amb el cap alt SP, sense avergonyir-se / [anar] amb dignitat, sense haver-se d’avergonyir del comportament propi (IEC, EC)

Ell pot anar a tot arreu amb el cap alt perquè no ha comès cap indignitat / Malgrat la fallida del banc, en Roger és un directiu que pot anar amb el cap ben alt / La seva família no té cap deute amb ningú, pot anar amb el cap ben alt (S’usa preferentment amb el verb anar i amb el modificador ben en posició preadjectival) (R-M, *, *)

→ amb el front alt

▷ amb el cap baix (ant.), amb el cap cot (ant.)

amb el front alt SP, sense avergonyir-se (IEC)

Va amb el front alt perquè ha pogut rescatar de l’incendi les persones atrapades a dins de la casa / Pots dir amb el front ben alt que tot el que tens t’ho has guanyat amb el propi esforç (S’usa normalment amb verbs de moviment i també estar, quedar, etc. També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (*, R-M)

→ amb el cap alt

▷ amb el cap baix (ant.), amb el cap cot (ant.)