posar (algú) a la muda SV, fer callar algú en la discussió (A-M)

Quan discuteix sempre aconsegueix posar la gent a la muda / L’ha posat a la muda perquè ja estava cansat de sentir raons sense fonaments

→ tancar la boca (a algú)

▷ posar (algú) en raons (ant.)

[Ripoll (A-M)]

posar-li palla a l’esquella (a algú) SV, fer callar algú deixant-lo sense saber què respondre (A-M)

Aquella persona tan ponderada li posà palla a l’esquella. No sabia què dir / Quan va començar a criticar la gent del país, aviat li van posar palla a l’esquella i va haver de callar perquè no sabé què contestar (R-M, R-M)

→ tancar la boca (a algú), tapar la boca (a algú)

retirar la paraula (a algú) SV, llevar el permís per a parlar en una reunió (A-M)

Com que no deia més que ximpleries li van retirar la paraula / Al ple, van retirar la paraula al cap de l’oposició perquè va començar a difamar tots els regidors

tallar la paraula (a algú) SV, interrompre / fer callar algú de manera incontestable (R-M, *)

Va tallar la paraula al conferenciant per exposar el seu punt de vista sobre la qüestió que tractaven / Quan li tallen la paraula ja no sap reprendre el tema / Quan ell comença a parlar, no hi ha manera de tallar-li la paraula (*, R-M, R-M)

→ tallar (algú) en sec

tancar la boca (a algú) SV, impedir a algú de parlar (EC)

Va tancar la boca al testimoni perquè no el delatés / Estava disposat a confessar-ho tot; però la por que el castiguessin li va tancar la boca / Amb un cop de puny, li va cloure la boca (També s’usa amb el verb cloure) (*, R-M, *)

→ posar (algú) a la muda, tallar (algú) en sec

▷ tancar el bec (inv.), posar-li palla a l’esquella (a algú) (p.ext.)

tapar la boca (a algú) SV, fer que hom calli / obligar algú a callar, sia per convicció, sia per força (R-M, EC)

Amb aquell comentari va tapar la boca dels qui el criticaven / Aquella resposta tan ponderada li tapà la boca. No sabia què dir (*, R-M)

→ tancar la boca (a algú), posar-li palla a l’esquella (a algú)

no poder piular SV, no poder a penes parlar per un impediment físic (IEC)

Va tenir un accident i de resultes d’això no va poder piular. Afortunadament, l’emmudiment va ser transitori

→ perdre la paraula, perdre la veu

perdre la paraula SV, deixar de parlar (R-M)

De ben petit va perdre la paraula, de resultes d’un accident (R-M)

→ quedar sense paraula, perdre la veu, no poder piular

perdre la veu SV, quedar-se sense poder parlar / restar afònic o deixar de tenir veu per a cantar (R-M, EC)

L’espant li va fer perdre la veu; per més que volia cridar no ho aconseguia / Davant l’estranya aparició va perdre la veu / La soprano va perdre la veu durant dos mesos (R-M, R-M, *)

→ perdre la paraula, no poder piular

▷ enfosquir-se-li la veu (a algú) (p.ext.), trencar-se-li la veu (a algú) (p.ext.)

quedar tallat SV, emmudir / restar algú callat per timidesa, cohibició o a causa d’una sorpresa, etc. (Fr)

En sentir allò vaig quedar tallat i no vaig poder ni dir paraula / En veure aquella escena va quedar ben tallat i se’n va anar corrents (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (Fr, *)

▷ haver perdut la llengua (p.ext.), restar amb la paraula a la boca (p.ext.)

tancar el bec SV, (fer) silenci / abstenir-se de parlar (Fr, *)

Tanca el bec! Ja t’he sentit prou! / No tenia arguments per rebatre aquella decisió i va tancar el bec

→ acopar el bec, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni mu, no dir ni piu, no obrir boca, posar-se un glop d’aigua dins sa boca

▷ obrir la boca (ant.), tancar la boca (a algú) (inv.)