir ous de lloca, enviar (algú) al bordell, enviar (algú) al canyer
engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest / engegar algú de mala manera (*, R-M, EC)
Li va dir que no en volia saber res i el va engegar a fer punyetes / Quan les coses em van tan malament engegaria la feina a fer punyetes / Saps què? A fer punyetes! No vull fer aquesta tasca que m'han encarregat de rebot (R-M, *, *)
→enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, ves-te'n a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú) a fregir raves, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, engegar (algú) a tomar vent, enviar (algú o alguna cosa) allà on l'aigua es fon, engegar (algú) amb caixes destrempades
engegar (algú o alguna cosa) a la merda SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest (*, R-M)
Li va dir que no en volia saber res i el va engegar a la merda / Com que sempre el deixava tirat, va engegar el cotxe a la merda (R-M, *)
→engegar (algú o alguna cosa) al carall, ves-te'n a rodar, engegar (algú o alguna cosa) a can Pistraus, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, enviar (algú o alguna cosa) a la merda, engegar (algú) a la quinta forca
■ engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera
Vaig engegar en Pep a parir panteres perquè no parava de molestar / Aquest televisor sempre s'ha vist malament; jo l'engegaria a parir panteres
→engegar (algú o alguna cosa) al carall, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a can Pistraus, engegar (algú o alguna cosa) a la merda, engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul
engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest / expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. (*, R-M, EC)
El van engegar a prendre pel cul; no el necessitaven per a res / Si la carrera em continua anant tan malament, al final engegaré els estudis a prendre pel cul (R-M, *)
→engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel sac, engegar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, engegar (algú) a fregar
engegar (algú o alguna cosa) al carall SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest (*, R-M)
El vaig haver d'engegar al carall; no parava de molestar-me / Com que les coses no anaven com jo volia, ho vaig engegar tot al carall (R-M, *)
→engegar (algú o alguna cosa) a la merda, engegar (algú) a cagar, engegar (algú o alguna cosa) a dida, engegar (algú) al botavant, engegar (algú) a fregar, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, tirar (alguna cosa) per portes
■ enviar (algú o alguna cosa) a dida SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera
Com que ja feia mesos que no cobrava, ha enviat la feina a dida / L'enviaria a dida quan es posa d'aquesta manera!
→engegar (algú o alguna cosa) a dida, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú o alguna cosa) al diable, engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang, enviar (algú) a cagar
enviar (algú) a fer guitzes SV, enviar a pastar fang, acomiadar de mala manera (A-M)
Enviem-lo a fer guitzes a eixe pacho (A-M)
[Val., Eiv. (A-M)]
enviar (algú) a fer la mà SV, engegar algú / despatxar algú per molest o inoportú / enviar algú a mal viatge (EC, *, A-M)
Quan li vaig dir que m'ajudés en aquella feina, em va enviar a fer la mà
→engegar (algú) a fer piles, engegar (algú) a la fresca, enviar (algú) a les gallines, enviar (algú o alguna cosa) a parir panteres, enviar (algú) a filar
[Val. (A-M)]
enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / engegar algú de mala manera (*, EC)
El va enviar a fer punyetes perquè és un pesat / Es va enfadar i ho va enviar tot a fer punyetes / Si aquesta vegada no li va bé d'anar-hi, a fer punyetes
→enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a dida, enviar (algú) a escampar la boira, ves-te'n a fer punyetes
enviar (algú) a fregir ous de lloca SV, enviar a mal viatge, engegar, expulsar algú / enviar a mal viatge, engegar de mala manera (A-M)
Fou tan pesada preguntant a cada intervenció, que al final van engegar aquella dona a fregir ous de lloca
→engegar (algú) a fer piles, engegar (algú) a fregir espàrrecs, ves-te'n a l'infern
[Mall. (A-M)]
enviar (algú) a galera SV, enviar algú a mal viatge, acomiadar-lo amb mots despectius o amb irritació (A-M)
Ves-te'n a galera!
→ves-te'n a dida, ves-te'n a fregir espàrrecs, enviar (algú) a la guitza
enviar (algú) a la guitza SV, enviar a pastar fang, acomiadar de mala manera (A-M)
Volia intervenir en la discussió però em van enviar a la guitza
→enviar (algú) a fer guitzes, enviar (algú) a galera
[Val., Eiv. (A-M)]
■ enviar (algú o alguna cosa) a la merda SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera
Quan li vaig demanar els diners, em va enviar a la merda: és un maleducat / Vaig enviar aquells trastos a la merda perquè sempre em destorbaven
→engegar (algú o alguna cosa) a la merda, enviar (algú) a la quinta forca, engegar (algú o alguna cosa) a la porra
enviar (algú) a les gallines SV, enviar algú a mal viatge, allà on no hi plou (A-M)
Si no pares, t'envie a les gallines
→enviar (algú) a fer la mà, enviar (algú) a fer piles
[València (A-M)]
■ enviar (algú o alguna cosa) a parir panteres SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera
Si no vols saber res més d'ell, millor que l'enviïs a parir panteres / Quan et poses d'aquesta manera, ho enviaria tot a parir panteres
→engegar (algú o alguna cosa) al carall, enviar (algú o alguna cosa) a fer la mà, enviar (algú) a fregir raves, engegar (algú o alguna cosa) a la porra, enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, enviar (algú) a fregar
enviar (algú) a passejar SV, enviar a mal viatge; acomiadar de mala manera (A-M)
La dependenta amb males maneres va enviar aquella clienta a passejar
→enviar (algú) a mal viatge, enviar (algú) a escampar la boira, anar a l'assut, besa'm el peu, enviar (algú) al bordell
enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / engegar algú / enviar algú a mal viatge, maleir-lo (*, DIEC1, A-M)
Si no calles, t'enviaré a pastar fang / Si no dona bons resultats, enviaré aquest negoci a pastar fang
→engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang, ves-te'n a pastar fang, enviar (algú o alguna cosa) a rodar, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a parir panteres, enviar (algú o alguna cosa) allà on l'aigua es fon, engegar (algú) amb caixes destrempades
[Tortosa, Val., Al. (A-M)]
enviar (algú) al bordell SV, enviar a mal viatge (A-M)
Estava tan malhumorat, que al final l'encarregat del taller va enviar en Miquel al bordell (També s'usa amb el verb tirar)
→engegar (algú) a fer piles, enviar (algú) a passejar
[Cat., Val. (A-M)]
enviar (algú o alguna cosa) allà on l'aigua es fon SV, anar o enviar a mal viatge, desitjar que algú se'n vaja i no torni (A-M)
Ja fosses allà on l'aigua es fon! / Per ganes enviarien les mongeteres allà on l'aigua es fon / Ves-te'n allà on l'aigua es fon (També s'usa amb el verb anar) (A-M, *, *)
→engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, engegar (algú) amb caixes destrempades
[Lleida (A-M)]
fes-te batre O, ho diuen despectivament a algú, com per indicar-li que no volen saber res d'ell (A-M)
Ja estic cansada de les teves exigències. Saps què? Fes-te batre!
→ves-te'n a pastar fang; ves-te'n a la porra; passa fora, ca pelut; fes-te faixar; busca qui et grati; fes-te sa guima
[Valls, Tarr. (A-M)]
fes-te de les Ànimes O, ho diuen per a enviar qualcú allà on no hi plou (A-M)
Au, fes-te de les Ànimes, no em diguis pus mentides
→fes-te frare; ves-te'n a dida; ves-te'n a fer punyetes; ves-te'n a fregir espàrrecs; passa fora, ca pelut; fes-te la catana; fes-te faixar
[Mall. (A-M)]
fes-te faixar SV, expressió per a enviar algú a mal viatge (A-M)
T'ho diré ben clar: deixa'm fer i fes-te faixar
→fes-te batre, fes-te de les Ànimes, fes-te frare, fes-te la catana, fes-te sa guima
[Emp., Baro. (A-M)]
fes-te frare O, expressió per a enviar qualcú a mal viatge (A-M)
No m'atabalis més, fes-te frare!
→deixar (algú) en pau; ves-te'n a passeig; engegar (algú) a mal viatge; fes-te de les Ànimes; besa'm el peu; passa fora, ca pelut; fes-te la catana; fes-te faixar; busca qui et grati; encara em faràs tornar llebre; lleva't d'enmig, si no ets fill de frare
[Emp. (A-M)]
fes-te la catana O, ho diuen a qualcú per menyspreu o per enviar-lo a mal viatge (A-M)
Fuig d'aquí i fes-te la catana!
→fes-te de les Ànimes, fes-te frare, fes-te faixar
[Llofriu (A-M)]
[catana: mot no registrat al DIEC1]
fes-te sa guima O, expressió per a enviar a mal viatge (A-M)
Fes-te sa guima, que aquí no hi tens cap feina!
→fes-te batre; ves-te'n a pastar fang; ves-te'n a la porra; passa fora, ca pelut; fes-te faixar; busca qui et grati; ves-te'n a dida
[Mall. (A-M)]
[guima: mot no registrat al DIEC1]
lleva't d'enmig, si no ets fill de frare O, es diu humorísticament per a fer apartar algú que fa nosa / es diu a algú quan es posa davant i fa ombra o nosa (A-M)
Lleva't d'enmig, si no ets fill de frare. Que no veus que vull passar? (També s'usa amb la forma llevat d'aquí, si no ets fill de frare)
[Mall., Men. (A-M)]
passa fora, ca pelut O, ho diuen per a engegar qualcú de mala manera (A-M)
No vull saber res més de tu. Passa fora, ca pelut!
→fes-te batre, ves-te'n a pastar fang, ves-te'n a la porra, fes-te de les Ànimes, fes-te frare, ves-te'n a dida, ves-te'n a fer punyetes, ves-te'n a fregir espàrrecs, fes-te sa guima
[Mall. (A-M)]
per amunt SP, ho diuen imperativament per a manar a algú que se'n vagi (A-M)
Dius que estàs cansada i que no vols anar a comprar? Però, si has dormit tot el matí! Per amunt!
▷ves-te'n a fregir espàrrecs (p.ext.), ves-te'n a fer punyetes (p.ext.), ves-te'n a la quinta forca (p.ext.), ves-te'n a pastar fang (p.ext.), ves-te'n a prendre pel sac (p.ext.), fes-te de les Ànimes (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
tancar-li la porta pels nassos (a algú) SV, despatxar algú de mala manera (R-M)
Estava cansat que sempre li anés amb queixes impertinents, i un dia li va tancar la porta pels nassos de manera que no s'hi acostés mai més / Es van discutir i li va tancar la porta pels morros (També s'usa amb el nom morro) (R-M, *)
→clavar-li la porta pels nassos (a algú), tirar (algú o alguna cosa) per portes, treure (algú) a empentes (d'algun lloc), engegar-li els gossos (a algú), engegar (algú o alguna cosa) a passeig, engegar (algú o alguna cosa) a dida, donar-li ets embàlits (a algú)
▷tancar-li la porta als nassos (a algú) (v.f.), fer passar la porta (a algú) (p.ext.)
tirar (alguna cosa) per portes SV, malmetre / desentendre's d'alguna cosa, no voler-ne saber res més (R-M)
Havia començat la carrera de medicina, però se'n va cansar i ho va tirar tot per portes (R-M)
→enviar (algú o alguna cosa) a rodar, engegar (algú o alguna cosa) al carall, enviar (algú o alguna cosa) a passeig
■ ves-te'n a cagar O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Ves-te'n a cagar i no m'atabalis més amb preguntes sense sentit / Estic farta de sentir-vos a fer soroll, aneu a cagar! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics. Es pot ometre el verb principal)
→ves-te'n al diable, ves-te'n a fer piles, ves-te'n a la merda, ves-te'n a parir panteres, ves-te'n a prendre pel cul, ves-te'n a prendre pel sac
■ ves-te'n a dida O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Deixa de perseguir-me i ves-te'n a dida (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics)
→ves-te'n al diable; ves-te'n a fregar; ves-te'n a la porra; ves-te'n al botavant; fes-te de les Ànimes; passa fora, ca pelut; enviar (algú) a galera; ves-te'n a Ginebra; fes-te sa guima
ves-te'n a fer punyetes O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera (EC)
Estic molt enfadat amb tu, ves-te'n a fer punyetes / A fer punyetes, ja m'espavilaré sol! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb principal)
→ves-te'n al diable; ves-te'n a rodar; ves-te'n a la quinta forca; ves al cony de ta mare; ves-te'n a parir panteres; fes-te de les Ànimes; engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes; enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes; anar a l'assut; ves-te'n al bordell; passa fora, ca pelut; encara em faràs tornar llebre
■ ves-te'n a fregir espàrrecs O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Mira, ara no vinguis a molestar-me; ves-te'n a fregir espàrrecs / Ves a fregir espàrrecs i no vinguis més! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb principal)
→ves-te'n a fregir raves; ves-te'n a fregar; ves-te'n a rodar; ves-te'n a prendre pel sac; fes-te de les Ànimes; passa fora, ca pelut; enviar (algú) a galera
■ ves-te'n a fregir raves O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Has tornat a trucar? Ves-te'n a fregir raves (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb principal)
→ves-te'n al diable, ves-te'n a fregar, ves-te'n a fer piles, ves-te'n a fregir espàrrecs, engegar (algú) a fregir raves, ves-te'n a prendre pel cul
ves-te'n a Ginebra O, exclamació per a engegar a mal viatge una persona que molest (A-M)
Ets un malparit! Ves-te'n a Ginebra
ves-te'n a l'infern O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Fora de casa meva, ves-te'n a l'infern, mentider! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb)
→ves-te'n a la porra, ves-te'n al diable, ves-te'n a la quinta forca, enviar (algú) a l'infern, enviar (algú) a fregir ous de lloca
■ ves-te'n a la merda O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
No et vull veure mai més, ves-te'n a la merda / Si no t'agrada, a la merda (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb)
→ves-te'n a cagar, ves al cony de ta mare, enviar (algú o alguna cosa) al diable, ves-te'n a parir panteres, ves-te'n a prendre pel cul, ves-te'n a prendre pel sac, ves-te'n a malguany, ves-te'n a Ginebra
ves-te'n a la porra O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
És l'última vegada que em deixes plantada. Ves-te'n a la porra! / A la porra, no el vull! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb)
→ves-te'n al diable; ves-te'n a passeig; ves-te'n a dida; ves-te'n a fregir espàrrecs; ves-te'n a l'infern; fes-te batre; passa fora, ca pelut; fes-te sa guima
ves-te'n a la quinta forca O, locució emprada per a engegar algú de mala manera / expressió amb què s'envia qualcú a mal viatge (*, A-M)
Hem insistit molt, si no vols venir, ves-te'n a la quinta forca / Li ha dit que se n'anés a la quinta forca i que no tornés (També s'usa en la segona persona del plural, en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu i amb la forma ves-te'n a la forca. Sovint s'ometen els clítics)
→ves-te'n al diable, ves-te'n a fer punyetes, ves-te'n a l'infern, ves-te'n a passeig, engegar (algú) a la quinta forca, enviar (algú) a la quinta forca
ves-te'n a malguany O, exclamació per a maleir algú enviant-lo a mala ventura (A-M)
No en vull saber res més de tu, ves-te'n a malguany! / Mira, no en vull saber res més, d'ell, a malguany! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics)
→ves-te'n a la merda, ves-te'n al diable, ves-te'n a prendre pel sac
ves-te'n a pastar fang O, es diu per a acomiadar algú de mala manera (A-M)
Oblida't de mi i ves-te'n a pastar fang! / Vés a pastar fang, noia! / Que vagin a pastar fang! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb principal) (*, DIEC1, *)
→enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang; engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang; fes-te batre; passa fora, ca pelut; fes-te sa guima
▷ves a cobrar al riu (p.ext.), ves a cobrar a la Sala (p.ext.), ves a cobrar a can Cresta (p.ext.), per amunt (p.ext.)
ves-te'n a prendre pel cul O, expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. / locució emprada per a engegar algú de mala manera (EC, *)
No cal que em truquis ni que em vinguis a veure, ves-te'n a prendre pel cul / A prendre pel cul, què s'ha cregut? (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb principal)
→ves-te'n a prendre pel sac, ves-te'n a cagar, ves-te'n a la merda
ves-te'n a prendre pel sac O, expressió amb què hom engega algú de mala manera, el rebutja, li desitja mal, etc.
A mi no em molestis més, ves-te'n a prendre pel sac / Me n'he cansat, a prendre pel sac! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb principal)
→ves-te'n a prendre pel cul, ves-te'n a cagar, ves-te'n a la merda, ves-te'n a malguany
ves-te'n al bordell O, ho diuen per a engegar algú que fa nosa (A-M)
N'estic fart de tu. Ves-te'n al bordell! No et vull veure més a casa meva
→ves-te'n al diable, ves-te'n a fer punyetes
[Cat., Men. (A-M)]
ves-te'n al diable O, expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable (EC)
Mira, ves-te'n al diable, si no m'escoltes / Estic tip d'aquest noi; que se'n vagi al diable (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb)
→ves-te'n a cagar, ves-te'n a dida, ves-te'n a fregir raves, ves-te'n a fregar, ves-te'n a la porra, ves-te'n al botavant, ves-te'n a fer piles, ves-te'n a fer punyetes, ves-te'n a la quinta forca, ves-te'n a l'infern, ves-te'n a malguany, ves-te'n al bordell