Déu nostre Senyor SN, títol donat a l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament, aplica indistintament a Déu i a Crist (EC)

Déu nostre Senyor sempre està amb nosaltres / Nostre Senyor és present a tot arreu (També s’usa ometent el nom Déu)

Déu Pare SN, Déu, en tant que progenitor, creador. En el cristianisme, primera persona de la Trinitat (EC)

Senyor, Déu Pare omnipotent, escolteu les nostres súpliques

→ Pare etern

el suprem faedor SD, Déu / ésser suprem, creador de l’univers (EC, *)

Nosaltres creiem en el suprem faedor

→ l’ésser suprem

l’ésser necessari SD, Déu / ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels homes (EC, *)

A casa creiem en l’ésser necessari

→ l’ésser suprem

l’ésser suprem SD, expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l’ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dóna a la història el seu sentit darrer (EC)

Creien que era un càstig de l’ésser suprem

→ el suprem faedor, l’ésser necessari

Pare etern SN, Déu, en tant que progenitor, creador. En el cristianisme, primera persona de la Trinitat (EC)

Pare etern, escolteu les nostres pregàries

→ Déu Pare