dur molt de ventre (d’algú) SV, estar molt cansat d’algú o disgustat (A-M)

Duc molt de ventre del meu cosí des que em va fallar d’aquella manera

▷ fer-li mal ventrell (a algú) (p.ext.), cara de pomes agres (p.ext.), cara de prunes agres (p.ext.), estar (d’algú o d’alguna cosa) fins a les celles (p.ext.), estar (d’algú o d’alguna cosa) fins al capdamunt (p.ext.)

tenir la boca amarga SV, que produeix una sensació de disgust, que expressa aflicció (EC)

Després de la discussió amb l’Olga, tinc la boca amarga

→ sagnar-li el cor (a algú)

▷ mossegar-se els punys (de fer alguna cosa) (p.ext.)