llengua d’escurçó SN, mala llengua / propensió a la maldiença (A-M, *)

Està content quan pot perjudicar algú; té llengua d’escurçó i tant li fa dir veritats com calúmnies / Sempre diu mal dels altres, té una llengua d’escurçó / Amb la seva llengua de serp, sempre fa mal a la gent (També s’usa amb el nom serp) (R-M, *, *)

→ llengua d’escorpí, llengua verinosa, mala llengua, llengua de destral, llengua de foc, llengua de ganivet, llengua serpentina, llengua viperina

llengua d’infern SN, llenguatge ple de blasfèmies; flastomador (A-M)

Si segueix tenint aquesta llengua d’infern, li haurem de rentar la boca amb sabó

→ mala llengua, llengua d’escurçó

llengua de destral SN, mala llengua / llenguatge ple de blasfèmies, de calúmnies, etc. / calumniar (A-M, *, R-M)

Té llengua de destral; de tothom malparla (R-M)

→ llengua d’escorpí, mala llengua, llengua verinosa, llengua d’escurçó, llengua de foc

llengua de foc SN, mala llengua / llenguatge ple de blasfèmies, de calúmnies, etc. (A-M, *)

Té una llengua de foc. Intenta que les seves paraules no t’afectin

→ llengua d’escorpí, mala llengua, llengua verinosa, llengua d’escurçó, llengua de destral

llengua de verí SN, mala llengua / llenguatge ple de blasfèmies, de calúmnies, etc. (A-M, *)

Amb la seva llengua de verí és capaç de fer molt de mal

→ mala llengua, llengua d’escurçó

llengua esmolada SN, propensió a la maldiença

Té una llengua esmolada; sempre dient coses dolentes a la gent

→ llengua d’escorpí, llengua de ganivet, llengua verinosa

▷ fer córrer la llengua (p.ext.)

■ llengua viperina SN, propensió a la maldiença

Aquesta noia té una llengua viperina que déu n’hi do

→ llengua d’escurçó, mala llengua, llengua d’escorpí, llengua verinosa, llengua serpentina

▷ fer córrer la llengua (p.ext.)