de debò SP, en veritat, realment, no de per riure (IEC)

—No m’ho puc creure! Segur que hi vindràs? —Sí, de debò, hi vindré

→ en veritat

de fet SP, efectivament / locució emprada per a confirmar el que s’acaba d’afirmar (IEC, *)

Va fer bé de protestar, perquè, de fet, ell tenia raó / Jo no m’ho creia, però de fet va passar tal com us dic (R-M, *)

→ en realitat, val a dir que, en efecte

▷ rient rient (p.ext.)

en efecte SP, esp. per a confirmar el que s’acaba d’afirmar (IEC)

Va dir que no hi havia ningú, i, en efecte, vam veure que la sala era buida / Diu que li falta un bull; en efecte, sembla ximple! (R-M, EC)

→ de fet, val a dir que, ja ho veus

i tant SConj, expressió que afirma i pondera (R-M)

Està clar que m’agraden els préssecs! I tant! És la fruita que prefereixo / Que si vull pastís? I tant! (R-M)

→ oi tant, oi tal, tu mateix, és clar, ves si no, no cal que ho diguis, per descomptat, pla bé

tu diràs O, es diu per a respondre una pregunta de resposta òbvia (R-M)

Es clar que va acceptar la invitació! Tu diràs! Si l’estava esperant! (R-M)

→ tu mateix

▷ pots pensar (alguna cosa) (p.ext.), pots comptar (alguna cosa) (p.ext.)

tu mateix SN, expressió que recalca que una cosa no admet dubte (R-M)

Que si em vaig mullar? Tu mateix! Ves on hauria pogut refugiar-me en plena muntanya! / Encara em preguntes si hi penso anar? Tu mateix! Que no saps que ens hi obliguen? (R-M)

→ tu diràs, i tant

▷ pots pensar (alguna cosa) (p.ext.), pots comptar (alguna cosa) (p.ext.), és clar (p.ext.), ves si no (p.ext.)

val a dir que O, s’ha de convenir / expressió amb la qual hom introdueix una observació al que acaba d’ésser dit (IEC, EC)

No us havia de sobtar tant aquella actitud d’ell. Val a dir que té tota la raó i ja us ho podíeu esperar / Ho fa sense cobrar: val a dir que la feina és interessant (R-M, EC)

→ de fet, en efecte, no cal dir que

▷ per descomptat (p.ext.)