DUBTE

bé, bé SAdv, exclamació per a marcar un dubte (EC)

Dieu que no vindrà? Bé, bé, ja ho veurem! (EC)

▷ja en parlarem (p.ext.), ja veurem com acabaran ses misses (p.ext.)

Déu sap O, es diu quan no hi ha certesa sobre qualque cosa / expressió que denota la ignorància d'una cosa / expressió que indica dubte, indeterminació (R-M, DIEC1, EC)

Déu sap com s'acabarà; això tan enredat! / Ens salvarem Déu sap com / Déu sap quan acabarem! (R-M, Fr, EC)

→ves a saber, qui sap, de més verdes en maduren, no se sap mai

▷Déu ho sap (p.ext.), ja veurem què serà en ésser cuit (p.ext.)

ja en parlarem O, expressió que posa en dubte una afirmació remetent-se al futur (R-M)

Té molta confiança en aquest sistema de treball, però ja en parlarem, si li donarà bon resultat; jo crec que no / Diuen que faran justícia, però ja en parlarem, si ho aconseguiran (R-M)

→ja veurem com acabaran ses misses, a fregir mos veurem

▷bé, bé (p.ext.); ja veurem què serà en ésser cuit (p.ext.)

no…pas SAdv, s'usa («pas») darrere del verb d'una proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual pot inferir-se tal o tal conseqüència o explicació (EC)

Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat? (EC)

qui sap O, expressió de dubte, o d'incertesa / locució de dubte o d'ignorància respecte d'una cosa / locució indicadora de cosa gran, bé que indeterminada, en quantitat o en intensitat (R-M, A-M, EC)

Tal com és ell, qui sap quant et demanarà que li paguis per un treball com aquest / Ja qui sap on seríem! / Vindrà la Maria demà? Qui sap, mare de Déu! (R-M, EC, *)

→Déu sap, ves a saber, de més verdes en maduren, Déu ajut quan, no se sap mai

ves a saber O, expressió de dubte (R-M)

Ves a saber qui vindrà avui / Han marxat massa tard; ara, aneu a saber a quina hora tornaran! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu) (*, R-M)

→qui sap, Déu ajut quan, Déu sap, no se sap mai, ja veurem què serà en ésser cuit

vol dir que O, fórmula per a indicar dubte o incredulitat / expressió que hom diu per a consultar un altre sobre una cosa dubtosa / interrogació amb què manifestam estranyesa i algun dubte sobre el que un altre acaba de manifestar (DIEC1, EC, A-M)

Vols dir que no farem tard si ens aturem a prendre una cervesa? / Vols dir que hi arribarem a temps? / —Seguirem aquest camí. —Vol dir? Jo no em voldria perdre / ¿Veus? Són allí.—¿Vols dir?—va fer ell, avançant alguns passos (S'usa en les segones i en les terceres persones del present d'indicatiu) (R-M, EC, *, A-M)