cul d’església SN, dit d’una persona que va molt sovint a l’església / passar-hi llargues estones / persona que va massa a l’església (EC, IEC, A-M)

És un cul d’església; es passa el dia tancat al monestir resant

→ cul de sagristia, rata de sagristia

▷ cul de taverna (p.ext.), cul de cafè (p.ext.), arrossegar el cul (per algun lloc) (p.ext.), freqüentar els sagraments (p.ext.)

[Barc., Tarr. (A-M)]

cul de sagristia SN, devot / persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat; molt ficada a l’església (Fr, *)

Hi va cada dia, és un cul de sagristia

→ rata de sagristia, pixar aigua beneita, cul d’església

▷ freqüentar els sagraments (p.ext.)

pixar aigua beneita SV, ésser molt devot (IEC)

Pixa aigua beneita, però no es comporta com un bon cristià (R-M)

→ cul de sagristia, rata de sagristia, cul d’església

▷ entrar a missa com els gossos (ant.)

rata de sagristia SN, persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat / molt ficat a l’església (EC, R-M)

Sí, és catòlic practicant, però no es pot dir que sigui rata de sagristia; és un esperit molt obert (R-M)

→ cul de sagristia, pixar aigua beneita, cul d’església

▷ ésser de la crosta de dalt (ant.)

servent de Déu SN, persona de santa vida, especialment persona consagrada al servei de Déu (bisbe, monjo, etc.) (EC)

Vol dedicar la seva vida a ésser un servent de Déu (També s’usa amb el nom Crist)

▷ servir Déu (p.ext.), pastor d’ànimes (p.ext.), verge consagrada (p.ext.), ésser tot de Déu (p.ext.), temorós de Déu (p.ext.)