bon vent et pegue al cul i en popa que no s’encalle SCoord, es diu quan algú se’n va i volem expressar que no ens sap greu que se’n vagi (A-M)

Que vol marxar de casa? Doncs, bon vent et pegue al cul i en popa que no s’encalle

• bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)

[Vinaròs (A-M)]

bon vent i foc al cul SCoord, es diu quan algú se’n va i volem expressar que no ens sap greu que se’n vagi (A-M)

Mira, saps què penso? Que millor que se’n vagi. Bon vent i foc al cul

• bon vent et pegue al cul i en popa que no s’encalle (Vinaròs); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)

[Emp., Garrotxa (A-M)]

bon vent i oratge, i mar per córrer SCoord, es diu quan algú se’n va i no volem expressar que no ens sap greu que se’n vagi (A-M)

No em sap gens de greu que marxis. Bon vent i oratge, i mar per córrer (També s’usa amb la forma bon vent i oratge)

• bon vent et pegue al cul i en popa que no s’encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)

[Men. (A-M)]

engegar (algú) a fer piles SV, despatxar de mala manera. Desfer-se d’algú (R-M)

Ell volia intervenir en la discussió, però l’han engegat a fer piles; no l’han volgut escoltar (R-M)

→ engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul, engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel sac, que una puta et bufi el cul, enviar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, enviar (algú) a fer la mà

engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest / engegar algú de mala manera (*, R-M, EC)

Li va dir que no en volia saber res i el va engegar a fer punyetes / Quan les coses em van tan malament engegaria la feina a fer punyetes / Saps què? A fer punyetes! No vull fer aquesta tasca que m’han encarregat de rebot (R-M, *, *)

→ enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, vés-te’n a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú) a fregir raves, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, engegar (algú) a tomar vent

engegar (algú o alguna cosa) a la merda SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest (*, R-M)

Li va dir que no en volia saber res i el va engegar a la merda / Com que sempre el deixava tirat, va engegar el cotxe a la merda (R-M, *)

→ engegar (algú o alguna cosa) al carall, vés-te’n a rodar, engegar (algú o alguna cosa) a can Pistraus, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, enviar (algú o alguna cosa) a la merda, engegar (algú) a la quinta forca

■ engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera

Vaig engegar en Pep a parir panteres perquè no parava de molestar / Aquest televisor sempre s’ha vist malament; jo l’engegaria a parir panteres

→ engegar (algú o alguna cosa) al carall, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a can Pistraus, engegar (algú o alguna cosa) a la merda, engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul

engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest / expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. (*, R-M, EC)

El van engegar a prendre pel cul; no el necessitaven per a res / Si la carrera em continua anant tan malament, al final engegaré els estudis a prendre pel cul (R-M, *)

→ engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel sac, engegar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, engegar (algú) a fregar

engegar (algú o alguna cosa) al carall SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest (*, R-M)

El vaig haver d’engegar al carall; no parava de molestar-me / Com que les coses no anaven com jo volia, ho vaig engegar tot al carall (R-M, *)

→ engegar (algú o alguna cosa) a la merda, engegar (algú) a cagar, engegar (algú o alguna cosa) a dida, engegar (algú) al botavant, engegar (algú) a fregar, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, tirar (alguna cosa) per portes

■ enviar (algú o alguna cosa) a dida SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera

Com que ja feia mesos que no cobrava, ha enviat la feina a dida / L’enviaria a dida quan es posa d’aquesta manera!

→ engegar (algú o alguna cosa) a dida, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú o alguna cosa) al diable, engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang, enviar (algú) a cagar

enviar (algú) a fer la mà SV, engegar algú / despatxar algú per molest o inoportú (EC, *)

Quan li vaig dir que m’ajudés en aquella feina, em va enviar a fer la mà

→ engegar (algú) a fer piles, engegar (algú) a la fresca, enviar (algú o alguna cosa) a parir panteres

enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / engegar algú de mala manera (*, EC)

El va enviar a fer punyetes perquè és un pesat / Es va enfadar i ho va enviar tot a fer punyetes / Si aquesta vegada no li va bé d’anar-hi, a fer punyetes

→ enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a dida, enviar (algú) a escampar la boira, vés-te’n a fer punyetes

■ enviar (algú o alguna cosa) a la merda SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera

Quan li vaig demanar els diners, em va enviar a la merda: és un maleducat / Vaig enviar aquells trastos a la merda perquè sempre em destorbaven

→ engegar (algú o alguna cosa) a la merda, enviar (algú) a la quinta forca, engegar (algú o alguna cosa) a la porra

■ enviar (algú o alguna cosa) a parir panteres SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera

Si no vols saber res més d’ell, millor que l’enviïs a parir panteres / Quan et poses d’aquesta manera, ho enviaria tot a parir panteres

→ engegar (algú o alguna cosa) al carall, enviar (algú o alguna cosa) a fer la mà, enviar (algú) a fregir raves, engegar (algú o alguna cosa) a la porra, enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, enviar (algú) a fregar

enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / engegar algú (*, IEC)

Si no calles, t’enviaré a pastar fang / Si no dóna bons resultats, enviaré aquest negoci a pastar fang

→ engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang, vés-te’n a pastar fang, enviar (algú o alguna cosa) a rodar, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a parir panteres

fes-te frare O, expressió per a enviar qualcú a mal viatge (A-M)

No m’atabalis més, fes-te frare!

→ deixar (algú) en pau, vés-te’n a passeig, engegar (algú) a mal viatge

[Emp. (A-M)]

tancar-li la porta pels nassos (a algú) SV, despatxar algú de mala manera (R-M)

Estava cansat que sempre li anés amb queixes impertinents, i un dia li va tancar la porta pels nassos de manera que no s’hi acostés mai més / Es van discutir i li va tancar la porta pels morros (També s’usa amb el nom morro) (R-M, *)

→ clavar-li la porta pels nassos (a algú), tirar (algú o alguna cosa) per portes, treure (algú) a empentes (d’algun lloc), engegar-li els gossos (a algú), engegar (algú o alguna cosa) a passeig, engegar (algú o alguna cosa) a dida

▷ tancar-li la porta als nassos (a algú) (v.f.), fer passar la porta (a algú) (p.ext.)

tirar (alguna cosa) per portes SV, malmetre / desentendre’s d’alguna cosa, no voler-ne saber res més (R-M)

Havia començat la carrera de medicina, però se’n va cansar i ho va tirar tot per portes (R-M)

→ enviar (algú o alguna cosa) a rodar, engegar (algú o alguna cosa) al carall, enviar (algú o alguna cosa) a passeig

▷ anar per portes (inv.)

■ vés-te’n a cagar O, locució emprada per a engegar algú de mala manera

Vés-te’n a cagar i no m’atabalis més amb preguntes sense sentit / Estic farta de sentir-vos a fer soroll, aneu a cagar! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics. Es pot ometre el verb principal)

→ vés-te’n al diable, vés-te’n a fer piles, vés-te’n a la merda, vés-te’n a parir panteres, vés-te’n a prendre pel cul, vés-te’n a prendre pel sac

■ vés-te’n a dida O, locució emprada per a engegar algú de mala manera

Deixa de perseguir-me i vés-te’n a dida (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)

→ vés-te’n al diable, vés-te’n a fregar, vés-te’n a la porra, vés-te’n al botavant

vés-te’n a fer punyetes O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera (EC)

Estic molt enfadat amb tu, vés-te’n a fer punyetes / A fer punyetes, ja m’espavilaré sol! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)

→ vés-te’n al diable, vés-te’n a rodar, vés-te’n a la quinta forca, vés al cony de ta mare, vés-te’n a parir panteres, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes

■ vés-te’n a fregir espàrrecs O, locució emprada per a engegar algú de mala manera

Mira, ara no vinguis a molestar-me; vés-te’n a fregir espàrrecs / Vés a fregir espàrrecs i no vinguis més! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)

→ vés-te’n a fregir raves, vés-te’n a fregar, vés-te’n a rodar, vés-te’n a prendre pel sac

■ vés-te’n a fregir raves O, locució emprada per a engegar algú de mala manera

Has tornat a trucar? Vés-te’n a fregir raves (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)

→ vés-te’n al diable, vés-te’n a fregar, vés-te’n a fer piles, vés-te’n a fregir espàrrecs, engegar (algú) a fregir raves, vés-te’n a prendre pel cul

vés-te’n a l’infern O, locució emprada per a engegar algú de mala manera

Fora de casa meva, vés-te’n a l’infern, mentider! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)

→ vés-te’n a la porra, vés-te’n al diable, vés-te’n a la quinta forca, enviar (algú) a l’infern

■ vés-te’n a la merda O, locució emprada per a engegar algú de mala manera

No et vull veure mai més, vés-te’n a la merda / Si no t’agrada, a la merda (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)

→ vés-te’n a cagar, vés al cony de ta mare, enviar (algú o alguna cosa) al diable, vés-te’n a parir panteres, vés-te’n a prendre pel cul, vés-te’n a prendre pel sac, vés-te’n a malguany

vés-te’n a la porra O, locució emprada per a engegar algú de mala manera

És l’última vegada que em deixes plantada. Vés-te’n a la porra! / A la porra, no el vull! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)

→ vés-te’n al diable, vés-te’n a passeig, vés-te’n a dida, vés-te’n a fregir espàrrecs, vés-te’n a l’infern

vés-te’n a la quinta forca O, locució emprada per a engegar algú de mala manera

Hem insistit molt, si no vols venir, vés-te’n a la quinta forca / Li ha dit que se n’anés a la quinta forca i que no tornés (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)

→ vés-te’n al diable, vés-te’n a fer punyetes, vés-te’n a l’infern, vés-te’n a passeig, engegar (algú) a la quinta forca, enviar (algú) a la quinta forca

vés-te’n a malguany O, exclamació per a maleir algú enviant-lo a mala ventura (A-M)

No en vull saber res més de tu, vés-te’n a malguany! / Mira, no en vull saber res més, d’ell, a malguany! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)

→ vés-te’n a la merda, vés-te’n al diable, vés-te’n a prendre pel sac

vés-te’n a pastar fang O, es diu per a acomiadar algú de mala manera (A-M)

Oblida’t de mi i vés-te’n a pastar fang! / Vés a pastar fang, noia! / Que vagin a pastar fang! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal) (*, IEC, *)

→ enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang

vés-te’n a prendre pel cul O, expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. / locució emprada per a engegar algú de mala manera (EC, *)

No cal que em truquis ni que em vinguis a veure, vés-te’n a prendre pel cul / A prendre pel cul, què s’ha cregut? (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)

→ vés-te’n a prendre pel sac, vés-te’n a cagar, vés-te’n a la merda

vés-te’n a prendre pel sac O, expressió amb què hom engega algú de mala manera, el rebutja, li desitja mal, etc.

A mi no em molestis més, vés-te’n a prendre pel sac / Me n’he cansat, a prendre pel sac! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)

→ vés-te’n a prendre pel cul, vés-te’n a cagar, vés-te’n a la merda, vés-te’n a malguany

vés-te’n al diable O, expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable (EC)

Mira, vés-te’n al diable, si no m’escoltes / Estic tip d’aquest noi; que se’n vagi al diable (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)

→ vés-te’n a cagar, vés-te’n a dida, vés-te’n a fregir raves, vés-te’n a fregar, vés-te’n a la porra, vés-te’n al botavant, vés-te’n a fer piles, vés-te’n a fer punyetes, vés-te’n a la quinta forca, vés-te’n a l’infern, vés-te’n a malguany