desfer-se en elogis SV, expressió que s’usa quan una persona elogia algú o alguna cosa en gran manera

Es va desfer en elogis quan va veure aquell filòleg tan admirat per ella / Quan parlava de l’obra d’aquell pintor es desfeia en lloances (També s’usa amb el nom lloança)

→ parlar alt de, parlar bé de, posar (algú) fins al cel, posar (algú) als núvols, posar (algú) sobre el pedestal

▷ desfer-se en compliments (p.ext.)

no saber on ficar (algú) SV, tenir en gran estima (R-M)

Parla del seu amic pintor i no sap on ficar-lo; considera que és un geni / No li toquis el seu col·lega; no sap on ficar-lo de tant que l’aprecia (Només s’usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)

→ posar (algú) a les estrelles

▷ no saber on ficar-se (algú) (v.f.)

parlar bé de SV, elogiar / palesar l’excel·lència d’algú o d’alguna cosa, fer-ne elogis (R-M, *)

Reconec que tothom parla bé de mon germà, però amb mi s’ha portat molt malament / Tothom parla bé d’aquella marca de cotxes (R-M, *)

→ parlar alt de, dir bé (d’algú), desfer-se en elogis, posar (algú) fins al cel, posar (algú) sobre el pedestal

▷ parlar malament de (ant.), dir fàstics (d’algú) (ant.), dir mal (d’algú) (ant.), dir penjaments (d’algú) (ant.), desfer-se en compliments (p.ext.), fer bocades (d’alguna cosa) (p.ext.)