caure-hi SV, encertar a comprendre alguna cosa, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta (IEC)

Si em continues donant més pistes potser hi caic / Ara no hi caic (*, EC)

→ tocar-hi, filar-hi

conèixer els coixos ajaguts SV, conèixer bé els homes i llur caràcter i defectes, fins i tot quan els dissimulen (A-M)

A mi no m’enganyes, que jo conec els coixos ajaguts

→ conèixer els coixos asseguts

• conèixer els coixos d’asseguts (Mall.), conèixer els coixos sentats (Val.), conèixer els coixos dalt d’un carro (Alcoi), conèixer els coixos davall la flassada (Eiv.)

[Manresa (A-M)]

conèixer els coixos asseguts SV, ésser perspicaç / conèixer bé els homes i llur caràcter i defectes, fins i tot quan els dissimulen / endevinar les males intencions de la gent (R-M, A-M, IEC)

És difícil fer-li creure una cosa per altra; coneix els coixos asseguts; no l’enganyaran (R-M)

→ tenir nas

▷ conèixer-li el joc (a algú) (p.ext.)

• conèixer els coixos d’asseguts (Mall.), conèixer els coixos sentats (Val.), conèixer els coixos ajaguts (Manresa), conèixer els coixos dalt d’un carro (Alcoi), conèixer els coixos davall la flassada (Eiv.)

conèixer els coixos dalt d’un carro SV, conèixer bé els homes i llur caràcter i defectes, fins i tot quan els dissimulen (A-M)

És una persona difícil d’ensarronar; coneix els coixos dalt d’un carro

→ conèixer els coixos asseguts

• conèixer els coixos d’asseguts (Mall.), conèixer els coixos sentats (Val.), conèixer els coixos ajaguts (Manresa), conèixer els coixos davall la flassada (Eiv.)

[Alcoi (A-M)]

conèixer els coixos davall la flassada SV, conèixer bé els homes i llur caràcter i defectes, fins i tot quan els dissimulen (A-M)

No l’enredaràs, a en Pere; coneix els coixos davall la flassada

→ conèixer els coixos asseguts

• conèixer els coixos d’asseguts (Mall.), conèixer els coixos sentats (Val.), conèixer els coixos ajaguts (Manresa), conèixer els coixos dalt d’un carro (Alcoi)

[Eiv. (A-M)]

endevina endevinalla O, fórmula amb què se sol començar la recitació de les endevinalles (A-M)

Endevina endevinalla, qui és el nen de la mare?

→ endevina endevineta

[Val. (A-M)]

endevina endevineta O, fórmula usual per a començar la recitació d’una endevinalla (EC)

Endevina endevineta, què és el que sempre és moll encara que no plogui?

• endevina endevinalla (Val.)

menjar-se la partida SV, endevinar allò que hi ha ocult, una intenció, etc. / endevinar un intent / adonar-se d’una cosa, preveure-la o comprendre-la malgrat estigués dissimulada (Fr, IEC, A-M)

Volien espantar-lo amb un petard, però ell va menjar-se la partida perquè havia vist els preparatius i no en va fer cas / El va enredar amb una mentida, però va menjar-se la partida (R-M)

→ descobrir el marro, tirar-se la partida

tenir cop d’ull SV, endevinar / encertar alguna cosa fàcilment (Fr, *)

Només amb una mirada ha endevinat quina talla de pantalons faig servir Té cop d’ull, aquest sastre / Té bon cop d’ull i ha sabut què volíem de seguida (També s’usa amb el modificador bon en posició prenominal)

→ tenir nas, tenir la vista llarga, tenir bona pupil·la, tenir vista, tenir ulls a la cara, tenir molta parpella

▷ tenir mal ull (ant.)

tenir nas SV, adonar-se fàcilment de les coses, endevinar-les, sospitar-les encertadament (A-M)

Fes-li’n cas; acostuma a endevinar el que s’esdevindrà; té nas (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal i amb les formes tenir un bon nas, tenir bon nas i tenir el nas fi) (R-M)

→ tenir la vista llarga, conèixer els coixos asseguts, tenir cop d’ull, conèixer (algú o alguna cosa) d’una hora lluny, veure a venir, veure de lluny (alguna cosa), tenir bona pupil·la, tenir vista

▷ tenir bons ensums (d’algú) (p.ext.), tenir mals ensums (d’algú) (p.ext.), tenir ull (p.ext.), sentir (alguna cosa) de nas (p.ext.)

tocar-hi SV, endevinar / encertar a comprendre alguna cosa, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta (Fr, *)

Saps qui ho ha fet? —No, no hi toco (Fr)

→ caure-hi