plantar cara (a algú) SV, oposar-se a algú, fer-hi resistència, tractar-lo agressivament / enfrontar-se, oposar resistència (A-M, R-M)

Malgrat la prepotència de l’adversari, li va plantar cara amb gosadia (R-M)

→ fer-li cara (a algú)

▷ pujar-li a l’esquena (a algú) (p.ext.), alçar la cresta (p.ext.)

pujar de to SV, parlar o comportar-se amb sobergueria / parlar o obrar amb arrogància, amb desvergonyiment (R-M, Fr)

En totes les reunions ell puja de to, com si tothom l’hagués de distingir més que als altres (R-M)

→ anar-se’n de la llengua

▷ tenir fums (p.ext.), baixar de to (p.ext.)